Es mostren 594827 resultats

vagant

vagant

adjectiu ociós oisif -ive vacant -e Béns vagants , biens vacants
Diccionari Català Alemany

vagant1

vagant1

adjectiu untätig, müßig antigament vacant béns vagants dret herrenlose Güter n pl Vegeu també vagant 2 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Alemany

vagant2

vagant2

antigament adjectiu vagabund clergue vagant literatura Vagant m Vegeu també vagant 1 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Castellà Català

vagante

vagante

adjectiu vagant
Diccionari de sinònims Franquesa

vagar


<title type="display">vagar</title>

  1. → errar.
    vagarejar, vagar a la ventura.
    banderejar
    fer la bandera (dial.)
    andarejar, vagar d'un costat a l'altre sense objectiu.
    anar a la ventura
    anar pel món
    anar per aquests mons de Déu
    vaiverejar
    esquirolejar
    extravagar, apartar-se del seu camí.
  2. → vacar.
  3. Vagar-li, a algú, de fer una cosa: Lleure. Tenir lleure de.



© Manuel Franquesa

vagar

→ errar vagarejar , vagar a la ventura banderejar fer la bandera dial andarejar , vagar d'un costat a l'altre sense objectiu anar a la ventura anar pel món anar per aquests mons de Déu vaiverejar esquirolejar extravagar , apartar-se del seu camí → vacar Vagar-li, a algú, de fer una cosa Lleure Tenir lleure de © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

vagar

vagar

    verb intransitiu
  1. vagar, errar. Vagava pels carrers, vagaba por las calles.
  2. [vacar] vacar.
  3. figuradament correr, vagar. Deixar vagar els pensaments, dejar vagar los pensamientos.
  4. vagar de tener tiempo de, poder. Ja vindré a casa teva, si em vaga de fer-ho, ya iré a tu casa, si tengo tiempo.

vagar

verb intransitiu vagar , errar Vagava pels carrers , vagaba por las calles vacar vacar figuradament correr , vagar Deixar vagar els pensaments , dejar vagar los pensamientos vagar de tener tiempo de , poder Ja vindré a casa teva, si em vaga de fer-ho , ya iré a tu casa, si tengo tiempo
Diccionari der aranés

vagar

<title type="display">vagar </title>

    v intr
  1. Anar d’un lòc a un aute sense ua finalitat ne un destin determinadi.
  2. Auer temps.

    3. Català: 1. vagar, errar, vagabundejar; 2. vagar-li, tenir temps


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

vagar

v intr Anar d’un lòc a un aute sense ua finalitat ne un destin determinadi Auer temps Català 1 vagar, errar, vagabundejar 2 vagar-li, tenir temps © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Conjugador Català

vagar


<title type="display">vagar</title>

    1. INFINITIU

    1. vagar

    2. GERUNDI

    1. vagant

    3. PARTICIPI

    1. vagat
    2. vagada
    3. vagats
    4. vagades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. vago
      2. vagues
      3. vaga
      4. vaguem
      5. vagueu
      6. vaguen

      2. IMPERFET

      1. vagava
      2. vagaves
      3. vagava
      4. vagàvem
      5. vagàveu
      6. vagaven

      3. PASSAT

      1. vaguí
      2. vagares
      3. vagà
      4. vagàrem
      5. vagàreu
      6. vagaren

      4. FUTUR

      1. vagaré
      2. vagaràs
      3. vagarà
      4. vagarem
      5. vagareu
      6. vagaran

      5. CONDICIONAL

      1. vagaria
      2. vagaries
      3. vagaria
      4. vagaríem
      5. vagaríeu
      6. vagarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. vagui
      2. vaguis
      3. vagui
      4. vaguem
      5. vagueu
      6. vaguin

      2. IMPERFET

      1. vagués
      2. vaguessis
      3. vagués
      4. vaguéssim
      5. vaguéssiu
      6. vaguessin

    6. IMPERATIU

    1. vaga
    2. vagui
    3. vaguem
    4. vagueu
    5. vaguin

vagar

INFINITIU vagar GERUNDI vagant PARTICIPI vagat vagada vagats vagades INDICATIU PRESENT vago vagues vaga vaguem vagueu vaguen IMPERFET vagava vagaves vagava vagàvem vagàveu vagaven PASSAT vaguí vagares vagà vagàrem vagàreu vagaren FUTUR vagaré vagaràs vagarà vagarem vagareu vagaran CONDICIONAL vagaria vagaries vagaria vagaríem vagaríeu vagarien SUBJUNTIU PRESENT vagui vaguis vagui vaguem vagueu vaguin IMPERFET vagués vaguessis vagués vaguéssim vaguéssiu vaguessin IMPERATIU vaga vagui vaguem vagueu vaguin
Diccionari Català Anglès

vagar


<title type="display">vagar</title>

Pronúncia: bəɣá
    verb intransitiu
  1. [errar] to wander (about), roam, rove.
  2. to prowl about.
  3. to saunter up and down, wander about the streets.
  4. [en un lloc determinat] to loiter.
  5. [no fer res] to idle, loaf, laze about.
  6. [càrrec, etc.] vacar.
  7. vagar-li a algú de fer una cosa [tenir temps, lleure] to have the time to do something.

vagar

verb intransitiu errar to wander about , roam , rove to prowl about to saunter up and down , wander about the streets en un lloc determinat to loiter no fer res to idle , loaf , laze about càrrec, etc vacar vagar-li a algú de fer una cosa tenir temps, lleure to have the time to do something
Diccionari Català Italià

vagar

vagar

verb intransitiu vagare, errare, girovagare, divagare || fig el pensament vagare || vacar vacare || vagar de avere tempo di, potere