Es mostren 594844 resultats

■ autodifusió

■ autodifusió

femení física Difusió de les molècules d’una substància en d’altres de la mateixa substància
Diccionari Català Alemany

autodinàmic

autodinàmic

adjectiu selbstwirkend © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

autodinàmic
| autodinàmica

autodinàmic
| autodinàmica

adjectiu Que ell mateix es forneix la força
Traducció
Diccionari Català Castellà

autodinàmic
-a

autodinàmic
-a

adjectiu autodinámico -ca
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autodirigit
| autodirigida

■ autodirigit
| autodirigida

adjectiu autoguiat
Gran Diccionari de la llengua catalana

autodisciplina


<title type="display">autodisciplina</title>

Partició sil·làbica: au_to_dis_ci_pli_na
femení Disciplina que s’imposa voluntàriament un individu o un grup, sense cap intervenció coercitiva exterior. Capacitat d’autodisciplina.

autodisciplina

femení Disciplina que s’imposa voluntàriament un individu o un grup, sense cap intervenció coercitiva exterior Capacitat d’autodisciplina
Diccionari Francès Català

autodiscipline

autodiscipline

femení autodisciplina © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Gran Diccionari de la llengua catalana

autodisparador


<title type="display">autodisparador</title>

Partició sil·làbica: au_to_dis_pa_ra_dor
Etimologia: de auto- i disparador
masculí fotografia Mecanisme que retarda l’acció de l’obturador d’una càmera fotogràfica.

autodisparador

masculí fotografia Mecanisme que retarda l’acció de l’obturador d’una càmera fotogràfica
Conjugador Català

autodissoldre's


<title type="display">autodissoldre's</title>

    1. INFINITIU

    1. autodissoldre

    2. GERUNDI

    1. autodissolent

    3. PARTICIPI

    1. autodissolt
    2. autodissolta
    3. autodissolts
    4. autodissoltes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. autodissolc
      2. autodissols
      3. autodissol
      4. autodissolem
      5. autodissoleu
      6. autodissolen

      2. IMPERFET

      1. autodissolia
      2. autodissolies
      3. autodissolia
      4. autodissolíem
      5. autodissolíeu
      6. autodissolien

      3. PASSAT

      1. autodissolguí
      2. autodissolgueres
      3. autodissolgué
      4. autodissolguérem
      5. autodissolguéreu
      6. autodissolgueren

      4. FUTUR

      1. autodissoldré
      2. autodissoldràs
      3. autodissoldrà
      4. autodissoldrem
      5. autodissoldreu
      6. autodissoldran

      5. CONDICIONAL

      1. autodissoldria
      2. autodissoldries
      3. autodissoldria
      4. autodissoldríem
      5. autodissoldríeu
      6. autodissoldrien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. autodissolgui
      2. autodissolguis
      3. autodissolgui
      4. autodissolguem
      5. autodissolgueu
      6. autodissolguin

      2. IMPERFET

      1. autodissolgués
      2. autodissolguessis
      3. autodissolgués
      4. autodissolguéssim
      5. autodissolguéssiu
      6. autodissolguessin

    6. IMPERATIU

    1. autodissol
    2. autodissolgui
    3. autodissolguem
    4. autodissoleu
    5. autodissolguin

autodissoldre's

INFINITIU autodissoldre GERUNDI autodissolent PARTICIPI autodissolt autodissolta autodissolts autodissoltes INDICATIU PRESENT autodissolc autodissols autodissol autodissolem autodissoleu autodissolen IMPERFET autodissolia autodissolies autodissolia autodissolíem autodissolíeu autodissolien PASSAT autodissolguí autodissolgueres autodissolgué autodissolguérem autodissolguéreu autodissolgueren FUTUR autodissoldré autodissoldràs autodissoldrà autodissoldrem autodissoldreu autodissoldran CONDICIONAL autodissoldria autodissoldries autodissoldria autodissoldríem autodissoldríeu autodissoldrien…
Gran Diccionari de la llengua catalana

autodissoldre’s

autodissoldre’s

verb pronominal Una entitat, una organització, etc, dissoldre’s ella mateixa