verb transitiu cenyir(-se).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu dur, portar, tenir posat.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. [Baum] tallar (amb destral).
2. [Erde] bescavar, recavar, magencar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí
1. (mocador) espatller, cobriespatlles.
2. capa f, mantell.
3. mantó.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-te, hat umge-t]
1. penjar (altrament o en un altre lloc).
2. tirar-se a les espatlles.
3. posar-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení bossa de mà.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. abatre, tallar (a destralades).
2. familiar i figurat [j-n] tombar, colpir (moralment).
3. [erstaunen] deixar de pedra.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adverbi
1. a l’entorn, al voltant, engir (lit ).
2. de totes les bandes (o parts).
3. in Zssgn a. d’ací d’allà, d’una banda a l’altra

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu mirar tot a l’entorn, esguardar per totes les bandes.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu passejar(-se) en auto.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU