Es mostren 594844 resultats

vaga


<title type="display">vaga</title>

Pronúncia: báɣə
    femení
  1. grève. Vaga general, grève générale.
  2. plural [vacances] vacances, congés m. Les vagues d'estiu, les congés d'été.
  3. declarar-se en vaga se mettre en grève.
  4. estar en vaga una cosa figuradament [no fer-la servir] ne pas se servir d'une chose.
  5. fer vaga faire grève.
  6. inici de vaga débrayage.
  7. vaga de braços caiguts grève des bras croisés (grève sur le tas).
  8. vaga de fam grève de la faim.
  9. vaga de zel grève du zèle.
  10. vaga indefinida grève illimitée.
  11. vaga intermitent grève perlée.

vaga

femení grève Vaga general , grève générale plural vacances vacances , congés m Les vagues d'estiu , les congés d'été declarar-se en vaga se mettre en grève estar en vaga una cosa figuradament no fer-la servir ne pas se servir d'une chose fer vaga faire grève inici de vaga débrayage vaga de braços caiguts grève des bras croisés grève sur le tas vaga de fam grève de la faim vaga de zel grève du zèle vaga indefinida grève illimitée vaga intermitent grève perlée
DIDAC Diccionari escolar

vaga

<title type="display">vaga</title>

nom femení Una vaga és el fet de deixar de treballar durant una estona o durant uns dies per reivindicar alguna cosa. Quan hi ha una vaga de transports públics, els trens i els autobusos no funcionen.
vaguista

vaga

nom femení Una vaga és el fet de deixar de treballar durant una estona o durant uns dies per reivindicar alguna cosa Quan hi ha una vaga de transports públics, els trens i els autobusos no funcionen vaguista
Diccionari Francès Català

vagabond
-onde


<title type="display">vagabond</title>

Pronúncia: vagabɔ̃ -ɔ̃d
    adjectiu
  1. vagabund -a.
  2. figuradament desordenat -ada, errant, vagabund -a. Une imagination vagabonde, una imaginació desordenada.
    3. masculí i femení
  3. [clochard] vagabund -a, gambaire, buscagatoses.
  4. jeune vagabond dret menor culpable de vagància.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vagabond
-onde

adjectiu vagabund -a figuradament desordenat -ada, errant, vagabund -a Une imagination vagabonde , una imaginació desordenada masculí i femení clochard vagabund -a, gambaire, buscagatoses jeune vagabond dret menor culpable de vagància © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Anglès Català

vagabond

vagabond

    adjective
  1. vagabund.
    2. noun
  2. vagabund.
    3. intransitive verb
  3. vagabundejar.

vagabond

adjective vagabund noun vagabund intransitive verb vagabundejar
Diccionari Francès Català

vagabondage

vagabondage

masculí vagabunderia f dret vagància f vagabondage spécial proxenetisme © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

vagabonder


<title type="display">vagabonder</title>

Pronúncia: vagabɔ̃de
    verb intransitiu
  1. vagabundejar.
  2. figuradament vagar, passar d’una cosa a l’altra.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vagabonder

verb intransitiu vagabundejar figuradament vagar, passar d’una cosa a l’altra © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Castellà

vagabund
-a

vagabund

    adjectiu
  1. vagabundo -da, errante. Vida vagabunda, vida vagabunda.
    2. adjectiu i masculí i femení
  2. vagabundo -da.
  3. figuradament [dropo] holgazán -ana, gandul -la, haragán -ana, poltrón -ona, vago -ga.

vagabund
-a

adjectiu vagabundo -da , errante Vida vagabunda , vida vagabunda adjectiu i masculí i femení vagabundo -da figuradament dropo holgazán -ana , gandul -la , haragán -ana , poltrón -ona , vago -ga
Diccionari de sinònims Franquesa

vagabund


<title type="display">vagabund</title>

→ nòmada.
rodamon
pòtol, vagabund que dorm sota els ponts, etc., sense ofici ni benefici.
Compareu: trinxeraire, buscagatoses, pixa-reixes, pixavagant, dropo, bohemi, vaiver: que va d'un lloc a l'altre sense objecte, volander: que va d'un lloc a l'altre sense fer aturada llarga enlloc


© Manuel Franquesa

vagabund

→ nòmada rodamon pòtol , vagabund que dorm sota els ponts, etc, sense ofici ni benefici Compareu trinxeraire, buscagatoses, pixa-reixes, pixavagant, dropo, bohemi, vaiver que va d'un lloc a l'altre sense objecte, volander que va d'un lloc a l'altre sense fer aturada llarga enlloc © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

vagabund
-a


<title type="display">vagabund</title>

Pronúncia: bəɣəβún
    adjectiu
  1. vagabond.
  2. wandering, roving.
  3. pejorativament vagrant.
    4. masculí i femení
  4. wanderer, rover.
  5. pejorativament vagrant.
  6. vagabond, tramp, bum US.

vagabund
-a

adjectiu vagabond wandering , roving pejorativament vagrant masculí i femení wanderer , rover pejorativament vagrant vagabond , tramp , bum US
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagabund
| vagabunda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vagabund</title>

Etimologia: del ll. td. vagabundus, -a, -um, íd. 1a font: 1377
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Que va errant d’un lloc a l’altre, especialment defugint de treballar i cercant de campar-se la vida altrament. Gent vagabunda. Un vagabund.
    2. Dropo, gandul.
  2. adjectiu per extensió Vida vagabunda.

■ vagabund
| vagabunda

adjectiu i masculí i femení Que va errant d’un lloc a l’altre, especialment defugint de treballar i cercant de campar-se la vida altrament Gent vagabunda Un vagabund Dropo, gandul adjectiu per extensió Vida vagabunda
Informació complementària
Traducció