Es mostren 594851 resultats

■ trotaire

■ trotaire

masculí i femení Trotador, especialment en sentit figurat
Traducció
Diccionari Català francès

trotaire

trotaire

masculí i femení popularment bon bonne marcheur -euse
Diccionari Castellà Català

trotamundos

trotamundos

masculí i femení rodamon
Diccionari der aranés

trotar

<title type="display">trotar </title>

    v intr Cavaucar, ua persona, sus un shivau que va ath tròt.

    Català: trotar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

trotar

v intr Cavaucar, ua persona, sus un shivau que va ath tròt Català trotar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

trotar

trotar

    verb intransitiu
  1. [el cavall] trotar.
  2. [cavalcar] trotar.
  3. figuradament [caminar de pressa] trotar.

trotar

verb intransitiu el cavall trotar cavalcar trotar figuradament caminar de pressa trotar
Diccionari Castellà Català

trotar


<title type="display">trotar</title>

    verb intransitiu
  1. trotar.
  2. figuradament i familiarment voltar, rodar. He tenido que trotar mucho para conseguirlo, he hagut de voltar molt per a aconseguir-ho.

trotar

verb intransitiu trotar figuradament i familiarment voltar , rodar He tenido que trotar mucho para conseguirlo , he hagut de voltar molt per a aconseguir-ho
Conjugador Català

trotar


<title type="display">trotar</title>

    1. INFINITIU

    1. trotar

    2. GERUNDI

    1. trotant

    3. PARTICIPI

    1. trotat
    2. trotada
    3. trotats
    4. trotades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. troto
      2. trotes
      3. trota
      4. trotem
      5. troteu
      6. troten

      2. IMPERFET

      1. trotava
      2. trotaves
      3. trotava
      4. trotàvem
      5. trotàveu
      6. trotaven

      3. PASSAT

      1. trotí
      2. trotares
      3. trotà
      4. trotàrem
      5. trotàreu
      6. trotaren

      4. FUTUR

      1. trotaré
      2. trotaràs
      3. trotarà
      4. trotarem
      5. trotareu
      6. trotaran

      5. CONDICIONAL

      1. trotaria
      2. trotaries
      3. trotaria
      4. trotaríem
      5. trotaríeu
      6. trotarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. troti
      2. trotis
      3. troti
      4. trotem
      5. troteu
      6. trotin

      2. IMPERFET

      1. trotés
      2. trotessis
      3. trotés
      4. trotéssim
      5. trotéssiu
      6. trotessin

    6. IMPERATIU

    1. trota
    2. troti
    3. trotem
    4. troteu
    5. trotin

trotar

INFINITIU trotar GERUNDI trotant PARTICIPI trotat trotada trotats trotades INDICATIU PRESENT troto trotes trota trotem troteu troten IMPERFET trotava trotaves trotava trotàvem trotàveu trotaven PASSAT trotí trotares trotà trotàrem trotàreu trotaren FUTUR trotaré trotaràs trotarà trotarem trotareu trotaran CONDICIONAL trotaria trotaries trotaria trotaríem trotaríeu trotarien SUBJUNTIU PRESENT troti trotis troti trotem troteu trotin IMPERFET trotés trotessis trotés trotéssim trotéssiu trotessin IMPERATIU trota troti trotem troteu trotin
Diccionari Català Anglès

trotar

trotar

verb intransitiu to trot colloquial to rush , walk quickly , chase around here and there to hustle
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trotar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trotar</title>

Etimologia: de l’alt al. ant. trotton, intensiu del germ. trĕtan ‘petjar, caminar’ 1a font: c. 1270
    verb intransitiu
  1. Anar, un cavall o un altre quadrúpede, al trot. El cavall trotava a bon ritme.
  2. Cavalcar en un animal que va al trot. A mon germà li agrada trotar.
  3. figuradament Caminar molt de pressa, anar d’un lloc a un altre amb insistència, treballar afanyosament. Com camina! L’he volgut seguir i m’ha fet trotar!

■ trotar

verb intransitiu Anar, un cavall o un altre quadrúpede, al trot El cavall trotava a bon ritme Cavalcar en un animal que va al trot A mon germà li agrada trotar figuradament Caminar molt de pressa, anar d’un lloc a un altre amb insistència, treballar afanyosament Com camina L’he volgut seguir i m’ha fet trotar
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

trotar


<title type="display">trotar</title>

    verb intransitiu
  1. traben.
  2. figuradament auf Trab sein.
  3. fer trotar (algú) figuradament jemanden auf Trab bringen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

trotar

verb intransitiu traben figuradament auf Trab sein fer trotar algú figuradament jemanden auf Trab bringen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat