verb intransitiu enfonsar-se, submergir-se, anar-se’n a fons.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu descalçar, soscavar (l’aigua).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu superlatiu
1. al davall de tot, al dessota de tot.
2. ínfim, darrer, últim.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí sots-secretari d’estat (d’un ministeri).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. la ciutat baixa.
2. els barris baixos.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí abric, refugi.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. botànica de pistil molt (o massa) baix.
2. [Tier] massa corbat de potes (o peülles).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [stand unter, hat/ist untergestanden]
1. estar sota (el) cobert de.
2. arrecerar-se, aixoplugar-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [unterstand, hat unterstanden]
1. dependre (j-m d’alg), estar subordinat (a alg), estar sota les ordres (d’alg).
2. s. unterstehen atrevir-se a, gosar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-te unter, hat unterge-t]
1. posar (o ficar o col·locar) a(l) (des)sota.
2. [Wagen] entrar (o ficar) (al garatge etc).
3. s. unterstellen posar-se a cobert, arrecerar-se, ficar-se a l’abric (de).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU