Es mostren 594851 resultats

Ulk

Ulk

ulken


<title type="display">ulken</title>

    verb intransitiu [-te, hat ge-t]
  1. bromejar, dir (o fer) bromes, facècies (etc).
  2. rifar-se d’alg.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

ulken

ulkig

ulkig

ull


<title type="display">ull</title>

Pronúncia: úʎ
    masculí
  1. [òrgan de la vista] eye.
  2. [d’agulla] eye.
  3. [en el formatge, etc.] hole.
  4. botànica leaf bud, eye.
  5. botànica young shoot.
  6. figuradament [facultat de conèixer, aptitud per a apreciar les coses] perspicacity.
  7. judgement.
  8. sharpness.
  9. [d’un pont] span.
  10. space underneath the span.
  11. a bell ull, a ull locució adverbial by guesswork.
  12. (ídem) roughly, at a rough guess.
  13. a ull nu locució adverbial with the naked eye, at a glance.
  14. a ulls clucs locució adverbial blindly.
  15. (ídem) on trust.
  16. a ulls veients locució adverbial publicly, openly.
  17. créixer a ulls veients to grow before one’s (very) eyes.
  18. succeir a ulls veients to happen right under one’s nose.
  19. als ulls de locució adverbial in the eyes of.
  20. mirar de cua d’ull to look out of the corner of one’s eye.
  21. en un girar d’ulls, en un tancar i obrir d’ulls, en un batre d’ulls locució adverbial in the twinkling of an eye.
  22. cop d’ull glance.
  23. ull de vellut black eye.
  24. ull de vidre glass eye.
  25. ull de bou nàutica porthole.
  26. girar els ulls en blanc to roll one’s eyes.
  27. ull de poll corn, callus.
  28. ull de serp mineria granite.
  29. ésser tot ulls to be all eyes.
  30. fer uns ulls com unes taronges to look surprised, goggle.
  31. estar d’una cosa fins als ulls to be fed up.
  32. tenir bon ull to be particularly (skilled \ good at something).
  33. tenir ull to have sharp eyes.
  34. tenir l’ull sobre algú to keep (a watch \ an eye) on somebody.
  35. costar un ull de la cara to cost a small fortune, cost the earth.
  36. fer els ulls grossos to pretend not to notice, turn a blind eye.
  37. menjar-se amb els ulls to devour with one’s eyes.
  38. no perdre d’ull algú not to lose sight of someone, keep someone in sight.
  39. obrir els ulls també figuradament to open one’s eyes.
  40. saltar als ulls to stick out a mile, be (quite) obvious.
  41. clavar els ulls sobre to fix one’s eyes on, stare at.
  42. tenir pa a l’ull, tenir una bena als ulls figuradament to be blind.
  43. veure (una cosa) de bon ull, de mal ull to view (something) favourably, unfavourably.
  44. ull del cul arse.
  45. ull de bou botànica corn marigold.
  46. ull de perdiu botànica pheasant’s eye.

ull

ull


<title type="display">ull</title>

  1. forat, clariana, brot.
  2. Ull d'una eina (martell, aixada, etc.): Dolla.
    Ull d'una lletra: Caixer. El caixer de la «e».
    Ull de l'escala: Badalot o badaluc. Buc. Caixer o caixa. Cos (Alc.).
    Ull d'una font, riu, etc.: Ullal. Deu.
    Ull de poll: Call.
    Ull d'un pont: Ulleral.
  3. A ull: A bell ull. A barrisc. Al ras. Enguany, la collita, mirada al ras, sembla bona.



