Etimologia: del ll. usucapĕre, íd., comp. de usu, ablatiu de usus ‘ús’ i capĕre ‘prendre, apoderar-se’, lit. ‘apoderar-se per ús, per prescripció’ 1a font: 1803, DEst.
Body
verbtransitiudret civil Adquirir el dret de propietat (d’una cosa) i altres drets reals possibles mitjançant la possessió continuada d’aquests drets en concepte de titular durant el temps que assenyala la llei.
verb transitiu dret civil Adquirir el dret de propietat d’una cosa i altres drets reals possibles mitjançant la possessió continuada d’aquests drets en concepte de titular durant el temps que assenyala la llei
usual, habitual, d’ús corrent, corrent.
Ce sont des mots usuels, són mots usuals.
Les procédés usuels, els procediments usuals (habituals).
Langue usuelle, llengua d’ús corrent.
masculí
manual (llibre) de consulta.
On ne pouvait emprunter les usuels, no es podien demanar en préstec els llibres de consulta.