Es mostren 594844 resultats

vacil·lant

vacil·lant

adjectiu schwankend unentschlossen, unschlüssig, zögernd, zaudernd Licht flackernd © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Francès Català

vacillant
-ante

vacillant
-ante

adjectiu pròpiament i figuradament vacillant © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vacil·lant

■ vacil·lant

adjectiu Que vacilla Pas vacillant Una fe vacillant
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

vacil·lant


<title type="display">vacil·lant</title>

Pronúncia: bəsillán
    adjectiu
  1. [que vacil·la] vacillant -e. Una flama vacil·lant, une flamme vacillante.
  2. figuradament vacillant -e, hésitant -e. Una fe vacil·lant, une foi vacillante .
    • vacillant -e, défaillant -e. Una memòria vacil·lant, une mémoire vacillante.

vacil·lant

adjectiu que vacilla vacillant -e Una flama vacillant , une flamme vacillante figuradament vacillant -e , hésitant -e Una fe vacillant , une foi vacillante • vacillant -e , défaillant -e Una memòria vacillant , une mémoire vacillante
Conjugador Català

vacil·lar


<title type="display">vacil·lar</title>

    1. INFINITIU

    1. vacil·lar

    2. GERUNDI

    1. vacil·lant

    3. PARTICIPI

    1. vacil·lat
    2. vacil·lada
    3. vacil·lats
    4. vacil·lades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. vacil·lo
      2. vacil·les
      3. vacil·la
      4. vacil·lem
      5. vacil·leu
      6. vacil·len

      2. IMPERFET

      1. vacil·lava
      2. vacil·laves
      3. vacil·lava
      4. vacil·làvem
      5. vacil·làveu
      6. vacil·laven

      3. PASSAT

      1. vacil·lí
      2. vacil·lares
      3. vacil·là
      4. vacil·làrem
      5. vacil·làreu
      6. vacil·laren

      4. FUTUR

      1. vacil·laré
      2. vacil·laràs
      3. vacil·larà
      4. vacil·larem
      5. vacil·lareu
      6. vacil·laran

      5. CONDICIONAL

      1. vacil·laria
      2. vacil·laries
      3. vacil·laria
      4. vacil·laríem
      5. vacil·laríeu
      6. vacil·larien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. vacil·li
      2. vacil·lis
      3. vacil·li
      4. vacil·lem
      5. vacil·leu
      6. vacil·lin

      2. IMPERFET

      1. vacil·lés
      2. vacil·lessis
      3. vacil·lés
      4. vacil·léssim
      5. vacil·léssiu
      6. vacil·lessin

    6. IMPERATIU

    1. vacil·la
    2. vacil·li
    3. vacil·lem
    4. vacil·leu
    5. vacil·lin

vacil·lar

INFINITIU vacillar GERUNDI vacillant PARTICIPI vacillat vacillada vacillats vacillades INDICATIU PRESENT vacillo vacilles vacilla vacillem vacilleu vacillen IMPERFET vacillava vacillaves vacillava vacillàvem vacillàveu vacillaven PASSAT vacillí vacillares vacillà vacillàrem vacillàreu vacillaren FUTUR vacillaré vacillaràs vacillarà vacillarem vacillareu vacillaran CONDICIONAL vacillaria vacillaries vacillaria vacillaríem vacillaríeu vacillarien SUBJUNTIU PRESENT vacilli vacillis vacilli vacillem vacilleu vacillin IMPERFET vacillés vacillessis vacillés vacilléssim vacilléssiu vacillessin…
Diccionari Català Anglès

vacil·lar


<title type="display">vacil·lar</title>

Pronúncia: bəsillá
    verb intransitiu
  1. [taula, etc.] to wobble.
  2. to be unsteady.
  3. [persona] to totter.
  4. to reel, stagger.
  5. figuradament to be indecisive.
  6. [en un discurs] to falter.
  7. [memòria] to fail.
  8. [flama] to flicker.
  9. [dubtar] to hesitate, waver, vacillate.
  10. sense vacil·lar unhesitatingly.
  11. vacil·lar en alguna cosa to hesitate about something.
  12. vacil·lar a fer una cosa to hesitate to do something, hesitate in doing something.

vacil·lar

verb intransitiu taula, etc to wobble to be unsteady persona to totter to reel , stagger figuradament to be indecisive en un discurs to falter memòria to fail flama to flicker dubtar to hesitate , waver , vacillate sense vacillar unhesitatingly vacillar en alguna cosa to hesitate about something vacillar a fer una cosa to hesitate to do something , hesitate in doing something
Diccionari de sinònims Franquesa

vacil·lar


<title type="display">vacil·lar</title>

  1. → tremolar.
    oscil·lar
    titil·lar, dit esp. d'una llum.
    titubar, estar o caminar vacil·lant, com si hom anés a caure.
    palanquejar, íd.
    tentinejar o tastanejar, fer tentines o passos vacil·lants, com els d'un embriac.
  2. Fig. → hesitar.



© Manuel Franquesa

vacil·lar

→ tremolar oscillar titillar , dit esp d'una llum titubar , estar o caminar vacillant, com si hom anés a caure palanquejar , íd tentinejar o tastanejar , fer tentines o passos vacillants, com els d'un embriac Fig → hesitar © Manuel Franquesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vacil·lar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vacil·lar</title>

Etimologia: del ll. vacillare ‘oscil·lar’ 1a font: s. XIV, Metge
    verb intransitiu
    1. Moure’s lleugerament d’ací d’allà per manca d’estabilitat. Tot ell vacil·lava en caminar.
    2. per extensió Tremolar una llum, una flama, etc., sofrir variacions ràpides, estar a punt d’apagar-se.
  2. figuradament Una cosa no material ésser inestable, poc ferma, etc. La seva memòria vacil·lava. Vacil·lar la fe.
  3. figuradament Dubtar a prendre una decisió, a mantenir una actitud, etc. Vacil·lar davant una alternativa.

■ vacil·lar

verb intransitiu Moure’s lleugerament d’ací d’allà per manca d’estabilitat Tot ell vacillava en caminar per extensió Tremolar una llum, una flama, etc, sofrir variacions ràpides, estar a punt d’apagar-se figuradament Una cosa no material ésser inestable, poc ferma, etc La seva memòria vacillava Vacillar la fe figuradament Dubtar a prendre una decisió, a mantenir una actitud, etc Vacillar davant una alternativa
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

vacil·lar


<title type="display">vacil·lar</title>

    verb intransitiu
  1. [per manca d'estabilitat] vacilar, titubear, tambalearse pron, bambolearse pron.
  2. [una llum, una flama] vacilar, oscilar, titilar.
  3. figuradament vacilar. La seva memòria vacil·lava, su memoria vacilaba.
  4. figuradament [dubtar] vacilar, titubear, dudar.

vacil·lar

verb intransitiu per manca d'estabilitat vacilar , titubear , tambalearse pron , bambolearse pron una llum, una flama vacilar , oscilar , titilar figuradament vacilar La seva memòria vacillava , su memoria vacilaba figuradament dubtar vacilar , titubear , dudar
Diccionari Català Italià

vacil·lar

<title type="display">vacil·lar</title>

verb intransitiu vacillare, barcollare, pencolare, traballare. || [una flama] vacillare, oscillare. || fig vacillare. Vacil·lar la memòria, vacillare la memoria. | [dubtar] dubitare.

vacil·lar

verb intransitiu vacillare, barcollare, pencolare, traballare || una flama vacillare, oscillare || fig vacillare Vacillar la memòria , vacillare la memoria | dubtar dubitare