Es mostren 594827 resultats

vaga

vaga

vaga

<title type="display">vaga</title>

femení sciopero m. Vaga general, sciopero generale. || declarar-se en vaga scioperare, fare sciopero, indire uno sciopero. || vaga de fam sciopero della fame.

vaga

vaga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vaga</title>

Accessory
Homòfon: baga, vague
Etimologia: de vagar1 1a font: 1315
Body
    femení
  1. sociologia i relacions del treball
    1. Aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per tal d’obtenir alguna reivindicació, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball. Vaga general. Fer vaga, declarar-se en vaga.
    2. vaga de braços caiguts Vaga en què hom deixa de treballar però sense abandonar el lloc de treball.
    3. vaga de fam ciències polítiques Mitjà de lluita no violenta que consisteix en la pràctica del dejuni voluntari, si cal fins a la inanició, per tal d’aconseguir la satisfacció d’unes reivindicacions.
    4. vaga de zel Vaga que consisteix a complir estrictament el reglament i les instruccions de treball, amb la qual cosa es frena el ritme de treball.
  2. estar en vaga (una cosa) No fer-la servir.

vaga

vaga

<title type="display">vaga</title>

nom femení Una vaga és el fet de deixar de treballar durant una estona o durant uns dies per reivindicar alguna cosa. Quan hi ha una vaga de transports públics, els trens i els autobusos no funcionen.
vaguista

vaga

vaga


<title type="display">vaga</title>

Pronúncia: báɣə
    femení
  1. grève. Vaga general, grève générale.
  2. plural [vacances] vacances, congés m. Les vagues d'estiu, les congés d'été.
  3. declarar-se en vaga se mettre en grève.
  4. estar en vaga una cosa figuradament [no fer-la servir] ne pas se servir d'une chose.
  5. fer vaga faire grève.
  6. inici de vaga débrayage.
  7. vaga de braços caiguts grève des bras croisés (grève sur le tas).
  8. vaga de fam grève de la faim.
  9. vaga de zel grève du zèle.
  10. vaga indefinida grève illimitée.
  11. vaga intermitent grève perlée.

vaga

vagabond
-onde


<title type="display">vagabond</title>

Pronúncia: vagabɔ̃ -ɔ̃d
    adjectiu
  1. vagabund -a.
  2. figuradament desordenat -ada, errant, vagabund -a. Une imagination vagabonde, una imaginació desordenada.
  3. masculí i femení
  4. [clochard] vagabund -a, gambaire, buscagatoses.
  5. jeune vagabond dret menor culpable de vagància.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vagabond
-onde

vagabond

vagabond

    adjective
  1. vagabund.
  2. noun
  3. vagabund.
  4. intransitive verb
  5. vagabundejar.

vagabond

vagabondage

vagabondage

vagabonder


<title type="display">vagabonder</title>

Pronúncia: vagabɔ̃de
    verb intransitiu
  1. vagabundejar.
  2. figuradament vagar, passar d’una cosa a l’altra.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vagabonder

vagabund
-a

vagabund

    adjectiu
  1. vagabundo -da, errante. Vida vagabunda, vida vagabunda.
  2. adjectiu i masculí i femení
  3. vagabundo -da.
  4. figuradament [dropo] holgazán -ana, gandul -la, haragán -ana, poltrón -ona, vago -ga.

vagabund
-a