Partició sil·làbica: ul_te_ri_or Etimologia: del ll. ulterior, -ōris ‘que és més enllà’, comparatiu corresponent al superlatiu ultĭmus, -a, -um ‘el que és més enllà’, i a un positiu inusitat *ulter, -tra, -trum ‘que és dellà’, oposat a citer, -tra, -trum ’que és deçà‘, subsistent només en els adverbis ultra, ultro ‘de l’altra banda’ 1a font: 1888, DLab.
Body
adjectiu
Situat dellà d’un punt determinat (per oposició a citerior).