Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

■ vagància

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vagància</title>

Partició sil·làbica: va_gàn_ci_a
Etimologia: de vagant

femení Fet de vagar, de no estar ocupat en res.

■ vagància

femení Fet de vagar, de no estar ocupat en res

vagant

<title type="display">vagant</title>

→ ociós.
→ vacant.

vagant

→ ociós → vacant © Manuel Franquesa

vagant

<title type="display">vagant</title>

Pronúncia: bəɣán

adjectiu

[ociós] idle, wandering, vagrant.
[béns, etc.] vacant.

vagant

adjectiu ociós idle , wandering , vagrant béns, etc vacant

vagant

adjectiu [ociós] vagante.

vagant

adjectiu ociós vagante

vagant

<title type="display">vagant</title>

adjectiu [ociós] ozioso -a, scioperato -a, sfaccendato -a.

vagant

adjectiu ociós ozioso -a, scioperato -a, sfaccendato -a

Vagant

<title type="display">Vagant</title>

Pronúncia: v-

masculí [-en, -en] història estudiant (o clergue) errant.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Vagant

masculí -en, -en història estudiant o clergue errant © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

■ vagant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vagant</title>

Homòfon: bagant
Etimologia: de vagar¹ 1a font: 1390

adjectiu

1. Que vaga, ociós.
2. clergue vagant literatura Goliard.
antigament
1. Vacant.
2. béns vagants dret civil Béns vacants, que es troben sense cap titular de domini.

■ vagant

adjectiu Que vaga, ociós clergue vagant literatura Goliard antigament Vacant béns vagants dret civil Béns vacants, que es troben sense cap titular de domini