Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594827 resultats

■ vacil·lar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vacil·lar</title>

Etimologia: del ll. vacillare ‘oscil·lar’ 1a font: s. XIV, Metge

verb

intransitiu

1. Moure’s lleugerament d’ací d’allà per manca d’estabilitat. Tot ell vacil·lava en caminar.
2. per extensió Tremolar una llum, una flama, etc., sofrir variacions ràpides, estar a punt d’apagar-se.
figuradament Una cosa no material ésser inestable, poc ferma, etc. La seva memòria vacil·lava. Vacil·lar la fe.
figuradament Dubtar a prendre una decisió, a mantenir una actitud, etc. Vacil·lar davant una alternativa.

■ vacil·lar

verb intransitiu Moure’s lleugerament d’ací d’allà per manca d’estabilitat Tot ell vacillava en caminar per extensió Tremolar una llum, una flama, etc, sofrir variacions ràpides, estar a punt d’apagar-se figuradament Una cosa no material ésser inestable, poc ferma, etc La seva memòria vacillava Vacillar la fe figuradament Dubtar a prendre una decisió, a mantenir una actitud, etc Vacillar davant una alternativa

vacil·lar

<title type="display">vacil·lar</title>

verb intransitiu

[per manca d'estabilitat] vacilar, titubear, tambalearse pron, bambolearse pron.
[una llum, una flama] vacilar, oscilar, titilar.
figuradament vacilar. La seva memòria vacil·lava, su memoria vacilaba.
figuradament [dubtar] vacilar, titubear, dudar.

vacil·lar

verb intransitiu per manca d'estabilitat vacilar , titubear , tambalearse pron , bambolearse pron una llum, una flama vacilar , oscilar , titilar figuradament vacilar La seva memòria vacillava , su memoria vacilaba figuradament dubtar vacilar , titubear , dudar

vacil·lar

<title type="display">vacil·lar</title>

verb intransitiu vacillare, barcollare, pencolare, traballare. || [una flama] vacillare, oscillare. || fig vacillare. Vacil·lar la memòria, vacillare la memoria. | [dubtar] dubitare.

vacil·lar

verb intransitiu vacillare, barcollare, pencolare, traballare || una flama vacillare, oscillare || fig vacillare Vacillar la memòria , vacillare la memoria | dubtar dubitare

vacil·lar

<title type="display">vacil·lar</title>

verb

Moure's una persona o una cosa d'un costat a un altre per falta d'equilibri. Quan una persona està dreta i es mareja, vacil·la i ha de seure.
Diem que vacil·lem a l'hora de prendre una decisió quan dubtem i ens costa decidir-nos.

vacil·lació, vacil·lant

vacil·lar

verb Moure's una persona o una cosa d'un costat a un altre per falta d'equilibri Quan una persona està dreta i es mareja, vacilla i ha de seure Diem que vacillem a l'hora de prendre una decisió quan dubtem i ens costa decidir-nos vacillació , vacillant

vacil·lar

<title type="display">vacil·lar</title>

verb intransitiu

(sch)wanken.
figuradament unentschlossen (oder unschlüssig) sein, zögern, zaudern.
flackern (Licht).
vacil·lar a fer (una cosa) zögern, etwas zu tun.

vacil·lar

verb intransitiu schwanken figuradament unentschlossen oder unschlüssig sein, zögern, zaudern flackern Licht vacillar a fer una cosa zögern, etwas zu tun © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

vacil·lar

<title type="display">vacil·lar</title>

Pronúncia: bəsillá

verb intransitiu

[per mancança d'estabilitat] chanceler, tituber.
[una llum, una flama] vaciller.
figuradament [ésser poc ferm] chanceler. La seva memòria vacil·lava, sa mémoire chancelait .
• [dubtar] hésiter. Vacil·lava davant una alternativa, il hésitait sur son choix.

vacil·lar

verb intransitiu per mancança d'estabilitat chanceler , tituber una llum, una flama vaciller figuradament ésser poc ferm chanceler La seva memòria vacillava , sa mémoire chancelait • dubtar hésiter Vacillava davant una alternativa , il hésitait sur son choix