<title type="display">autorització</title>
-
femení
- [acció i efecte d'autoritzar] autorización.
- [document] autorización.
Es mostren 594844 resultats
autorització
autorització
femení acció i efecte d'autoritzar autorización document autorización
autorització
<title type="display">autorització</title>
femení autorizzazione, permesso m, nulla osta m (o nullaosta m).
autorització
femení autorizzazione, permesso m , nulla osta m o nullaosta m
autorització
<title type="display">autorització</title>
-
femení
- Bevoll-, Er-mächtigung, Autorisierung f.
- Autorisation f.
- autorització de residència (de treball) Aufenthalts-(Arbeits-)erlaubnis bzw -genehmigung f.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
autorització
femení Bevoll-, Er-mächtigung, Autorisierung f Autorisation f autorització de residència de treball Aufenthalts-Arbeits-erlaubnis bzw -genehmigung f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
autorització
<title type="display">autorització</title>
Pronúncia: əwtuɾidzəsió
-
femení
- authorization.
- permission, licence.
- autorització especial special permit.
- donar-li a algú autorització per a + infinitiu to authorize (also authorise UK) someone to + infinitiu.
- tenir l’autorització d’algú per infinitiu to have someone’s authorization (also authorisation UK) to + infinitiu.
autorització
femení authorization permission , licence autorització especial special permit donar-li a algú autorització per a + infinitiu to authorize also authorise UK someone to + infinitiu tenir l’autorització d’algú per infinitiu to have someone’s authorization also authorisation UK to + infinitiu
■
autoritzadament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">autoritzadament</title>
Accessory
Partició sil·làbica: au_to_rit_za_da_ment
Etimologia: de autoritzat
Etimologia: de autoritzat
Body
-
adverbi
- Amb autoritat.
- Amb autorització, d’una manera autoritzada.
■
autoritzadament
adverbi Amb autoritat Amb autorització, d’una manera autoritzada
autoritzadament
<title type="display">autoritzadament</title>
adverbi officially, authoritatively.
autoritzadament
adverbi officially , authoritatively
autoritzar
<title type="display">autoritzar</title>
donar poders
facultar
qualificar, autoritzar algú legalment per a fer quelcom.
delegar, donar poders o facultat a algú per a fer alguna cosa.
autenticar, donar autoritat a una cosa, amb proves, formalitats, segells, etc.
donar carta blanca (a algú), autoritzar-lo plenament.
donar llargues mànigues (a algú), íd.
→ permetre.
© Manuel Franquesa
facultar
qualificar, autoritzar algú legalment per a fer quelcom.
delegar, donar poders o facultat a algú per a fer alguna cosa.
autenticar, donar autoritat a una cosa, amb proves, formalitats, segells, etc.
donar carta blanca (a algú), autoritzar-lo plenament.
donar llargues mànigues (a algú), íd.
→ permetre.
© Manuel Franquesa
autoritzar
donar poders facultar qualificar , autoritzar algú legalment per a fer quelcom delegar , donar poders o facultat a algú per a fer alguna cosa autenticar , donar autoritat a una cosa, amb proves, formalitats, segells, etc donar carta blanca a algú , autoritzar-lo plenament donar llargues mànigues a algú , íd → permetre © Manuel Franquesa
autoritzar
<title type="display">autoritzar</title>
Body
-
- autoritzar
INFINITIU
-
- autoritzant
GERUNDI
-
- autoritzat
- autoritzada
- autoritzats
- autoritzades
PARTICIPI
-
-
- autoritzo
- autoritzes
- autoritza
- autoritzem
- autoritzeu
- autoritzen
PRESENT
-
- autoritzava
- autoritzaves
- autoritzava
- autoritzàvem
- autoritzàveu
- autoritzaven
IMPERFET
-
- autoritzí
- autoritzares
- autoritzà
- autoritzàrem
- autoritzàreu
- autoritzaren
PASSAT
-
- autoritzaré
- autoritzaràs
- autoritzarà
- autoritzarem
- autoritzareu
- autoritzaran
FUTUR
-
- autoritzaria
- autoritzaries
- autoritzaria
- autoritzaríem
- autoritzaríeu
- autoritzarien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- autoritzi
- autoritzis
- autoritzi
- autoritzem
- autoritzeu
- autoritzin
PRESENT
-
- autoritzés
- autoritzessis
- autoritzés
- autoritzéssim
- autoritzéssiu
- autoritzessin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- autoritza
- autoritzi
- autoritzem
- autoritzeu
- autoritzin
IMPERATIU
autoritzar
INFINITIU autoritzar GERUNDI autoritzant PARTICIPI autoritzat autoritzada autoritzats autoritzades INDICATIU PRESENT autoritzo autoritzes autoritza autoritzem autoritzeu autoritzen IMPERFET autoritzava autoritzaves autoritzava autoritzàvem autoritzàveu autoritzaven PASSAT autoritzí autoritzares autoritzà autoritzàrem autoritzàreu autoritzaren FUTUR autoritzaré autoritzaràs autoritzarà autoritzarem autoritzareu autoritzaran CONDICIONAL autoritzaria autoritzaries autoritzaria autoritzaríem autoritzaríeu autoritzarien SUBJUNTIU PRESENT autoritzi autoritzis autoritzi autoritzem autoritzeu…
autoritzar
<title type="display">autoritzar</title>
Pronúncia: əwtuɾidzá
-
verb transitiu
- [donar autoritat] autoriser, accréditer.
-
dret [legalment]
autoriser.
• [de paraula] autoriser, permettre, accorder. No t'autoritzo d'anar-hi, je ne te permets pas d'y aller.
autoritzar
verb transitiu donar autoritat autoriser , accréditer dret legalment autoriser • de paraula autoriser , permettre , accorder No t'autoritzo d'anar-hi , je ne te permets pas d'y aller
autoritzar
<title type="display">autoritzar</title>
-
verb transitiu
- [donar autoritat] autorizar. Autoritzar els ambaixadors, autorizar a los embajadores.
- [permetre legalment] autorizar.
- [de fer alguna cosa] autorizar, consentir, dejar, permitir. No t'autoritzo d'anar-hi, no te autorizo a ir (o a que vayas).
autoritzar
verb transitiu donar autoritat autorizar Autoritzar els ambaixadors , autorizar a los embajadores permetre legalment autorizar de fer alguna cosa autorizar , consentir , dejar , permitir No t'autoritzo d'anar-hi , no te autorizo a ir o a que vayas