<title type="display">vaciador</title>
-
masculí i femení
- [operario] buidador -a. masculí
- [instrumento para vaciar] buidador.
Es mostren 594844 resultats
vaciador
-ra
vaciador
-ra
masculí i femení operario buidador -a masculí instrumento para vaciar buidador
vaciamiento
<title type="display">vaciamiento</title>
masculí buidament, buidada f, buidatge.
vaciamiento
masculí buidament , buidada f , buidatge
vaciante
<title type="display">vaciante</title>
femení [menguante] minva.
vaciante
femení menguante minva
vaciar
<title type="display">vaciar</title>
-
[Se conjuga como: desviar]
verb transitiu
- buidar. Vaciar una botella, buidar una ampolla.
- [dejar hueco] buidar.
- [en un molde] buidar, emmotllar.
- [afilar] buidar.
- [un escrito] buidar. verb intransitiu
- [un río] desembocar. verb pronominal
- buidar-se.
vaciar
Se conjuga como desviar verb transitiu buidar Vaciar una botella , buidar una ampolla dejar hueco buidar en un molde buidar , emmotllar afilar buidar un escrito buidar verb intransitiu un río desembocar verb pronominal buidar-se
vaciedad
<title type="display">vaciedad</title>
-
femení
- buidetat, buidor, buidesa.
- figuradament [tontería] bestiesa, bajanada.
vaciedad
femení buidetat , buidor , buidesa figuradament tontería bestiesa , bajanada
vacilación
<title type="display">vacilación</title>
-
femení
- [balanceo] vacil·lació.
- figuradament vacil·lació.
vacilación
femení balanceo vacillació figuradament vacillació
vacilante
<title type="display">vacilante</title>
-
adjectiu
- vacil·lant.
- figuradament vacil·lant.
vacilante
adjectiu vacillant figuradament vacillant
vacilar
<title type="display">vacilar</title>
-
verb intransitiu
- vacil·lar. Una luz que vacila, una llum que vacil·la.
- figuradament vacil·lar. Su memoria vacilaba, la seva memòria vacil·lava.
- figuradament [fluctuar] oscil·lar, fluctuar. El color vacila entre el azul y el verde, el color oscil·la entre el blau i el verd.
- familiarment [presumir] presumir, fer el merda (o el tifa). ¡Cómo vacila con su coche nuevo!, com fa el merda amb el cotxe nou! verb intransitiu [o transitiu]
- familiarment [burlarse] fotre's pron, fúmer-se pron, passejar-se pron, rifar-se pron. No me vaciles, no et fotis de mi.
vacilar
verb intransitiu vacillar Una luz que vacila , una llum que vacilla figuradament vacillar Su memoria vacilaba , la seva memòria vacillava figuradament fluctuar oscillar , fluctuar El color vacila entre el azul y el verde , el color oscilla entre el blau i el verd familiarment presumir presumir , fer el merda o el tifa Cómo vacila con su coche nuevo , com fa el merda amb el cotxe nou verb intransitiu o transitiu familiarment burlarse fotre's pron , fúmer-se pron , passejar-se pron , rifar-se pron No me vaciles , no et fotis de mi
vacile
<title type="display">vacile</title>
masculí familiarment conya f, burla f, mofa f, broma f.
vacile
masculí familiarment conya f , burla f , mofa f , broma f
■
vacil·lació
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vacil·lació</title>
Accessory
Partició sil·làbica: va_cil_la_ci_ó
Etimologia: del ll. vacillatio, -ōnis, íd. 1a font: c. 1500
Etimologia: del ll. vacillatio, -ōnis, íd. 1a font: c. 1500
Body
-
femení
- Acció de vacil·lar.
- Estat de vacil·lant.
■
vacil·lació
femení Acció de vacillar Estat de vacillant