Es mostren 594823 resultats

avalar

<title type="display">avalar </title>

    v tr
  1. Garantir mejançant un document o ua signatura en un document.
  2. Hèr-se responsable de quauqua causa, especiaument dera manèra de hèr de quauqu’un.
  3. Hèr a passar un aliment o ua auta causa dera boca enquiar estomac.

    4. Català: 1. avalar, garantir; 2. avalar, respondre de; 3. empassar-se, engolir, deglutir


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

avalar

v tr Garantir mejançant un document o ua signatura en un document Hèr-se responsable de quauqua causa, especiaument dera manèra de hèr de quauqu’un Hèr a passar un aliment o ua auta causa dera boca enquiar estomac Català 1 avalar, garantir 2 avalar, respondre de 3 empassar-se, engolir, deglutir © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

avalar

avalar

verb transitiu avalar
Conjugador Català

avalar


<title type="display">avalar</title>

    1. INFINITIU

    1. avalar

    2. GERUNDI

    1. avalant

    3. PARTICIPI

    1. avalat
    2. avalada
    3. avalats
    4. avalades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. avalo
      2. avales
      3. avala
      4. avalem
      5. avaleu
      6. avalen

      2. IMPERFET

      1. avalava
      2. avalaves
      3. avalava
      4. avalàvem
      5. avalàveu
      6. avalaven

      3. PASSAT

      1. avalí
      2. avalares
      3. avalà
      4. avalàrem
      5. avalàreu
      6. avalaren

      4. FUTUR

      1. avalaré
      2. avalaràs
      3. avalarà
      4. avalarem
      5. avalareu
      6. avalaran

      5. CONDICIONAL

      1. avalaria
      2. avalaries
      3. avalaria
      4. avalaríem
      5. avalaríeu
      6. avalarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. avali
      2. avalis
      3. avali
      4. avalem
      5. avaleu
      6. avalin

      2. IMPERFET

      1. avalés
      2. avalessis
      3. avalés
      4. avaléssim
      5. avaléssiu
      6. avalessin

    6. IMPERATIU

    1. avala
    2. avali
    3. avalem
    4. avaleu
    5. avalin

avalar

INFINITIU avalar GERUNDI avalant PARTICIPI avalat avalada avalats avalades INDICATIU PRESENT avalo avales avala avalem avaleu avalen IMPERFET avalava avalaves avalava avalàvem avalàveu avalaven PASSAT avalí avalares avalà avalàrem avalàreu avalaren FUTUR avalaré avalaràs avalarà avalarem avalareu avalaran CONDICIONAL avalaria avalaries avalaria avalaríem avalaríeu avalarien SUBJUNTIU PRESENT avali avalis avali avalem avaleu avalin IMPERFET avalés avalessis avalés avaléssim avaléssiu avalessin IMPERATIU avala avali avalem avaleu avalin
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ avalar

■ avalar

verb transitiu Donar la garantia dita aval El banc encara no t’ha avalat les lletres de canvi figuradament Respondre de quelcom Si no l’avalaven els pares no li donaven el crèdit
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

avalar

avalar

verb transitiu avallare, garantire
Diccionari Castellà Català

avalar

avalar

verb transitiu economia avalar
Diccionari Català francès

avalar


<title type="display">avalar</title>

Pronúncia: əβəlá
    verb transitiu
  1. dret i economia avaliser, donner son aval à.
  2. figuradament avaliser, appuyer, donner caution à, se porter garant de.

avalar

verb transitiu dret i economia avaliser , donner son aval à figuradament avaliser , appuyer , donner caution à , se porter garant de
Diccionari Francès Català

avalasse

avalasse

femení barrancada, rierada © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Castellà Català

avalentonado
-da

avalentonado
-da

adjectiu poc freqüent valentón embravit -ida , envalentit -ida
Diccionari Francès Català

avaler


<title type="display">avaler</title>

Pronúncia: avale
    verb transitiu
  1. empassar(-se), encanyonar. Je ne peux rien avaler, no (em) puc empassar res.
  2. engolir, menjar. Elle n’a plus faim : elle ne peut plus rien avaler, ja no té gana: ja no pot engolir (menjar) res més.
  3. figuradament menjar-se pron, devorar. Il va l’avaler tout cru, se’l menjarà cru (de viu en viu). Elle est très ambitieuse, elle veut tout avaler, és molt ambiciosa, vol menjar-s’ho tot .
    1. empassar-se pron, devorar.
    2. suportar, tolerar.
    3. empassar-se pron, pair.
  4. avaler des bourdes combregar amb rodes de molí.
  5. avaler des couleuvres empassar-s’ho [suportar ofenses sense protestar].
    • empassar-s’ho (o creure-s’ho) tot.
  6. avaler la mer et ses poissons familiarment menjar-se un bou sencer.
  7. avaler ses mots figuradament menjar-se les paraules.
  8. avaler son acte (ou son bulletin) de naissance (ou sa chique) figuradament i familiarment estirar la pota (o tòrcer el coll, o anar-se’n al calaix, o a l’altre barri, o fer l’ànec, o morir-se).
  9. avoir avalé sa langue figuradament i familiarment no piular (o no dir res, o haver-se menjat [o empassat] la llengua, o no tenir llengua, o haver-se-li menjat la llengua el gat). Tu ne veux rien dire? est-ce que tu as avalé ta langue?, com és que no dius res? que se t’ha menjat la llengua el gat?
  10. avoir l’air d’avoir avalé sa canne ou son parapluie figuradament semblar que s’hagi empassat el paraigua (o anar molt tibat -ada).
  11. ne pas pouvoir avaler qqn figuradament no poder aguantar (o no poder suportar, o tenir entravessat -ada) algú.
  12. tout avaler empassar-s’ho (o devorar-ho) tot.
    • figuradament [être crédule] empassar-s’ho tot (o tenir bona barra, o bon davallant).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

avaler

verb transitiu empassar-se, encanyonar Je ne peux rien avaler , no em puc empassar res engolir, menjar Elle n’a plus faim  elle ne peut plus rien avaler , ja no té gana ja no pot engolir menjar res més figuradament menjar-se pron , devorar Il va l’avaler tout cru , se’l menjarà cru de viu en viu Elle est très ambitieuse, elle veut tout avaler , és molt ambiciosa, vol menjar-s’ho tot empassar-se pron , devorar suportar, tolerar empassar-se pron , pair avaler des bourdes combregar amb rodes de molí avaler des couleuvres empassar-s’ho suportar ofenses sense protestar • empassar-s’…