Es mostren 594827 resultats

valent
-a

valent

    adjectiu
  1. valiente, valeroso -sa. És una dona molt valenta, es una mujer muy valiente. Un gest valent, un gesto valiente.
  2. [anteposat al substantiu] [gran] valiente, gran. És un valent pocavergonya, es un gran sinvergüenza.
  3. a la valenta [amb gran voluntat] a pecho.
  4. a la valenta [amb seriositat] a pecho, a mal. Prendre's a la valenta una cosa, tomarse a pecho una cosa.
  5. de valent [molt] de firme, de lo lindo. Ploure de valent, llover de lo lindo. Estudiar de valent, estudiar de firme.

valent
-a

valent
| valenta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">valent</title>

Accessory
Homòfon: belend
Etimologia: del ll. valens, -ntis, participi pres. de valēre ‘ser vigorós, potent; tenir valor’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    1. adjectiu i masculí i femení Que té coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills sense por. No és prou valent per a atrevir-s’hi. Els valents també cauen.
    2. adjectiu per extensió Una actitud valenta.
  1. adjectiu [anteposat al substantiu] Gran. És un valent pocavergonya. He tingut un valent disgust.
  2. adjectiu Que es val. L’avi encara va força valent.
  3. a la valenta adjectiu i locució adverbial Amb gran voluntat i esforç. Prendre-s’ho a la valenta.
  4. de valent adjectiu i locució adverbial Molt. Ploure de valent. Estudiar de valent.

valent
| valenta

valent
-a

<title type="display">valent</title>

adjectiu coraggioso -a, valoroso -a, ardimentoso -a, audace, ardito -a. Un acte valent, una azione coraggiosa. Un soldat valent, un soldato coraggioso (o ardito). || [anteposat al substantiu] [gran] grande, gran [davanti a parola che cominci per consonante o per gruppo consonantico che non sia gn, pn, ps, s impura, x, e z]. Un valent mentider, un gran bugiardo. || a la valenta [amb gran voluntat] di petto. | [amb seriositat] sul serio. || de valent molto, assai. Estudiar de valent, estudiare molto.

valent
-a

valent

<title type="display">valent</title>

    adjectiu i nom masculí i femení
  1. Que no té por, que no es fa enrere davant dels perills o de les dificultats. Els bombers són gent molt valenta.
  2. locució que fa d’adverbi
  3. a la valenta vol dir amb molta voluntat i molt d'esforç. Es va prendre la feina a la valenta i la va acabar en dos dies.
  4. de valent vol dir molt. Aquest estiu he llegit de valent i he après moltes coses.

valent

valent


<title type="display">valent</title>

    adjectiu
  1. tapfer.
  2. mutig.
  3. rüstig.
  4. [vorgestellt] mächtig, gewaltig, umg auch mords..., Mords....
  5. a la valenta locució adverbial ernsthaft, im Ernst.
  6. de valent locució adverbial tüchtig, gehörig, mächtig.
    • stark.
  7. estudiar de valent tüchtig (oder fleißig) lernen.
  8. ploure de valent stark regnen.
  9. prendre's (una cosa) a la valenta sich (dat) etwas zu Herzen nehmen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

valent

valent
-a


<title type="display">valent</title>

Pronúncia: bəlén
    adjectiu
  1. vaillant -e, courageux -euse, brave. Un home molt valent, un homme très vaillant. Un gest valent, un geste courageux.
  2. [anteposat al substantiu] [gran] grand-e, fameux -euse, sacré -e, beau belle, fieffé -e, drôle de. Un valent pocavergonya, une drôle de crapule .
    • gros -osse. Tenir un valent disgust, avoir une grosse contrariété.
  3. a la valenta [amb gran punya] à cœur. Prendre's una cosa a la valenta, prendre une chose à cœur.
  4. anar (estar) valent [un vell, un convalescent] valer (valer-se).
  5. de valent [molt] beaucoup (ferme, dur, avec force, énergiquement, dare dare). Estudiar de valent, étudier dur (bûcher fam, potasser fam, piocher fam). Treballar de valent, travailler dur (ferme). Ploure de valent, pleuvoir beaucoup.
  6. fer el valent faire le courageux.

valent
-a

valent, -a

<title type="display">valent, -a </title>

Body
    adj m f Qu’actue o a era valor o era determinacion entà afrontar-se a situacions riscades o dificiles.

    Català: valent -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

valent, -a

valentament

valentament

valentament

valentament

valentament

valentament