Es mostren 594851 resultats

■ truncament

■ truncament

masculí Acció de truncar lingüística Truncació
Traducció
Diccionari Català Italià

truncament

truncament

masculí acció de truncar troncamento
Diccionari Català Alemany

truncament

truncament

masculí Abschneiden n Verstümmeln n Abstumpfung f Verstümmelung f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

truncament

truncament

masculí acció de truncar retranchement
Diccionari Castellà Català

truncamiento

truncamiento

masculí truncament
Diccionari Català Castellà

truncar

truncar

verb transitiu truncar
Conjugador Català

truncar


<title type="display">truncar</title>

    1. INFINITIU

    1. truncar

    2. GERUNDI

    1. truncant

    3. PARTICIPI

    1. truncat
    2. truncada
    3. truncats
    4. truncades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. trunco
      2. trunques
      3. trunca
      4. trunquem
      5. trunqueu
      6. trunquen

      2. IMPERFET

      1. truncava
      2. truncaves
      3. truncava
      4. truncàvem
      5. truncàveu
      6. truncaven

      3. PASSAT

      1. trunquí
      2. truncares
      3. truncà
      4. truncàrem
      5. truncàreu
      6. truncaren

      4. FUTUR

      1. truncaré
      2. truncaràs
      3. truncarà
      4. truncarem
      5. truncareu
      6. truncaran

      5. CONDICIONAL

      1. truncaria
      2. truncaries
      3. truncaria
      4. truncaríem
      5. truncaríeu
      6. truncarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. trunqui
      2. trunquis
      3. trunqui
      4. trunquem
      5. trunqueu
      6. trunquin

      2. IMPERFET

      1. trunqués
      2. trunquessis
      3. trunqués
      4. trunquéssim
      5. trunquéssiu
      6. trunquessin

    6. IMPERATIU

    1. trunca
    2. trunqui
    3. trunquem
    4. trunqueu
    5. trunquin

truncar

INFINITIU truncar GERUNDI truncant PARTICIPI truncat truncada truncats truncades INDICATIU PRESENT trunco trunques trunca trunquem trunqueu trunquen IMPERFET truncava truncaves truncava truncàvem truncàveu truncaven PASSAT trunquí truncares truncà truncàrem truncàreu truncaren FUTUR truncaré truncaràs truncarà truncarem truncareu truncaran CONDICIONAL truncaria truncaries truncaria truncaríem truncaríeu truncarien SUBJUNTIU PRESENT trunqui trunquis trunqui trunquem trunqueu trunquin IMPERFET trunqués trunquessis trunqués trunquéssim trunquéssiu trunquessin IMPERATIU trunca trunqui trunquem…
Diccionari Català Anglès

truncar

truncar

verb transitiu to truncate , shorten frase to cut , leave unfinished figuradament carrera, existència to cut short
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ truncar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">truncar</title>

Homòfon: troncar
Compareu: estroncar, troncar
Etimologia: del ll. truncare, íd., der. de truncus ‘tronc’ 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
    1. Separar tallant, especialment l’acabament, la cúspide. Truncar un tub.
    2. truncar un con (o una piràmide, o un prisma) geometria Tallar un con, una piràmide, un prisma, mitjançant un pla, per a obtenir-ne un tronc.
  2. figuradament
    1. Truncar la mort una existència.
    2. truncar una frase Deixar-la sense acabar.
  3. informàtica Limitar la longitud d’una cadena segons un criteri determinat (per exemple, el manteniment d’una longitud prefixada, correntment la del mot o registre).

■ truncar

verb transitiu Separar tallant, especialment l’acabament, la cúspide Truncar un tub truncar un con o una piràmide , o un prisma geometria Tallar un con, una piràmide, un prisma, mitjançant un pla, per a obtenir-ne un tronc figuradament Truncar la mort una existència truncar una frase Deixar-la sense acabar informàtica Limitar la longitud d’una cadena segons un criteri determinat per exemple, el manteniment d’una longitud prefixada, correntment la del mot o registre
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

truncar

truncar

verb transitiu troncare, mozzare || fig troncare, interrompere