Es mostren 594823 resultats

valencien [ou valentien -ienne]
-ienne

valencien [ou valentien -ienne]
-ienne

valenciennes

valenciennes

valenciennois
-oise

valenciennois
-oise

valency

valent
-a


<title type="display">valent</title>

Pronúncia: bəlén
    adjectiu
  1. brave, valiant.
  2. courageous.
  3. bold.
  4. de valent locució adverbial a lot, a great deal.
  5. a la valenta locució adverbial with a vengeance.
  6. fer el valent to play the bully.
  7. és un valent pocavergonya [davant del substantiu] he’s completely without shame.

valent
-a

valent


<title type="display">valent</title>

  1. coratjós.
    valerós
    valorós
    arriscat, que afronta els riscs, temerari.
    cor de lleó (fig.)
    Compareu: pinxo, bel·licós
  2. Ésser valent: Tenir ronyons (eufemisme per tenir collons, vulg.).
    Fer el valent: Gallardejar. Gallejar. Fer el gall. Fer el pinxo.
    Antònims: Poruc. Covard.
    De valent: → molt.
    A la valenta: Amb gran punya. S'ho va prendre amb gran punya.. .. .



© Manuel Franquesa

valent

valent
-a

valent

    adjectiu
  1. valiente, valeroso -sa. És una dona molt valenta, es una mujer muy valiente. Un gest valent, un gesto valiente.
  2. [anteposat al substantiu] [gran] valiente, gran. És un valent pocavergonya, es un gran sinvergüenza.
  3. a la valenta [amb gran voluntat] a pecho.
  4. a la valenta [amb seriositat] a pecho, a mal. Prendre's a la valenta una cosa, tomarse a pecho una cosa.
  5. de valent [molt] de firme, de lo lindo. Ploure de valent, llover de lo lindo. Estudiar de valent, estudiar de firme.

valent
-a

valent
| valenta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">valent</title>

Accessory
Homòfon: belend
Etimologia: del ll. valens, -ntis, participi pres. de valēre ‘ser vigorós, potent; tenir valor’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    1. adjectiu i masculí i femení Que té coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills sense por. No és prou valent per a atrevir-s’hi. Els valents també cauen.
    2. adjectiu per extensió Una actitud valenta.
  1. adjectiu [anteposat al substantiu] Gran. És un valent pocavergonya. He tingut un valent disgust.
  2. adjectiu Que es val. L’avi encara va força valent.
  3. a la valenta adjectiu i locució adverbial Amb gran voluntat i esforç. Prendre-s’ho a la valenta.
  4. de valent adjectiu i locució adverbial Molt. Ploure de valent. Estudiar de valent.

valent
| valenta

valent
-a

<title type="display">valent</title>

adjectiu coraggioso -a, valoroso -a, ardimentoso -a, audace, ardito -a. Un acte valent, una azione coraggiosa. Un soldat valent, un soldato coraggioso (o ardito). || [anteposat al substantiu] [gran] grande, gran [davanti a parola che cominci per consonante o per gruppo consonantico che non sia gn, pn, ps, s impura, x, e z]. Un valent mentider, un gran bugiardo. || a la valenta [amb gran voluntat] di petto. | [amb seriositat] sul serio. || de valent molto, assai. Estudiar de valent, estudiare molto.

valent
-a

valent

<title type="display">valent</title>

    adjectiu i nom masculí i femení
  1. Que no té por, que no es fa enrere davant dels perills o de les dificultats. Els bombers són gent molt valenta.
  2. locució que fa d’adverbi
  3. a la valenta vol dir amb molta voluntat i molt d'esforç. Es va prendre la feina a la valenta i la va acabar en dos dies.
  4. de valent vol dir molt. Aquest estiu he llegit de valent i he après moltes coses.

valent