Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594823 resultats

■ trumfar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trumfar</title>

Etimologia: de trumfo

verb intransitiu jocs d’entreteniment En certs jocs de cartes, vèncer amb un trumfo o atot una carta d’un altre coll.

■ trumfar

verb intransitiu jocs d’entreteniment En certs jocs de cartes, vèncer amb un trumfo o atot una carta d’un altre coll

trumfau

<title type="display">trumfau</title>

masculí ictiologia Makrelenhecht m.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

trumfau

masculí ictiologia Makrelenhecht m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

trumfau

<title type="display">trumfau</title>

Pronúncia: tɾumfáw

masculí ictiologia [Scomberesox saurus] saurel, balaou.

trumfau

masculí ictiologia Scomberesox saurus saurel , balaou

■ trumfau

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trumfau</title>

Partició sil·làbica: trum_fau

masculí ictiologia Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels escomberesòcids (Scomberesox saurus), de cos allargat i comprimit, dors gris blavós i costats i ventre platejats, i que forma grans bancs en alta mar.

■ trumfau

masculí ictiologia Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels escomberesòcids Scomberesox saurus , de cos allargat i comprimit, dors gris blavós i costats i ventre platejats, i que forma grans bancs en alta mar