masculí i femení [m: -s, -; f: -, -nen] persona consoladora (o conhortadora), consolador(a).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu consolador, (re)confortant, confortador.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. desolat, inconsolable.
2. desconsolat.
3. desesperat.
4. desolador, desesperant.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení desconsol(ació f) m, desolació fig desesper(ació f) m.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí
1. premi de consolació.
2. accèssit.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu (re)confortant, encoratjant.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu Trost (Trost spendend)


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí sentència consoladora o consolatòria (o consolativa).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení consol(ació f) m, conhort(ament) mlit , (re)confort m.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre paraula f (o mot m) de consol.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU