Es mostren 594823 resultats

troglodita


<title type="display">troglodita</title>

    adjectiu i masculí i femení
  1. troglodita.
  2. figuradament [tosco bárbaro] troglodita, tosc -a.
  3. figuradament [glotón] golafre, golut -uda.
  4. masculí
  5. ornitologia [Troglodytes troglodytes] cargolet.

troglodita

troglodita

<title type="display">troglodita </title>

Body
    adj nòm m f
  1. Persona que demore en ua tuta.
  2. Qu’a un caractèr rude e primitiu.
  3. Ena preistòria, persona que viuie enes cavèrnes.

  4. Català: troglodita


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

troglodita

troglodita

troglodita

troglodita

troglodita

troglodita

troglodita

troglodita

troglodita

troglodita


<title type="display">troglodita</title>

    masculí i femení
  1. Höhlenbewohner(in f), Troglodyt(in) m (f).
  2. figuradament i irònicament Primitivling, einfältiger Mensch m.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

troglodita

troglodita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">troglodita</title>

Accessory
Etimologia: del gr. trōglodýtēs ‘que viu en una caverna’, comp. de trṓglē ‘forat’ i dýnō ‘ficar’ 1a font: 1839, DLab.
Body
    1. adjectiu i masculí i femení etnologia Dit de la persona que viu en una cova, que practica el trogloditisme.
    2. masculí i femení prehistòria Home de les cavernes.
  1. adjectiu i masculí i femení figuradament Dit de la persona primitiva, tosca.

troglodita

troglodita


<title type="display">troglodita</title>

Pronúncia: tɾuɣluðítə
    adjectiu i masculí i femení
  1. geografia i història troglodyte.
  2. masculí i femení
  3. figuradament i despectivament [persona rude] barbare, sauvage.

troglodita

troglodític
-a

troglodític
-a