Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594823 resultats

usurpar

<title type="display">usurpar</title>

1. usurpar
1. usurpant
1. usurpat
2. usurpada
3. usurpats
4. usurpades
1. 1. usurpo
  2. usurpes
  3. usurpa
  4. usurpem
  5. usurpeu
  6. usurpen
2. 1. usurpava
  2. usurpaves
  3. usurpava
  4. usurpàvem
  5. usurpàveu
  6. usurpaven
3. 1. usurpí
  2. usurpares
  3. usurpà
  4. usurpàrem
  5. usurpàreu
  6. usurparen
4. 1. usurparé
  2. usurparàs
  3. usurparà
  4. usurparem
  5. usurpareu
  6. usurparan
5. 1. usurparia
  2. usurparies
  3. usurparia
  4. usurparíem
  5. usurparíeu
  6. usurparien
1. 1. usurpi
  2. usurpis
  3. usurpi
  4. usurpem
  5. usurpeu
  6. usurpin
2. 1. usurpés
  2. usurpessis
  3. usurpés
  4. usurpéssim
  5. usurpéssiu
  6. usurpessin
1. usurpa
2. usurpi
3. usurpem
4. usurpeu
5. usurpin

usurpar

INFINITIU usurpar GERUNDI usurpant PARTICIPI usurpat usurpada usurpats usurpades INDICATIU PRESENT usurpo usurpes usurpa usurpem usurpeu usurpen IMPERFET usurpava usurpaves usurpava usurpàvem usurpàveu usurpaven PASSAT usurpí usurpares usurpà usurpàrem usurpàreu usurparen FUTUR usurparé usurparàs usurparà usurparem usurpareu usurparan CONDICIONAL usurparia usurparies usurparia usurparíem usurparíeu usurparien SUBJUNTIU PRESENT usurpi usurpis usurpi usurpem usurpeu usurpin IMPERFET usurpés usurpessis usurpés usurpéssim usurpéssiu usurpessin IMPERATIU usurpa usurpi usurpem usurpeu usurpin

usurpar

<title type="display">usurpar</title>

verb transitiu usurpieren, sich (dat) widerrechtlich aneignen, widerrechtlich an sich reißen.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

usurpar

verb transitiu usurpieren, sich dat widerrechtlich aneignen, widerrechtlich an sich reißen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

■ usurpar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">usurpar</title>

Etimologia: del ll. usurpare, íd., comp. de usus ‘ús’ i rapĕre ‘arrabassar’ 1a font: 1389

verb transitiu Apropiar-se sense dret un domini, un ofici, una dignitat, etc. Aquell militar va usurpar el poder. Ha usurpat el lloc de directora, però no li correspon a ell.

■ usurpar

verb transitiu Apropiar-se sense dret un domini, un ofici, una dignitat, etc Aquell militar va usurpar el poder Ha usurpat el lloc de directora, però no li correspon a ell

usurpar

<title type="display">usurpar</title>

Pronúncia: uzurpá

verb transitiu

[drets] to usurp.
[terra, etc.] to seize, take illegally.

usurpar

verb transitiu drets to usurp terra, etc to seize , take illegally

usurpar

<title type="display">usurpar</title>

verb transitiu usurpare.

usurpar

verb transitiu usurpare

usurpar

<title type="display">usurpar</title>

verb Apropiar-se d'una cosa que pertany a una altra persona sense tenir-ne dret. En un cop d'estat, hi ha un grup de persones que volen usurpar el poder.

usurpació, usurpador

usurpar

verb Apropiar-se d'una cosa que pertany a una altra persona sense tenir-ne dret En un cop d'estat, hi ha un grup de persones que volen usurpar el poder usurpació , usurpador