© Manuel Franquesa

ull

ull


<title type="display">ull</title>

    masculí
  1. anatomia ojo.
  2. [forat, clot] ojo. L'ull de la clau, el ojo de la llave.
  3. [de l'agulla] ojo.
  4. [del pany] ojo.
  5. [del pont] ojo.
  6. [de xarxa, de filat] ojo, malla f.
  7. [de l'escala] hueco, ojo.
  8. [dolla] ojo. L'ull d'un martell, el ojo de un martillo.
  9. [del pa, del formatge] ojo.
  10. [taca circular] ojo. Els ulls de la cua d'un paó, los ojos de la cola de un pavo real.
  11. [d'un riu] fuente f.
  12. [entre núvols] claro, clara f. Un ull de cel blau, un claro de cielo azul.
  13. arquitectura [obertura de la cúpula] ojo.
  14. botànica [part més tendra] cogollo. L'ull de l'enciam, el cogollo de la lechuga.
  15. botànica [brot] ojo, yema f.
  16. arts gràfiques [relleu, part d'una lletra] ojo.
  17. marina, marítim [forat] ojo.
  18. [generalment en plural] [mirada] ojo, mirada f, vista f.
  19. [generalment en plural] [mirada vigilant] mirada f, ojo. Els ulls de l'amo, la mirada del amo.
  20. plural familiarment [ulleres] ojos. Algú ha vist els meus ulls?, ¿alguien ha visto mis ojos?
  21. figuradament ojo. Els ulls de l'esperit, los ojos del espíritu.
  22. figuradament [perspicàcia] ojo. Tenir ull per a triar personal, tener ojo para escoger personal.
  23. abaixar els ulls bajar los ojos (o la vista).
  24. a bell ull (o a ull) a ojo (o a ojo de buen cubero).
  25. aclucar els ulls [adormir-se] cerrar los ojos.
  26. aclucar els ulls [morir-se] cerrar los ojos.
  27. alçar els ulls alzar (o levantar) los ojos (o la vista, o la mirada).
  28. als meus ulls [al meu entendre] a mi entender (o juicio), en mi opinión.
  29. als ulls de [segons] a los ojos de.
  30. amb els ulls desorbitats (o fora de si) con los ojos fuera de las órbitas.
  31. amb uns ulls com unes taronges con los ojos como platos (o desmesuradamente abiertos, o muy abiertos).
  32. anar-se'n els ulls [darrere una cosa] írsele los ojos a alguien.
  33. apartar els ulls apartar los ojos (o la vista).
  34. a quatre ulls [veure's, entrevistar-se] a solas, los dos solos.
  35. a ull nu a simple vista, a bulto.
  36. a ulls clucs figuradament a cierra ojos, a (o con los) ojos cerrados. Digues-li que sí a ulls clucs, dile que sí con los ojos cerrados.
  37. a ulls clucs figuradament [creure's una cosa] a pies juntillas.
  38. a ulls veients [palesament] a ojos vistas.
  39. caure a l'ull [agradar] llevarse los ojos de la gente (o de alguien).
  40. cop d'ull ojeada, mirada rápida. Amb un cop d'ull s'adonà de la situació, con una ojeada se dio cuenta de la situación.
  41. costar un ull (o un ull de la cara) familiarment costar un ojo de la cara (o un sentido, o un riñón).
  42. cremar-se els ulls figuradament [escrivint, brodant, etc] dejar la vista, dejarse los ojos, quemarse las pestañas. En aquell brodat, s'hi ha cremat els ulls, ha dejado la vista en aquel bordado.
  43. d'allò que els ulls no veuen el cor no se'n dol ojos que no ven, corazón que no siente.
  44. davant dels ulls delante de los ojos, en mis (o tus, etc) propias narices.
  45. deixar els ulls en una cosa clavar la vista en algo.
  46. donar un cop d'ull echar (o dar) una ojeada, mirar por encima, pasar la vista.
  47. dormir amb els ulls oberts [vigilar] dormir con los ojos abiertos.
  48. dur (o portar) quatre ulls figuradament tener cuatro ojos.
  49. enaiguar-se (o enllagrimar-se) els ulls [de llàgrimes] llenársele (o arrasársele) los ojos de lágrimas.
  50. encendre-se-li els ulls [de desig] encandilársele los ojos.
  51. entelar-se els ulls nublarse los ojos (o la vista).
  52. en un tancar i obrir d'ulls (o en un girar els ulls, o en un batre d'ulls) figuradament en un abrir y cerrar de ojos, en menos que canta un gallo, en un decir amén (o Jesús).
  53. espurnejar els ulls asomar las lágrimas a los ojos, chispear los ojos, hacer chiribitas los ojos.
  54. ésser tot ulls [posar atenció] ser todo ojos.
  55. estar fins als ulls (d'una cosa) figuradament estar hasta los ojos (o hasta la coronilla, o hasta las narices, o hasta los pelos).
  56. fer els ulls grossos [deixar fer, deixar passar] hacer la vista gorda, cerrar los ojos.
  57. fer entrar pels ulls [una cosa] meter por los ojos.
  58. fer mal d'ulls [coses que no lliguen] darse de bofetadas.
  59. fer uns ulls com unes taronges figuradament i familiarment arquear (o enarcar) las cejas.
