Es mostren 594823 resultats

valoche

valoche

femení familiarment valise © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

valoir


<title type="display">valoir</title>

Pronúncia: valwaʀ
    verb transitiu
  1. [avoir une certaine valeur] valer, valdre. Cette moto vaut beaucoup d’argent, aquesta moto val molts diners.
  2. [égaler, équivaloir] equivaler a, igualar, ésser igual (o comparable) a, estar al mateix nivell que, tenir els mateixos mèrits que. Tes camarades te valent bien, els teus companys estan al mateix nivell que tu.
  3. [compenser] compensar. Un bon jour vaut un mauvais jour, un bon dia compensa un mal dia.
  4. usat absolutament valer, tenir valor, ésser vàlid -a. Cette procédure ne vaut, aquest procediment no és vàlid.
  5. figuradament [mériter l’effort] valer, valer la pena, pagar la pena, justificar [un esforç]. Cette visite vaut le voyage, aquesta visita justifica el viatge. Ce film ne vaut pas, aquest film no val la pena d’anar-lo a veure .
    • [faire obtenir, avoir pour conséquence] valer, representar, comportar. Les dix ans de prison que lui avait valus son crime, els deu anys de presó que li havia valgut el seu crim.
  6. autant vaudrait tant li faria (o seria el mateix, o seria igual) [una cosa que una altra].
  7. à valoir economia descomptable a (o a compte de).
  8. ça vaut mieux familiarment és millor (o val més) [així, això].
  9. ça vaut mieux que de se casser une jambe ! familiarment i irònicament val més això que un cop de puny al ventre.
  10. en valoir onze valer per onze.
  11. faire valoir fer valer (o revalorar, o realçar, o donar valor a). Le soleil de l’été sur son visage faisait valoir sa beauté, el sol d’estiu a la seva cara li realçava la bellesa .
    1. [remarquer, souligner] remarcar (o subratllar, o assenyalar, o recordar). Il m’a fait valoir qu’il avait de l’argent épargné, m’ha recordat que tenia diners estalviats.
    2. [exploiter, mettre en valeur] explotar (o donar rendiment a, o fer rendir). Ils voulaient faire valoir toutes ces terres, volien donar rendiment a totes aquelles terres.
    3. [se prévaloir] fer valer (o defensar, o exhibir). Il avait des titres à faire valoir, tenia molts títols per a fer valer.
  12. faire valoir ses droits fer valer (o defensar) els seus drets.
  13. il ne vaut pas la corde pour le pendre figuradament i familiarment no té remei (o és un cas perdut, o no hi ha res a fer, o no cal escarrassar-s’hi).
  14. il vaut mieux (ou mieux vaut) val més. Il vaut mieux qu’elle vienne plutôt que nous partions maintenant à Paris, val més que vingui ella que no pas que nosaltres haguéssim de partir ara a París.
  15. ne rien faire qui vaille no fer res de bo.
  16. ne rien valoir figuradament [être mauvais] no valer res. Elles ne valent rien, ces pêches, aquests préssecs no valen res .
    1. [être inutile] no servir de res. Vos excuses ne valent rien, les vostres excuses no serveixen de res.
    2. [faire du mal, du tort] no afavorir (o no ajudar, o no anar bé). L’inactivité ne te vaut rien, la inacció no et va gens bé.
    3. ... ne vaut pas un clou (ou un pet de lapin, ou tripette) familiarment ... no val ni cinc (o ni un nap, o ni un xavo).
  17. prendre une chose pour ce qu’elle vaut no donar massa importància a una cosa [no fer-s’hi massa il·lusions].
  18. rien ne vaut... no hi ha res com (o res no es pot comparar a)... Rien ne vaut une bonne douche, no hi ha res com una bona dutxa.
  19. rien qui vaille res que valgui la pena (o de valor).
  20. se faire valoir fer-se valer. Il ne cherche jamais à se faire valoir, no prova mai fer-se valer.
  21. vaille qui vaille infreqüent valgui el que valgui (o tant si val com si no).
    • [tant bien que mal] peti qui peti fam.
  22. valoir bien ésser digne -a de [alguna cosa].
  23. valoir cher ésser (o costar) car -a [alguna cosa]. Ce livre vaut cher, aquest llibre és car. Valoir très (trop) cher, ésser molt (o massa) car.
  24. valoir le coup figuradament i familiarment merèixer (o justificar) l’esforç.
  25. valoir mieux que tenir més valor que. L’honneur vaut mieux que la gloire, val més l’honor que la glòria.
  26. valoir son prix tenir un preu just (o raonable).
    27. verb pronominal
  27. ésser equivalents (iguals), servir igualment, ésser igualment (vàlids -es, bons -es) [dues coses]. Toutes les professions se valent tant qu’elles permettent de subsister, totes les professions són igualment bones mentre serveixin per a subsistir.
  28. ça se vaut familiarment és la mateixa cosa (o és si fa no fa, o si fa no fa el mateix).
  29. ils se valent són la mateixa cosa (o són ben iguals, o l’un per l’altre...).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

