Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594846 resultats

■ urc

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">urc</title>

Etimologia: deriv. de l’ant. i dial. aürtar, urtar ‘topar amb algú; renyar fort’, amb alternança fònica -t/-c (cf. dial. càvet/càvec, codonyat/codonyac, atzucat/atzucac) 1a font: 1932, DFa.

masculí Orgull, tarannà altiu i arrogant.

■ urc

masculí Orgull, tarannà altiu i arrogant

urc

<title type="display">urc</title>

Pronúncia: úrk

masculí [orgull] orgueil, fierté f, arrogance f. El seu urc d'home, sa fierté d'homme.

urc

masculí orgull orgueil , fierté f , arrogance f El seu urc d'home , sa fierté d'homme

urca

<title type="display">urca</title>

femení marina, marítim urca.

urca

<title type="display">urca</title>

Etimologia: del fr. hourque, probablement del neerl. ant. hulke, i aquest, com els seus corresponents mots de l’al. ant., segurament del b. ll. holcas, hulca ‘embarcació de càrrega’, i aquests, del gr. olkás ‘remolc’ 1a font: 1550

femení construcció naval Antiga embarcació de càrrega d’origen holandès, de buc molt ample i de popa arrodonida.