  60. girar els ulls volver la mirada (o los ojos).
  61. girar els ulls en blanc poner los ojos en blanco.
  62. menjar amb els ulls figuradament comer con los ojos.
  63. menjar més amb els ulls que amb la boca comer más con los ojos que con la boca.
  64. menjar-se amb els ulls [algú, una cosa] comerse con los ojos.
  65. més hi veuen quatre ulls que no pas dos más ven cuatro ojos que dos.
  66. mirar de bon ull [algú] mirar con buenos ojos.
  67. mirar de cua d'ull mirar con el rabillo del ojo, mirar de reojo, mirar de lado (o de medio lado).
  68. moll d'ulls [que plora fàcilment] llorica, llorón.
  69. negar-se els ulls humedecerse los ojos, anegarse los ojos en lágrimas, agolparse las lágrimas en los ojos.
  70. no perdre d'ull (o de cua d'ull) no quitar los ojos de encima, no quitar ojo. No el perdis d'ull (o de cua d'ull), no le quites los ojos de encima.
  71. no poder aclucar els ulls no pegar ojo (o pestaña), no poder cerrar los ojos.
  72. no tenir prou ulls per a no tener ojos más que para.
  73. no tenir ulls per a veure [una desgràcia, etc] no poder soportar la vista de.
  74. no treure els ulls de sobre no quitar ojo (o el ojo, o la vista) de encima.
  75. no veure-hi de cap ull alegrársele a alguien los ojos.
  76. obrir els ulls figuradament abrir los ojos.
  77. obrir els ulls a la llum d'aquest món [néixer] ver la luz (o la luz del día).
  78. parlar amb els ulls figuradament hablar con los ojos.
  79. passar per ull marina, marítim [una embarcació] pasar por ojo, irse a pique.
  80. posar (o clavar) els ulls en (o damunt) poner (o clavar) el ojo (o los ojos) en, poner la mira (o las miras) en, tener los ojos puestos en.
  81. riure-li els ulls a algú bailarle a alguien los ojos.
  82. saltar als ulls figuradament saltar a los ojos (o a la vista).
  83. sortir-li els ulls d'òrbita (o de la cara) figuradament saltársele a alguien los ojos, salírsele los ojos de las órbitas.
  84. tancar (o cloure) els ulls a la llum d'aquest món [morir-se] cerrar los ojos.
  85. tenir cara i ulls figuradament [ésser com cal] ser como Dios manda (o como es debido).
  86. tenir davant dels ulls tener delante de los ojos, tener ante sí.
  87. tenir els ulls al clatell figuradament i familiarment tener una venda en los ojos.
  88. tenir els ulls lleganyosos tener los ojos legañosos, estar (o ser, o ser un) legañoso, tener legañas en los ojos.
  89. tenir ull (o bon ull, o molt ull) [per a entendre quelcom] tener ojo (o buen ojo, o muy buen ojo, u ojo clínico).
  90. tòrcer els ulls bizcar los ojos.
  91. ull cluc [tancat] ojo cerrado.
  92. ull de bou [finestra] ojo de buey.
  93. ull de gat mineria ojo de gato.
  94. ull de l'escala hueco (u ojo) de la escalera.
  95. ull de perdiu botànica [Adonis aestivalis] ojo de perdiz.
  96. ull de perdiu indústria tèxtil ojo de perdiz.
  97. ull de peix fotografia objetivo gran angular.
  98. ull de poll ojo de gallo, callo.
  99. ull de vellut ojo a la funerala.
  100. ull de vidre ojo de cristal.
  101. ull del cul [anus] ojo del culo, ojete.
  102. ull màgic tecnologia ojo mágico.
  103. ull per ull, dent per dent ojo por ojo, diente por diente.
  104. ulls ametllats (o allargats) ojos rasgados.
  105. ulls blaus ojos azules (o zarcos).
  106. ulls de basilisc figuradament [ulls vius] ojos que hablan, ojos parleros.
  107. ulls de gos ojos negros.
  108. ulls de mussol [inexpressius] ojos vidriosos (o apagados).
  109. ulls de puça (o de patacó) ojos muy pequeños.
  110. ulls enfonsats ojos hundidos.
  111. ulls entelats [humits] ojos vidriosos.
  112. ulls girats (o guerxos) ojos de bitoque (o de bizco).
  113. ulls lleganyosos ojos legañosos (o pitarrosos).
  114. ulls parladors [expressius] ojos que hablan (o parleros).
  115. ulls plorosos ojos llorosos.
  116. ulls secs [sense llàgrimes] ojos secos.
  117. ulls sortints ojos saltones.
  118. ulls tendres (o molls) [plorosos] ojos tiernos (o llorosos).
  119. ulls vidriosos [inexpressius] ojos vidriosos.
  120. ull viu [atenció] ojo alerta (o avizor). Cal estar ull viu, hay que estar ojo avizor.
  121. ull viu! ¡mucho ojo!, ¡ojo!, ¡al tanto!
  122. veure de bon ull [amb simpatia] mirar con buenos ojos.
  123. veure algú de mal ull [amb antipatia] mirar a alguien con malos ojos, tener a alguien entre ojos (o sobre ojos).

ull

ull


<title type="display">ull</title>

    masculí també electrònica
  1. Auge n.
  2. ulls grossos (petits, blaus, negres, alegres, tristos) große (kleine, blaue, schwarze, lustige, traurige) Augen n pl.
  3. una morena d'ulls blaus od ullblava eine blauäugige Brünette.
  4. l'ull dret (esquerre) das rechte (linke) Auge.
  5. ull compost entomologia zusammengesetzte(s) Auge, Facetten-, Komplex-, Netz-auge n.
  6. ull simple entomologia Punkt-, Einzel-, Nebenauge n.
  7. ull màgic electrònica magische(s) Auge n.
  8. l'ull de l'amo das Auge des Herrn.
  9. els ulls de la raó das Auge der Vernunft.
  10. ull de bou arquitectura Ochsenauge n.
    1. nàutica Bullauge n.
    2. botànica Wucherblume f («Chrysantemum coronarium bzw segetum»).
    3. ornitologia Zaunkönig m.
  11. ull de gat mineria, mineralogia Katzenauge n.
  12. ull de peix fotografia Fischauge n.
  13. ull de perdiu botànica Sommeradonisröschen n.
    mineria, mineralogia (feinkörniger) Bleiglanz m.
  14. ull de poll medicina Hühnerauge n.
  15. ull de tigre mineria, mineralogia Tigerauge n.
  16. ull de vidre Glasauge n.
  17. ulls d'àngel botànica Herbstadonisröschen n.
  18. als ulls d'(algú) in jemandes Augen.
  19. als meus ulls in meinen Augen.
  20. a quatre ulls unter vier Augen.
  21. a (bell) ull nach Augenmaß oder Gutdünken.
  22. a ull nu mit bloßem Auge.
  23. a ulls clucs també figuradament mit geschlossenen Augen.
  24. a ulls veients offensichtlich.
    • zusehends.
  25. amb els meus (bzw teus, seus) propis ulls mit eigenen Augen.
  26. davant els meus (propis) ulls (direkt) vor meinen Augen.
  27. de cua d'ull aus den Augenwinkeln.
  28. en un tancar i obrir d'ulls od en un girar (od batre) d'ulls in einem Augenblick, im Handumdrehen.
  29. ull per ull Auge um Auge.
  30. ull viu! Augen auf oder aufgemacht!, aufgepasst!, Achtung!
  31. abaixar (alçar) els ulls die Augen senken (heben).
  32. caure a l'ull a (algú) figuradament jemandem ins Auge (oder in die Augen) stechen.
  33. costar un ull de la cara ein Heidengeld kosten.
  34. cremar-se els ulls cosint (llegint) sich beim Nähen (Lesen) die Augen verderben.
  35. (és)ser tot ulls ganz Auge sein.
  36. fer els ulls grossos figuradament ein Auge (oder beide Augen) zudrücken.
  37. fer l'ull viu aufpassen, die Augen offen halten.
  38. fer mal d'ulls figuradament das Auge beleidigen.
  39. fer uns ulls com unes taronges (große) Augen machen, die Augen (weit) aufreißen.
  40. girar els ulls en blanc die Augen verdrehen.
  41. menjar-se amb els ulls (algú) od (una cosa) jemanden oder etwas mit den Augen verschlingen.
  42. obrir els ulls die Augen öffnen oder aufmachen.
  43. ja se t'obriran els ulls! dir werden die Augen noch aufgehen!
  44. no perdre d'ull (algú) od (una cosa) jemanden oder etwas nicht aus den Augen verlieren bzw im Auge behalten.
  45. saltar als ulls ins Auge springen oder fallen.
  46. tancar els ulls die Augen schließen oder zumachen (auch Sterbender).
  47. tancar els ulls a la realitat die Augen vor der Realität verschließen.
  48. tancar (od cloure) els ulls a un mort einem Toten die Augen zudrücken oder schließen.
  49. tenir (bon) ull per a (una cosa) für etwas ein (sicheres) Auge haben.
  50. tenir els ulls al clatell keine Augen im Kopf haben.
  51. no tenir ulls per a veure (una cosa) etwas nicht mit ansehen können.
  52. veure (una cosa) de bon (mal) ull etwas (un)gern sehen.
  53. no veure-hi de cap ull (vor Freude) außer sich (dat) sein.
  54. per extensió
  55. [besonders Keim, Knospenansatz, Fleck im Pfauenschwanz, Öffnung am Mühlstein, Kuppelöffnung, Zentrum eines Sturms, Schlinge beziehungsweise Öse an einem Tau] Auge n.
  56. Loch n.
    • Öffnung f.
  57. [Kohl, Salat] Herz n.
  58. [besonders Nadel] Öhr n.
  59. [Netz] Masche f.
  60. [Wasserlauf] Quelle f.
  61. arts gràfiques (Schrift)Bild n.
    • [im a, b, d] weißer Raum m.
  62. l'ull del cul popularment das Arschloch.
  63. l'ull de l'escala der Treppenschacht.
  64. els ulls del pa (formatge) die Löcher im Brot (Käse).
  65. plural irònicament
  66. Brille f.
  67. deixar-se (od descuidar-se) els ulls seine Brille vergessen oder liegen lassen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

