Es mostren 594853 resultats

■ turc
| turca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">turc</title>

  1. adjectiu i masculí i femení De Turquia (estat d’Àsia i d’Europa), dels turcs (poble) o del turc (llengua).
  2. masculí i femení història Individu d’un grup de pobles asiàtics que parlen alguna de les llengües turqueses.
  3. masculí lingüística Nom donat a la llengua turquesa sud-occidental parlada per la majoria dels habitants de la República de Turquia.

■ turc
| turca

adjectiu i masculí i femení De Turquia estat d’Àsia i d’Europa, dels turcs poble o del turc llengua masculí i femení història Individu d’un grup de pobles asiàtics que parlen alguna de les llengües turqueses masculí lingüística Nom donat a la llengua turquesa sud-occidental parlada per la majoria dels habitants de la República de Turquia
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

turc
-a


<title type="display">turc</title>

Pronúncia: túrk
    adjectiu i masculí i femení
  1. geografia i lingüística turc turque.
    2. femení
  2. popularment [borratxera] cuite. Agafar una turca, prendre une cuite.

turc
-a

adjectiu i masculí i femení geografia i lingüística turc turque femení popularment borratxera cuite Agafar una turca , prendre une cuite
Diccionari der aranés

turc, -a

<title type="display">turc, -a </title>

    adj nòm m f
  1. Persona qu’ei de Turquia o que i demore.
  2. Lengua que se parle en Turquia.

    3. Català: 1. turc -a; 2. turc m


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

turc, -a

adj nòm m f Persona qu’ei de Turquia o que i demore Lengua que se parle en Turquia Català 1 turc -a 2 turc m © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turca

■ turca

femení popularment Embriaguesa
Diccionari Francès Català

turcique

turcique

adjectiu selle turcique anatomia sella turca © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Castellà

turcman
-a

turcman

adjectiu i masculí i femení turcomano -na.

turcman
-a

adjectiu i masculí i femení turcomano -na
Diccionari Català Italià

turcman
-a

turcman
-a

adjectiu i masculí i femení turcomanno -a
Diccionari Català francès

turcman
-a

turcman
-a

adjectiu i masculí i femení geografia turkmène masculí lingüística turkmène
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turcman
| turcmana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">turcman</title>

  1. adjectiu i masculí i femení Del Turkmenistan (estat d’Àsia), dels turcmans (poble) o del turcman (llengua).
  2. masculí i femení història Individu d’un poble turc de l’Àsia central.
  3. masculí lingüística Llengua turquesa del grup sud-occidental, parlada al Turkmenistan.

■ turcman
| turcmana

adjectiu i masculí i femení Del Turkmenistan estat d’Àsia, dels turcmans poble o del turcman llengua masculí i femení història Individu d’un poble turc de l’Àsia central masculí lingüística Llengua turquesa del grup sud-occidental, parlada al Turkmenistan
Traducció
Diccionari Català Alemany

turcman


<title type="display">turcman</title>

    adjectiu
  1. turkmenisch.
    2. masculí i femení
  2. Turkmene m, Turkmenin f.
    3. masculí lingüística
  3. Turkmenisch n.
  4. el turcman das Turkmenische.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

turcman

adjectiu turkmenisch masculí i femení Turkmene m , Turkmenin f masculí lingüística Turkmenisch n el turcman das Turkmenische © Günther Haensch i Abadia de Montserrat