Es mostren 594827 resultats

■ usurpador
| usurpadora

■ usurpador
| usurpadora

adjectiu i masculí i femení Que usurpa
Traducció
Diccionari de sinònims Franquesa

usurpar

usurpar

→ prendre © Manuel Franquesa
Diccionari Castellà Català

usurpar

usurpar

verb transitiu usurpar
Diccionari Català Castellà

usurpar

usurpar

verb transitiu usurpar
Conjugador Català

usurpar


<title type="display">usurpar</title>

    1. INFINITIU

    1. usurpar

    2. GERUNDI

    1. usurpant

    3. PARTICIPI

    1. usurpat
    2. usurpada
    3. usurpats
    4. usurpades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. usurpo
      2. usurpes
      3. usurpa
      4. usurpem
      5. usurpeu
      6. usurpen

      2. IMPERFET

      1. usurpava
      2. usurpaves
      3. usurpava
      4. usurpàvem
      5. usurpàveu
      6. usurpaven

      3. PASSAT

      1. usurpí
      2. usurpares
      3. usurpà
      4. usurpàrem
      5. usurpàreu
      6. usurparen

      4. FUTUR

      1. usurparé
      2. usurparàs
      3. usurparà
      4. usurparem
      5. usurpareu
      6. usurparan

      5. CONDICIONAL

      1. usurparia
      2. usurparies
      3. usurparia
      4. usurparíem
      5. usurparíeu
      6. usurparien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. usurpi
      2. usurpis
      3. usurpi
      4. usurpem
      5. usurpeu
      6. usurpin

      2. IMPERFET

      1. usurpés
      2. usurpessis
      3. usurpés
      4. usurpéssim
      5. usurpéssiu
      6. usurpessin

    6. IMPERATIU

    1. usurpa
    2. usurpi
    3. usurpem
    4. usurpeu
    5. usurpin

usurpar

INFINITIU usurpar GERUNDI usurpant PARTICIPI usurpat usurpada usurpats usurpades INDICATIU PRESENT usurpo usurpes usurpa usurpem usurpeu usurpen IMPERFET usurpava usurpaves usurpava usurpàvem usurpàveu usurpaven PASSAT usurpí usurpares usurpà usurpàrem usurpàreu usurparen FUTUR usurparé usurparàs usurparà usurparem usurpareu usurparan CONDICIONAL usurparia usurparies usurparia usurparíem usurparíeu usurparien SUBJUNTIU PRESENT usurpi usurpis usurpi usurpem usurpeu usurpin IMPERFET usurpés usurpessis usurpés usurpéssim usurpéssiu usurpessin IMPERATIU usurpa usurpi usurpem usurpeu usurpin
Diccionari Català Alemany

usurpar

usurpar

verb transitiu usurpieren, sich dat widerrechtlich aneignen, widerrechtlich an sich reißen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ usurpar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">usurpar</title>

Etimologia: del ll. usurpare, íd., comp. de usus ‘ús’ i rapĕre ‘arrabassar’ 1a font: 1389
verb transitiu Apropiar-se sense dret un domini, un ofici, una dignitat, etc. Aquell militar va usurpar el poder. Ha usurpat el lloc de directora, però no li correspon a ell.

■ usurpar

verb transitiu Apropiar-se sense dret un domini, un ofici, una dignitat, etc Aquell militar va usurpar el poder Ha usurpat el lloc de directora, però no li correspon a ell
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Anglès

usurpar

usurpar

verb transitiu drets to usurp terra, etc to seize , take illegally
Diccionari Català Italià

usurpar

usurpar

verb transitiu usurpare
DIDAC Diccionari escolar

usurpar

<title type="display">usurpar</title>

verb Apropiar-se d'una cosa que pertany a una altra persona sense tenir-ne dret. En un cop d'estat, hi ha un grup de persones que volen usurpar el poder.
usurpació, usurpador

usurpar

verb Apropiar-se d'una cosa que pertany a una altra persona sense tenir-ne dret En un cop d'estat, hi ha un grup de persones que volen usurpar el poder usurpació , usurpador