valoir

verb transitiu avoir une certaine valeur valer, valdre Cette moto vaut beaucoup d’argent , aquesta moto val molts diners égaler, équivaloir equivaler a, igualar, ésser igual o comparable a, estar al mateix nivell que, tenir els mateixos mèrits que Tes camarades te valent bien , els teus companys estan al mateix nivell que tu compenser compensar Un bon jour vaut un mauvais jour , un bon dia compensa un mal dia usat absolutament valer, tenir valor, ésser vàlid -a Cette procédure ne vaut , aquest procediment no és vàlid figuradament mériter l’effort valer, valer la pena, pagar…
Diccionari Castellà Català

valón
-ona

valón
-ona

adjectiu i masculí i femení való -ona femení valona
Diccionari Català Alemany

valona

valona

femení breite Halskrause f ornitologia Wasserläufer m «Tringa glareola» © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari de sinònims Franquesa

valona

valona

del vestit → coll capirot , valona amb caputxa dels consellers, professors, etc gorguet , íd Compareu esclavina Disc de rodet volandera © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

valona


<title type="display">valona</title>

    femení
  1. [coll gran] valona.
  2. [d'un canelobre] arandela.
  3. construcció [d'un baixant] babero m.
  4. [d'un rodet] arandela.
  5. ornitologia [Tringa glareola] andarríos m bastardo.

valona

femení coll gran valona d'un canelobre arandela construcció d'un baixant babero m d'un rodet arandela ornitologia Tringa glareola andarríos m bastardo
Diccionari Català Anglès

valona

valona

femení confecció tippet attached to a dress wide collar capa short cloak
Diccionari Català Italià

valona

<title type="display">valona</title>

femení bavero m grande [che cade sulla schiena e sul petto]. || [d'un canelobre] padellina. || tecn anello m, corona. || ornit [varietà di] tringa.

valona

femení bavero m grande che cade sulla schiena e sul petto || d'un canelobre padellina || tecn anello m , corona || ornit varietà di tringa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ valona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">valona</title>

Etimologia: de l’adj. való, valona, ciutadà de Valònia, perquè la peça de vestir fou introduïda per gent d’aquelles terres en temps de l’emperador Carles I 1a font: 1670, DTo.
    femení
  1. indumentària Coll gran girat sobre l’esquena, els muscles i el pit a manera de capa.
  2. per analogia
    1. Platet o disc metàl·lic que envolta la boca d’un canelobre i serveix per a arreplegar la cera que regalima del ciri.
    2. construcció Eixamplament que hi ha en un dels extrems de les peces d’un baixant que permet d’encaixar-les les unes amb les altres.
    3. oficis manuals i tecnologia Cadascun dels discs que, als extrems d’una ànima cilíndrica de fusta, de cartó, d’acer, etc., en la qual hom enrotlla fil, filferro, etc., impedeix que el material enrotllat es pugui desenrotllar pels dits extrems.
  3. ornitologia Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Tringa glareola), semblant a la xivita.

■ valona

femení indumentària Coll gran girat sobre l’esquena, els muscles i el pit a manera de capa per analogia Platet o disc metàllic que envolta la boca d’un canelobre i serveix per a arreplegar la cera que regalima del ciri construcció Eixamplament que hi ha en un dels extrems de les peces d’un baixant que permet d’encaixar-les les unes amb les altres oficis manuals i tecnologia Cadascun dels discs que, als extrems d’una ànima cilíndrica de fusta, de cartó, d’acer, etc, en la qual hom enrotlla fil, filferro, etc, impedeix que el material enrotllat es pugui desenrotllar pels dits extrems…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

Valònia

Valònia

femení Wallonien n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat