Es mostren 594823 resultats

usucapir

usucapir

usucapir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">usucapir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. usucapĕre, íd., comp. de usu, ablatiu de usus ‘ús’ i capĕre ‘prendre, apoderar-se’, lit. ‘apoderar-se per ús, per prescripció’ 1a font: 1803, DEst.
Body
verb transitiu dret civil Adquirir el dret de propietat (d’una cosa) i altres drets reals possibles mitjançant la possessió continuada d’aquests drets en concepte de titular durant el temps que assenyala la llei.

usucapir

Informació complementària

usucapir

usucapir

usucapir

usucapir

usuel
-elle


<title type="display">usuel</title>

Pronúncia: yzɥɛl
    adjectiu
  1. usual, habitual, d’ús corrent, corrent. Ce sont des mots usuels, són mots usuals. Les procédés usuels, els procediments usuals (habituals). Langue usuelle, llengua d’ús corrent.
  2. masculí
  3. manual (llibre) de consulta. On ne pouvait emprunter les usuels, no es podien demanar en préstec els llibres de consulta.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

usuel
-elle

usuell

usuell

usuellement

usuellement

usufruct

usufruct

usufructo

usufructo

usufructuaire

usufructuaire