Es mostren 594823 resultats

ullal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ullal</title>

Accessory
Homòfon: ollal
Etimologia: dit així perquè la dent es troba sota l’ull 1a font: 1575, DPou.
Body
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Tipus de dent que es presenta en la dentadura heterodonta dels mamífers i que es caracteritza per la seva forma cònica, amb la corona acabada en una punxa, i pel fet de tenir una sola arrel. En els carnívors hom els anomena també dents canines o claus.
    2. Dent inoculadora del verí de les serps verinoses.
    3. Nom donat popularment a les incisives dels elefants.
  2. hidrologia
    1. Ull.
    2. especialment Ressurgència aqüífera de gran potència en forma de forat rodó d’un diàmetre d’alguns metres a més de cinquanta, oberts en les planes al·luvials, a la zona de contacte amb les terres calcàries.
  3. zoologia Dent de mar.

ullal

ullal


<title type="display">ullal</title>

Pronúncia: uʎál
    masculí
  1. anatomia [dent] canine f, œillère f, dent de l'œil f.
  2. [ull de riu] source f.
  3. [d'animal] croc.
  4. [d'elefant] défense f.
  5. [de serp verinosa] crochet.
  6. zoologia [Dentalium sp] dentale.

ullal

ullanenc
| ullanenca

ullanenc
| ullanenca

ullar

ullar

    verb transitiu
  1. [escorcollar] ojear, escudriñar.
  2. verb intransitiu
  3. [les plantes] retoñar.
  4. verb pronominal
  5. [el pa, el formatge] formar ojos.

ullar

ullar


<title type="display">ullar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. ullar
    1. GERUNDI

    2. ullant
    1. PARTICIPI

    2. ullat
    3. ullada
    4. ullats
    5. ullades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. ullo
      3. ulles
      4. ulla
      5. ullem
      6. ulleu
      7. ullen
      1. IMPERFET

      2. ullava
      3. ullaves
      4. ullava
      5. ullàvem
      6. ullàveu
      7. ullaven
      1. PASSAT

      2. ullí
      3. ullares
      4. ullà
      5. ullàrem
      6. ullàreu
      7. ullaren
      1. FUTUR

      2. ullaré
      3. ullaràs
      4. ullarà
      5. ullarem
      6. ullareu
      7. ullaran
      1. CONDICIONAL

      2. ullaria
      3. ullaries
      4. ullaria
      5. ullaríem
      6. ullaríeu
      7. ullarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. ulli
      3. ullis
      4. ulli
      5. ullem
      6. ulleu
      7. ullin
      1. IMPERFET

      2. ullés
      3. ullessis
      4. ullés
      5. ulléssim
      6. ulléssiu
      7. ullessin
    1. IMPERATIU

    2. ulla
    3. ulli
    4. ullem
    5. ulleu
    6. ullin

ullar

ullar


<title type="display">ullar</title>

Pronúncia: uʎá
    verb transitiu
  1. [escorcollar] fouiller du regard, examiner en détail.
  2. verb pronominal
  3. [el pa, el formatge] former des yeux.
  4. verb intransitiu
  5. [les plantes, treure ulls] bourgeonner.

ullar

ullar


<title type="display">ullar</title>

Pronúncia: uʎá
    verb transitiu
  1. [mirar amb insistència] to eye, stare at.
  2. [fixar la vista, adonar-se per la vista] to note, notice.
  3. to see, make out.
  4. to perceive.
  5. verb intransitiu
  6. to (come into) bud.
  7. verb pronominal
  8. [el formatge, etc.] to form holes (in cheese etc.)

ullar

ullar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ullar</title>

Accessory
Etimologia: de ull 1a font: 1803, DEst.
Body
    verb
  1. transitiu Escorcollar, copsar, amb la mirada, mirar amb insistència. De darrere la finestra, la veïna ullava què fèiem.
    1. pronominal Fer-se ulls en el formatge, el pa, etc. S’ha ullat molt, aquest pa.
    2. intransitiu Treure ulls les plantes.

ullar

ullar


<title type="display">ullar</title>

    verb transitiu
  1. beäugen.
  2. irònicament beäugeln.
  3. verb intransitiu
  4. knospen, keimen.
  5. verb reflexiu Löcher bekommen (Brot, Käse).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

ullar

ullar

<title type="display">ullar</title>

verb transitiu [escorcollar] fissare, scrutare.

verb intransitiu [les plantes] germogliare, buttare.

verb pronominal [el pa, el formatge] formarsi degli occhi.

ullar