<title type="display">usurpar</title>
verb transitiu usurpar.
Es mostren 594845 resultats
usurpar
<title type="display">usurpar</title>
verb transitiu usurpar.
usurpar
verb transitiu usurpar
usurpar
<title type="display">usurpar</title>
Body
-
- usurpar
INFINITIU
-
- usurpant
GERUNDI
-
- usurpat
- usurpada
- usurpats
- usurpades
PARTICIPI
-
-
- usurpo
- usurpes
- usurpa
- usurpem
- usurpeu
- usurpen
PRESENT
-
- usurpava
- usurpaves
- usurpava
- usurpàvem
- usurpàveu
- usurpaven
IMPERFET
-
- usurpí
- usurpares
- usurpà
- usurpàrem
- usurpàreu
- usurparen
PASSAT
-
- usurparé
- usurparàs
- usurparà
- usurparem
- usurpareu
- usurparan
FUTUR
-
- usurparia
- usurparies
- usurparia
- usurparíem
- usurparíeu
- usurparien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- usurpi
- usurpis
- usurpi
- usurpem
- usurpeu
- usurpin
PRESENT
-
- usurpés
- usurpessis
- usurpés
- usurpéssim
- usurpéssiu
- usurpessin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- usurpa
- usurpi
- usurpem
- usurpeu
- usurpin
IMPERATIU
usurpar
INFINITIU usurpar GERUNDI usurpant PARTICIPI usurpat usurpada usurpats usurpades INDICATIU PRESENT usurpo usurpes usurpa usurpem usurpeu usurpen IMPERFET usurpava usurpaves usurpava usurpàvem usurpàveu usurpaven PASSAT usurpí usurpares usurpà usurpàrem usurpàreu usurparen FUTUR usurparé usurparàs usurparà usurparem usurpareu usurparan CONDICIONAL usurparia usurparies usurparia usurparíem usurparíeu usurparien SUBJUNTIU PRESENT usurpi usurpis usurpi usurpem usurpeu usurpin IMPERFET usurpés usurpessis usurpés usurpéssim usurpéssiu usurpessin IMPERATIU usurpa usurpi usurpem usurpeu usurpin
usurpar
<title type="display">usurpar</title>
verb transitiu usurpieren, sich (dat) widerrechtlich aneignen, widerrechtlich an sich reißen.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
usurpar
verb transitiu usurpieren, sich dat widerrechtlich aneignen, widerrechtlich an sich reißen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
■
usurpar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">usurpar</title>
Accessory
Etimologia: del ll. usurpare, íd., comp. de usus ‘ús’ i rapĕre ‘arrabassar’ 1a font: 1389
Body
verb
transitiu Apropiar-se sense dret un domini, un ofici, una dignitat, etc. Aquell militar va usurpar el poder. Ha usurpat el lloc de directora, però no li correspon a ell.
■
usurpar
verb transitiu Apropiar-se sense dret un domini, un ofici, una dignitat, etc Aquell militar va usurpar el poder Ha usurpat el lloc de directora, però no li correspon a ell
usurpar
<title type="display">usurpar</title>
Pronúncia: uzurpá
-
verb transitiu
- [drets] to usurp.
- [terra, etc.] to seize, take illegally.
usurpar
verb transitiu drets to usurp terra, etc to seize , take illegally
usurpar
<title type="display">usurpar</title>
verb transitiu usurpare.
usurpar
verb transitiu usurpare
usurpar
<title type="display">usurpar</title>
verb Apropiar-se d'una cosa que pertany a una altra persona sense tenir-ne dret. En un cop d'estat, hi ha un grup de persones que volen usurpar el poder.
usurpació, usurpador
usurpació, usurpador
usurpar
verb Apropiar-se d'una cosa que pertany a una altra persona sense tenir-ne dret En un cop d'estat, hi ha un grup de persones que volen usurpar el poder usurpació , usurpador
usurpar
<title type="display">usurpar</title>
Pronúncia: uzurpá
verb transitiu dret usurper.
• empiéter.
• empiéter.
usurpar
verb transitiu dret usurper • empiéter
usurpateur
-trice
<title type="display">usurpateur</title>
Pronúncia: yzyʀpatœʀ -tʀis
adjectiu i masculí i femení dret usurpador -a.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
usurpateur
-trice
adjectiu i masculí i femení dret usurpador -a © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç