Etimologia: probablement del germ. gòt. ufyô ‘abundància, excés’, romanitzat en ufia, ufianem i amb una forma fem. que donava ufana1a font: s. XIV, Llull
Body
femení
Pompa, ostentació.
fer ufana (d’una cosa) Gloriejar-se’n, fer-s’hi veure.
Gran verdor i frondositat en les plantes; esponera. Quina ufana, aquest bosquet!
femení Pompa, ostentació fer ufana d’una cosa Gloriejar-se’n, fer-s’hi veure Gran verdor i frondositat en les plantes esponera Quina ufana, aquest bosquet
femení pompa vanité , ostentation , vantardise d'una planta exubérance , luxuriance , vigueur fer ufana d'una cosa faire étalage s'enorgueillir d'une chose