Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594823 resultats

vagar¹

<title type="display">vagar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

verb intransitiu

untätig sein.
1. Muße haben.
2. stillstehen.
antigament vacar.
vagar a (algú) de fer (una cosa) Muße haben, etwas zu tun.
si et vaga, vine demà! wenn du Zeit hast, komm morgen!

Vegeu també:

vagar¹

verb intransitiu untätig sein Muße haben stillstehen antigament vacar vagar a algú de fer una cosa Muße haben, etwas zu tun si et vaga, vine demà wenn du Zeit hast, komm morgen Vegeu també vagar 2 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

vagar²

<title type="display">vagar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

verb intransitiu

umher-streifen, -ziehen, -wandern, arc vagieren.
(umher)schlendern, auch fig (umher)schweifen.
vagar pels carrers durch die Straßen schlendern oder desp streunen.
deixar vagar la mirada (els pensaments) den Blick (seine Gedanken) schweifen lassen.

Vegeu també:

vagar¹

vagar²

verb intransitiu umher-streifen, -ziehen, -wandern, arc vagieren umherschlendern, auch fig umherschweifen vagar pels carrers durch die Straßen schlendern oder desp streunen deixar vagar la mirada els pensaments den Blick seine Gedanken schweifen lassen Vegeu també vagar 1 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

■ vagar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vagar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: vegà
Etimologia: del ll. vagare, íd. 1a font: c. 1460

verb

intransitiu

Errar a la ventura, anar d’un lloc a un altre sense aturar-se enlloc. Vagar pels carrers.
per extensió Vagar els núvols pel cel.
figuradament Deixar vagar els pensaments.

Vegeu també:

vagar¹

■ vagar²

verb intransitiu Errar a la ventura, anar d’un lloc a un altre sense aturar-se enlloc Vagar pels carrers per extensió Vagar els núvols pel cel figuradament Deixar vagar els pensaments Vegeu també vagar 1

vàgara

<title type="display">vàgara</title>

femení marina, marítim vagara, vagra.

vàgara

femení marina, marítim vagara , vagra

vàgara

<title type="display">vàgara</title>

Pronúncia: báɣəɾə

femení marina, marítim vaigre.

vàgara

femení marina, marítim vaigre

vàgara

<title type="display">vàgara</title>

Etimologia: del fr. vaigre o bègre ‘planxa usada per al revestiment interior d’un vaixell’, i aquest, probablement del neerl. weger, íd.

femení

construcció naval

Cadascuna de les planxes angulars paral·leles a la quilla d’un vaixell de ferro o d’acer que, posades entre les varengues o entre les quadernes, en reforcen el buc.
Secció obliqua d’una embarcació.
Llistó de fusta llarg, estret i vincladís que, clavat per dintre, de popa a proa i a diferents alçades, a les quadernes d’un vaixell de fusta en construcció, serveix per a mantenir-les en la posició convenient fins que hom hi posa les cintes i els baus.

vàgara

femení construcció naval Cadascuna de les planxes angulars paralleles a la quilla d’un vaixell de ferro o d’acer que, posades entre les varengues o entre les quadernes, en reforcen el buc Secció obliqua d’una embarcació Llistó de fusta llarg, estret i vincladís que, clavat per dintre, de popa a proa i a diferents alçades, a les quadernes d’un vaixell de fusta en construcció, serveix per a mantenir-les en la posició convenient fins que hom hi posa les cintes i els baus