Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594846 resultats

■ urbanament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">urbanament</title>

Etimologia: de urbà 1a font: 1803, DEst.

adverbi Amb urbanitat.

urbanament

<title type="display">urbanament</title>

Pronúncia: urbànəmén

adverbi figuradament poliment, avec courtoisie, avec urbanité.

urbanament

adverbi figuradament poliment , avec courtoisie , avec urbanité

urbanamente

<title type="display">urbanamente</title>

adverbi urbanament.

urbane

<title type="display">urbane</title>

adjective

urbà, cortès, ben educat.
fi.

urbanià

| urbaniana

<title type="display">urbanià</title>

Partició sil·làbica: ur_ba_ni_à

adjectiu Relatiu o pertanyent als papes anomenats Urbà. El col·legi Urbanià de Roma.
adjectiu i masculí i femení especialment història eclesiàstica Dit dels partidaris d’Urbà VI, papa de Roma, en oposició als clementins, partidaris del papa d’Avinyó Climent VII, en ocasió del Cisma d’Occident.

urbanià

| urbaniana

adjectiu Relatiu o pertanyent als papes anomenats Urbà El collegi Urbanià de Roma adjectiu i masculí i femení especialment història eclesiàstica Dit dels partidaris d’Urbà VI, papa de Roma, en oposició als clementins, partidaris del papa d’Avinyó Climent VII, en ocasió del Cisma d’Occident