ull

ull

<title type="display">ull</title>

masculí anat occhio. || [forat, clot] occhio, foro, buco. Els ulls d'un formatge, gli occhi del formaggio. || [de l'agulla] cruna f. || [d'una xarxa, d'un filat] maglia f. || [del pany] toppa f. || [de l'escala] tromba f. || [del pont] luce f, arcata f. || [dolla] occhiello, foro. || [taca circular] occhio, ocello. Els ulls de la cua del paó, gli occhi della coda del pavone. || [d'un riu] polla f, sorgente f, scaturigine f. || [entre núvols] squarcio, lembo. Un ull de cel blau, uno squarcio di cielo azzurro. || arquit [d'una cúpula] occhio di bue. || [part més tendra] cuore. L'ull de l'enciam, il cuore della lattuga. || [brot] gemma f. || gràf [relleu] grossezza f. | [part d'una lletra] occhiello, occhietto. || mar [forat] occhio della cicala. || [generalment en pl] [mirada] occhio sing, occhi, vista f sing, sguardo sing. | [mirada vigilant] occhio. Els ulls de l'amo, l'occhio del padrone. || plural fam [ulleres] occhiali. || fig occhii, occhio sing. Els ulls de l'esperit, gli occhi dello spirito. || abaixar els ulls abbassare lo sguardo (o gli occhi). || a bell ull (o a ull) a occhio, a occhio e croce. || aclucar els ulls [adormir-se] chiudere gli occhi, appisolarsi. | [morir] chiudere gli occhi, morire. || alçar els ulls alzare gli occhi (o lo sguardo). || als meus ulls a mio giudizio, a mio parere, secondo me. || als ulls de secondo, a giudizio di. || amb els ulls desorbitats (o fora de si) con gli occhi fuori delle orbite (o fuori della testa). || amb uns ulls com unes taronges con occhi sgranati (o spalancati, o con tanto d'occhi). || anar-se'n els ulls [darrere una cosa] mangiare qualcosa con gli occhi. || apartar els ulls distogliere lo sguardo (o la vista). || a quatre ulls [veure's, entrevistar-se] a quattr'occhi, da solo. || a ull nu a occhio nudo. || a ulls clucs a occhi chiusi. || a ulls veients manifestamente, palesemente. || caure a l'ull [agradar] dare nell'occhio (o all'occhio). || cop d'ull colpo d'occhio. || costar un ull de la cara costare un occhio (o un occhio della testa). || cremar-se els ulls fig [escrivint, etc.] cavarsi gli occhi. || d'allò que els ulls no veuen el cor no se'n dol occhio non vede cuore non duole, lontano dagli occhi lontano dal cuore. || davant dels ulls davanti agli occhi. || donar un cop d'ull dare una occhiata. || dormir amb els ulls oberts dormire con un occhio aperto. || enaiguar-se els ulls piangere. || encendre-se-li els ulls accenderglisi (o accenderlesi) gli occhi, brillare gli occhi. || entelar-se els ulls annebbiarsi gli occhi. || en un tancar i obrir d'ulls (o en un girar els ulls, o en un batre els ulls) in un batter d'occhio, in un attimo. || espurnejar els ulls avere le lacrime agli occhi. || ésser tot ulls essere tutt'occhi. || estar fins als ulls fig averne fino agli occhi (o fin qui). || fer els ulls grossos fig chiudere un occhio. || fer mal d'ulls fig essere un pugno su un occhio. || menjar amb els ulls fig mangiare con gli occhi. || mirar de bon ull [algú] guardare di buon occhio. || mirar de cua d'ull guardare con la coda dell'occhio. || moll d'ulls piagnucolone -a. || no perdre d'ull tenere (o non perdere) d'occhio. || no poder aclucar els ulls non riuscire a chiudere occhio. || no tenir ulls per a veure [una desgràcia] non reggere alla vista di. || no treure els ulls de sobre non levar gli occhi di dosso. || no veure-hi de cap ull non starci dalla gioia. || obrir els ulls fig aprire gli occhi. || obrir els ulls a la llum d'aquest món [néixer] vedere la luce, nascere. || parlar amb els ulls fig parlare con gli occhi. || passar per ull mar affondare. || posar (o clavar) els ulls en (o damunt) mettere gli occhi addosso. || saltar als ulls fig saltare agli occhi. || sortir-li els ulls d'òrbita (o de la cara) fig avere gli occhi fuori dalle orbite. || tancar (o cloure) els ulls a la llum d'aquest món chiudere gli occhi, morire. || tenir cara i ulls fig essere come Dio comanda. || tenir els ulls al clatell fig avere gli occhi bendati, avere gli occhi foderati di prosciutto. || tenir ull (o bon ull, o molt ull) aver buon occhio. || ull cluc [tancat] occhio chiuso. || ull de bou mar oblò. || ull de perdiu bot occhio di cimice (o di diavolo). || ull de peix fotog occhio di pesce. || ull de gat min occhio di gatto. || ull de vellut occhio nero (o pesto). || ull de vidre occhio di vetro. || ull del cul buco del culo. || ull per ull, dent per dent occhio per occhio, dente per dente. || ulls ametllats (o allargats) occhi a mandorla. || ulls blaus occhi azzurri. || ulls de basilisc fig occhi (o sguardo) di basilisco. || ulls de gos occhi neri. || ulls de mussol occhi vitrei. || ulls de puça (o de patacó) occhi molto piccoli. || ulls enfonsats occhi infossati. || ulls girats (o guerxos) occhi guerci (o strabici). || ulls lleganyosos occhi cisposi. || ulls parladors occhi che parlano. || ulls sortints occhi in fuori. || ulls vidriosos occhi vitrei. || ull viu all'erta. || ull viu! all'erta!, occhio!, attenzione!

ull

ull


<title type="display">ull</title>

Pronúncia: úʎ
    masculí
  1. anatomia œil. Obrir (aclucarels ulls, ouvrir (fermer) les yeux.
  2. [d'una aixada, del martell] œil.
  3. [del pany] trou.
  4. [d'una agulla] chas, œil.
  5. [del pa, del formatge] œil.
  6. [d'una xarxa] maille f.
  7. [d'una mola] œil.
  8. [entre núvols] coin, éclaircie f. Un ull de cel blau, un coin de ciel bleu.
  9. [taca circular] ocelle f, œil. Els ulls de la cua d'un paó, les ocelles de la queue d'un paon.
  10. [d'una riera, d'un riu] source f.
  11. arquitectura [d'una cúpula] œil.
  12. botànica [part més tendra] cœur. L'ull de l'enciam, le cœur de la salade .
    • [brot, borró] bourgeon. L'ull de la carxofera, le bourgeon de l'artichaut.
  13. arts gràfiques [relleu, part d'una lletra] œil.
  14. marina, marítim [forat] anneau.
  15. construcció [d'un pont] arche f.
    • [d'una escala] jour.
  16. física œil. Ull catòdic, œil cathodique (magique).
  17. plural familiarment [ulleres] lunettes f. M'he deixat els ulls i no puc llegir, j'ai oublié mes lunettes et je ne peux pas lire.
  18. [generalment en pl] [mirada vigilant] regard, œil. Els ulls de l'amo, l'œil du maître.
  19. regard. Abaixar els ulls, baisser le regard.
  20. figuradament [facultat espiritual, intel·lectual] œil. Els ulls de la fe, de l'esperit, les yeux de la foi, de l'esprit .
    • [aptitud per a apreciar] œil. Intuir amb ulls de mare, sentir avec des yeux de mère.
  21. a bell ull (a ull) à vue de nez, au jugé, à vue d'œil, au pifomètre fam. Triar a ull, taper dans le tas (prendre au hasard).
  22. alçar els ulls lever les yeux.
  23. als meus ulls [al meu entendre] à mes yeux (à mon avis).
  24. als ulls de [segons] d'après.
  25. amb els ulls desorbitats (fora de si) les yeux désorbités.
  26. anar-se'n els ulls darrere una cosa mourir d'envie de quelque chose (loucher sur quelque chose).
  27. apartar els ulls détourner les yeux (le regard, la vue).
  28. a quatre ulls [veure's, entrevistar-se] en tête à tête (entre quatre yeux, seul à seul).
  29. a ull nu à l'œil nu.
  30. a ulls veients à vue d'œil (d'une manière évidente).
  31. badar els ulls écarquiller les yeux.
  32. caure a l'ull [agradar] taper dans l'œil.
  33. clavar els ulls en algú fixer les yeux sur quelqu'un.
  34. clavar els ulls en una cosa figuradament jeter son dévolu sur.
  35. cop d'ull coup d'œil.
  36. cremar-se els ulls figuradament [escrivint, brodant, etc] se crever (s'user) les yeux.
  37. d'allò que els ulls no veuen el cor no se'n dol loin des yeux, loin du cœur.
  38. davant dels ulls sous les yeux.
  39. deixar els ulls en una cosa fixer le regard sur une chose (arrêter ses regards sur une chose).
    • couver du regard une chose.
  40. donar un cop d'ull jeter un coup d'œil (regarder superficiellement).
  41. dormir amb els ulls oberts figuradament [vigilar] ne dormir que d'un œil.
  42. dur (portarquatre ulls familiarment porter des lunettes.
  43. enaiguar-se els ulls [de llàgrimes] se remplir les yeux de larmes (monter les larmes aux yeux).
  44. encendre-se-li els ulls figuradament [de desig] briller (pétiller) les yeux d'envie.
  45. enllagrimar-se els ulls ull (enaiguar-se els ulls).
  46. entelar-se els ulls se brouiller la vue.
  47. entrar per l'ull dret ull (caure a l'ull).
  48. en un tancar (i obriren un giraren un batred'ulls figuradament en un clin d'œil (en moins de rien).
  49. espurnejar els ulls étinceler le regard.
  50. ésser de l'ull del vent figuradament [molt hàbil, deixondit] avoir l'œil exercé.
  51. ésser tot ulls être tout yeux.
  52. estar fins als ull figuradament [d'una cosa] en avoir par-dessus la tête (par-dessus les yeux, en avoir plein le dos).
  53. fer anar els ulls d'una banda a l'altra rouler des yeux.
  54. fer els ulls grossos [tolerar, deixar passar] fermer les yeux (faire semblant de ne rien voir).
  55. fer entrar pels ulls (una cosa) vanter une chose (faire l'article d'une chose).
  56. fer l'ull figuradament [desfer-se, fracassar] se briser (se casser, être détruit -e, échouer).
  57. fer l'ull viu [avivar l'enteniment] redoubler d'attention (être sur ses gardes, avoir l'œil au guet).
  58. girar els ulls tourner son regard.
  59. girar els ulls en blanc tourner de l'œil (avoir les yeux révulsés).
  60. menjar més amb els ulls que amb la boca avoir les yeux plus grands que le ventre.
  61. menjar-se amb els ulls couver (dévorer, manger) des yeux.
  62. menjar-se una cosa amb els ulls figuradament dévorer des yeux.
  63. més hi veuen quatre ulls que no pas dos deux avis valent mieux qu'un.
  64. moll d'ulls [que plora fàcilment] pleurnicheur.
  65. negar-se els ulls monter les larmes aux yeux.
  66. no perdre d'ull ne pas quitter des yeux (du regard).
  67. no poder aclucar els ulls en tota la nit ne pas pouvoir fermer l'œil de la nuit.
  68. no tenir ulls per a veure (una cosa) ne pas pouvoir supporter la vue (d'une chose).
  69. obrir els ulls figuradament ouvrir les yeux.
  70. obrir els ulls a la llum d'aquest món voir le jour (naître, venir au monde).
  71. parlar amb els ulls figuradament parler (s'exprimer) avec les yeux.
  72. passar per ull marina, marítim [una embarcació] couler à pic.
  73. riure-li els ulls figuradament être tout -e guilleret -ette.
  74. saber a ulls clucs figuradament savoir quelque chose sur le bout des doigts.
  75. saltar als ulls figuradament [una cosa] sauter une chose aux yeux (crever les yeux).
  76. sortir-li els ulls d'òrbita (de la cara) figuradament sortir les yeux des orbites.
  77. tancar (cloureels ulls [a algú] fermer les yeux de quelqu'un qui vient de mourir.
  78. tancar els ulls a la llum d'aquest món [morir-se] mourir.
  79. tenir cara i ulls figuradament [ésser com cal] être comme il faut.
  80. tenir davant els ulls avoir sous les yeux.
  81. tenir els ulls al clatell (tenir pa a l'ull) figuradament i familiarment avoir la berlue (avoir des yeux pour ne pas voir).
  82. tenir els ulls a mig cap (tenir els ulls enfonsats) avoir les yeux enfoncés (creux).
  83. tenir els ulls lleganyosos avoir les yeux chassieux.
  84. tenir (bonmolt d')ull [per a entendre] avoir l'œil américain (avoir le compas dans l'œil).
  85. tenir una bena (teranyinesals ulls avoir un bandeau sur les yeux (être aveugle).
  86. tòrcer els ulls loucher.
  87. treure's un ull pensant senyar-se figuradament i familiarment se mettre (se fourrer) le doigt dans l'œil jusqu'au coude.
  88. ull cluc [tancat] les yeux fermés.
  89. ull de bou construcció i marina, marítim œil-de-bœuf.
    botànica [Chrysantemum segetum] chrysanthème des moissons (mirliton-bâtard, marguerite dorée, jaunet) f.
  90. ull de cicló œil du cyclone.
  91. ull de gat mineralogia œil-de-chat.
  92. ull del cul [anus] anus.
  93. ull de l'escala cage d'escalier.
  94. ull de peix fotografia fish-eye.
  95. ull de perdiu botànica [Adonis æstivalis] adonis d'été.
    indústria tèxtil œil-de-perdrix.
  96. ull de poll medicina cor aux pieds.
  97. ull de serp mineralogia œil-de-serpent.
  98. ull de tigre mineralogia œil-de-tigre.
  99. ull de vidre œil de verre.
  100. ull fotoelèctric cellule photoélectrique.
  101. ull màgic œil magique.
  102. ull per ull, dent per dent œil pour œil, dent pour dent.
  103. ull simple [ocel] ocelle.
  104. ulls ametllats (allargats) yeux en amande (de biche, fendus).
  105. ulls blaus yeux bleus.
  106. ulls de basilisc (parladors) figuradament [ulls vius] yeux expressifs.
  107. ulls de bou ull (ulls de mussol).
  108. ulls de gos yeux noirs.
  109. ulls de l'Infant Jesús (de Maria) botànica [miosotis] myosotis.
  110. ulls de mussol (morts) [inexpressius] regard éteint (yeux à fleur de tête, yeux exorbités).
  111. ulls de puça (de patacó) yeux tout petits.
  112. ulls esqueixats (esquinçats) yeux globuleux.
  113. ulls girats (entravessatsguerxos) yeux qui louchent.
  114. ulls plorosos yeux qui pleurent.
  115. ulls secs [sense llàgrimes] yeux secs.
  116. ulls sortints yeux saillants (yeux à fleur de tête).
  117. ulls tendres (molls) yeux fragiles (yeux qui pleurent).
  118. ulls vidriosos yeux vitreux.
  119. ull viu! ouvrez l'œil (attention, gare)!
  120. veure de bon (de malull voir d'un bon (d'un mauvais) œil.

ull

ull


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ull</title>

Accessory
Etimologia: del ll. ŏcŭlus, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom.
Body
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Òrgan fotoreceptor dels animals capaç de formar imatges de l’objecte emissor o reflector de llum. Obrir els ulls. Aclucar els ulls. L’ull esquerre, dret.
    2. nina (o nineta) de l’ull Pupil·la.
    3. ull simple Ocel.
    1. a quatre ulls locució adverbial Dos tot sols.
    2. en un tancar i obrir d’ulls (o en un girar d’ulls, o en un batre d’ulls) locució adverbial En un espai de temps mínim.
    3. estar (d’una cosa) fins als ulls figuradament Estar-ne tip.
    4. fer uns ulls com unes taronges Obrir-los molt a causa d’una sorpresa, d’un moviment d’admiració.
    5. girar els ulls en blanc Girar-los de manera que no es vegi sinó la part blanca inferior.
    6. no poder aclucar els ulls en tota la nit No poder dormir.
    7. obrir els ulls a la llum d’aquest món Néixer.
    8. tancar (o cloure) els ulls (a algú) Assistir-lo en els seus darrers moments.
    9. tancar els ulls a la llum d’aquest món Morir.
    10. tenir cara i ulls figuradament Ésser com cal, seriós, formal.
    11. tenir pa a l’ull figuradament No veure una cosa evident, palesa.
    12. tòrcer els ulls Desviar-los.
    13. ull cluc Ull tancat, amb les parpelles unides.
    14. ull de peix (o de perla) Ull entelat i gairebé blanc, freqüent especialment en alguns cavalls.
    15. ull de vellut Ull voltat d’un morat a conseqüència d’una contusió.
    16. ull de vidre Ull artificial que hom porta per dissimular la manca de l’ull natural.
    17. ull per ull, dent per dent història del dret Màxima antiga que resumeix la llei del talió.
    18. ulls de gat (o d’esquirol) Ulls blancs, que tenen la pupil·la blava.
    19. ulls de gos Ulls negres, que tenen la pupil·la negra.
    20. ulls de porc Ulls negrosos i petits i amb les celles llargues i estarrufades.
    21. ulls de puça (o de patacó) Ulls molt petits.
    22. ulls esqueixats (o esquinçats) Ulls grossos i molt oberts.
    23. ulls girats (o entravessats) Ulls que tenen la pupil·la desviada de la direcció on miren.
    24. ulls morts (o de mussol) Ulls inexpressius, mancats de lluentor i de moviment.
    25. ulls tendres (o molls) Ulls que llagrimegen molt.
    26. ulls vius Ulls que brillen i es mouen amb vivacitat.
    27. un ull de la cara figuradament Un preu molt car.
  2. plural per extensió
    1. Ulleres, lentícules. M’he deixat els ulls i no puc llegir.
    2. dur (o portar) quatre ulls Portar ulleres.
  3. [generalment en pl]
    1. Facultat de veure, mirada, vista.
    2. Mirada vigilant. Els ulls de l’amo.
    3. abaixar els ulls Dirigir la mirada cap avall.
    4. a bell ull (o a ull) locució adverbial Sense comptar ni mesurar, només calculant per la vista en conjunt.
    5. alçar els ulls Dirigir la mirada cap amunt.
    6. a ull nu locució adverbial Sense servir-se d’un instrument òptic, a simple vista.
    7. a ulls clucs locució adverbial figuradament Sense pensar en els riscs que hom pot córrer.
    8. a ulls veients locució adverbial Palesament.
    9. cop d’ull Mirada ràpida.
    10. cremar-se els ulls figuradament Treballar intensament i llarga en una cosa que cal mirar fixament, escrivint, cosint, brodant, etc.
    11. deixar els ulls (en una cosa) No cansar-se de mirar-la.
    12. dormir amb un ull obert (o amb els ulls oberts) figuradament Vigilar per no ésser sorprès, enganyat, etc.
    13. entrar (una cosa) pels ulls Agradar per l’aspecte exterior.
    14. ésser (algú) tot ulls Posar tota l’atenció en la mirada.
    15. fer mal d’ulls figuradament Desentonar, no lligar. Quin mal d’ulls que fan, aquestes cortines!
    16. fer ull figuradament Desfer-se, destruir-se completament.
    17. menjar-se (una cosa o una persona) amb els ulls Mirar una cosa o persona molt fixament, àvidament, amb una gran atenció o desig.
    18. mirar de cua d’ull Mirar de costat una cosa, fent veure que no es mira.
    19. no perdre d’ull (algú) Vigilar-lo estretament.
    20. no veure-hi de cap ull figuradament Estar molt content.
    21. parlar amb els ulls Fer-se entendre amb la mirada.
    22. posar (o clavar) els ulls en (o damunt) (una persona o cosa) Dirigir-li la mirada, tenir-hi l’atenció fixa.
    23. tenir davant els ulls Tenir a la vista.
    24. tenir els ulls al clatell No saber veure allò que hom té al davant.
    25. ulls d’àguila (o de basilisc) Ulls vius, d’esguard penetrant.
    26. ulls esgarriats Ulls que miren sense fixesa, com espantats.
  4. plural figuradament
    1. Facultat cognoscitiva, intel·lectual, espiritual. Els ulls de l’esperit, de la raó.
    2. ulls de la fe cristianisme Expressió amb què hom designa la comprensió pròpia de la fe, de l’home de fe.
  5. figuradament
    1. Aptitud per a adonar-se de les coses, per a apreciar-les, per a comprendre-les tal com són. Intuir amb ulls de mare.
    2. als meus ulls locució adverbial Al meu entendre.
    3. als ulls de locució adverbial Segons la manera de considerar-ho d’algú.
    4. caure a l’ull Agradar molt, una persona o una cosa, des del primer moment de veure-la.
    5. del que els ulls no veuen, el cor no se’n dol Refrany que ensenya que les desgràcies i els mals impressionen menys els qui no hi són presents.
    6. entrar per l’ull dret Caure a l’ull.
    7. fer els ulls grossos Deixar fer, deixar passar quelcom aparentant no veure-ho.
    8. fer entrar pels ulls (una cosa) Fer comprendre una cosa amb evidència.
    9. fer l’ull viu Avivar l’enteniment.
    10. no tenir ulls per a veure (una cosa) No poder suportar la vista d’una cosa trista, d’una desgràcia, etc.
    11. obrir els ulls Veure hom el que fins aleshores, enganyat, obcecat, etc., no sabia veure.
    12. saltar als ulls (una cosa) Ésser evident.
    13. tenir ull (o bon ull, o molt ull) Tenir aptitud especial per a comprendre una cosa o per a fer-la correctament.
    14. tenir una bena (o teranyines) als ulls No saber veure una cosa evident.
    15. ull clínic (o mèdic) diagnosi Aptitud d’un bon metge per a apreciar quasi intuïtivament una malaltia, per a fer diagnosis ràpides i precises.
    16. veure amb bons ulls (algú o alguna cosa) Veure-ho amb aprovació, de bon ull.
    17. veure (una cosa) de bon (o de mal) ull Tenir-hi una disposició favorable (o desfavorable).
  6. per extensió
    1. Nom donat a algunes coses, o part d’algunes coses, que recorden un ull per llur forma, posició o aparença.
    2. Forat, clot. Els ulls d’un formatge, del pa. L’ull d’una agulla. L’ull d’una mola. L’ull del pany.
    3. Cadascuna de les malles de què es compon una xarxa o un filat.
    4. Dolla d’una eina per on entra el mànec. L’ull d’una aixada, d’un martell.
    5. Forat obert a la part superior central de la sitja o pila de carboner per on hom cala foc al carbó.
    6. Clariana enmig d’una nuvolada. El cel ja treu ull. Un ull de cel blau.
    7. Taca circular, especialment la que té el centre de diferent color. Els ulls de la cua d’un paó.
    8. armament Obertura d’un obús en la qual és enroscada l’espoleta i que serveix, també, per a introduir-hi la càrrega.
    9. arquitectura i construcció Obertura circular a la part superior d’una cúpula.
    10. botànica La porció més interior de certes hortalisses, que és la part més tendra i atapeïda. L’ull d’una col.
    11. botànica Brot, borró, per on la planta creix. L’ull de la carxofera.
    12. arts gràfiques Part superior del tipus d’impremta que reprodueix en relleu la lletra o el signe corresponent.
    13. arts gràfiques Altura que sobresurt el relleu de la lletra o del signe del tipus d’impremta.
    14. arts gràfiques Part d’una lletra constituïda per una corba tancada, com és el cas de la a, de la b, de la d, etc.
    15. hidràulica Obertura per on surt l’aigua d’un molí o per on passa l’aigua d’una séquia.
    16. hidrologia Sot on neix un riu, cavitat d’on brolla l’aigua d’una font.
    17. marina, marítim Forat circular a la part superior de la canya d’una àncora de cep, per on passa aquest.
    18. marina, marítim Obertura quadrangular que travessa, de babord a estribord, el peu d’un masteler i per la qual passa el tascó que el sosté.
    19. marina, marítim Forat practicat al pantoc d’una embarcació per tal que s’hi escorri l’aigua.
    20. obres públiques Cadascun dels espais buits formats sota els arcs d’un pont.
    21. indústria tèxtil Gatonera.
    22. ull càtodic electrònica Ull màgic.
    23. ull de bou arquitectura i construcció naval Finestra o lluerna de forma ovalada o circular.
    24. ull de cicló meteorologia Centre del cicló tropical.
    25. ull de gat mineralogia Varietat de crisoberil. És anomenat també ull de gat oriental o cimòfan.
    26. ull de gall fitopatologia Malaltia de la planta de cafè i d’altres plantes produïda pel fong basidiomicet Mycena citricolor (Stilibum flavidum).
    27. ull de gat mineralogia Varietat de quars amb inclusions d’asbest, el qual li dona un aspecte tornassolat.
    28. ull del cul anatomia animal Anus.
    29. ull de l’escala construcció Espai buit entorn del qual tomben els trams de l’escala que el limiten.
    30. ull de peix fotografia Nom que hom dona també als objectius gran angular.
    31. ull de peix òptica Objectiu de camp superior al del grau angular, pròxim als 180°.
    32. ull de perdiu indústria tèxtil Lligat d’un teixit, originat per encreuament, que produeix uns petits efectes de relleu alternant sortints i entrants.
    33. ull de perdiu mineralogia Varietat de galena finament granada.
    34. ull de poll patologia Superposició de capes dures de l’epidermis que envaeixen capes dèrmiques per mitjà d’una prolongació anomenada arrel.
    35. ull de serp petrografia Pedra granítica molt dura, emprada per a fer moles, saleres, etc.
    36. ull de tigre mineralogia Varietat de quars que conté inclusions de crocidolita.
    37. ull fotoelèctric electrònica Cèl·lula fotoelèctrica.
    38. ull màgic radiotècnia Tub electrònic especial destinat a ésser emprat com a indicador de sintonia en els receptors de ràdio amb tubs.
    1. Nom que, amb diverses adjectivacions, hom dona a diferents animals i plantes, sia per llur petitesa, sia per la forma de llurs flors, etc.
    2. ull de bou botànica Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Chrysanthemum coronarium), de fulles pinnatipartides i de capítols grocs.
    3. ull de bou botànica Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Chrysanthemum segetum), de fulles pinnatífides i de capítols grocs.
    4. ull de bou botànica Gravit.
    5. ull de bou ornitologia Cargolet.
    6. ull de drac botànica i agricultura Longan.
    7. ull de llebre viticultura, indústries vinícoles Varietat de vinya que produeix un raïm negre, allargat, compacte i de gra mitjà.
    8. ull de llebre viticultura, indústries vinícoles Raïm de vinya ull de llebre.
    9. ull de perdiu botànica Planta herbàcia anual de la família de les ranunculàcies (Adonis aestivalis i espècies afins), de fulles alternes dividides en lacínies, flors vermelles i fruits en poliaqueni.
    10. ulls d’àngel botànica Planta herbàcia anual de la família de les ranunculàcies (Adonis annua), de fulles alternes dividides en lacínies, flors d’un vermell escarlata i fruits en poliaqueni.
    11. ulls de l’Infant Jesús (o de Maria) botànica Miosotis.

ull