Es mostren 594827 resultats

■ vanaglòria

■ vanaglòria

femení Glòria més aparent que real o que hom s’atribueix per mèrits que no s’ho valen
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

vanaglòria

vanaglòria

femení vanagloria
Diccionari Català francès

vanaglòria

vanaglòria

femení vanité , gloriole
Diccionari Català Alemany

vanagloriar-se

vanagloriar-se

verb reflexiu vanar-se gloriejar -se © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Conjugador Català

vanagloriar-se


<title type="display">vanagloriar-se</title>

    1. INFINITIU

    1. vanagloriar

    2. GERUNDI

    1. vanagloriant

    3. PARTICIPI

    1. vanagloriat
    2. vanagloriada
    3. vanagloriats
    4. vanagloriades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. vanaglorio
      2. vanaglories
      3. vanagloria
      4. vanagloriem
      5. vanaglorieu
      6. vanaglorien

      2. IMPERFET

      1. vanagloriava
      2. vanagloriaves
      3. vanagloriava
      4. vanagloriàvem
      5. vanagloriàveu
      6. vanagloriaven

      3. PASSAT

      1. vanaglorií
      2. vanagloriares
      3. vanaglorià
      4. vanagloriàrem
      5. vanagloriàreu
      6. vanagloriaren

      4. FUTUR

      1. vanagloriaré
      2. vanagloriaràs
      3. vanagloriarà
      4. vanagloriarem
      5. vanagloriareu
      6. vanagloriaran

      5. CONDICIONAL

      1. vanagloriaria
      2. vanagloriaries
      3. vanagloriaria
      4. vanagloriaríem
      5. vanagloriaríeu
      6. vanagloriarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. vanagloriï
      2. vanagloriïs
      3. vanagloriï
      4. vanagloriem
      5. vanaglorieu
      6. vanagloriïn

      2. IMPERFET

      1. vanagloriés
      2. vanagloriessis
      3. vanagloriés
      4. vanagloriéssim
      5. vanagloriéssiu
      6. vanagloriessin

    6. IMPERATIU

    1. vanagloria
    2. vanagloriï
    3. vanagloriem
    4. vanaglorieu
    5. vanagloriïn

vanagloriar-se

INFINITIU vanagloriar GERUNDI vanagloriant PARTICIPI vanagloriat vanagloriada vanagloriats vanagloriades INDICATIU PRESENT vanaglorio vanaglories vanagloria vanagloriem vanaglorieu vanaglorien IMPERFET vanagloriava vanagloriaves vanagloriava vanagloriàvem vanagloriàveu vanagloriaven PASSAT vanaglorií vanagloriares vanaglorià vanagloriàrem vanagloriàreu vanagloriaren FUTUR vanagloriaré vanagloriaràs vanagloriarà vanagloriarem vanagloriareu vanagloriaran CONDICIONAL vanagloriaria vanagloriaries vanagloriaria vanagloriaríem vanagloriaríeu vanagloriarien SUBJUNTIU PRESENT vanagloriï vanagloriïs…
Diccionari Català Castellà

vanagloriar-se

vanagloriar-se

verb pronominal vanar-se vanagloriarse , gloriarse , jactarse , presumir intr , alardear intr
Diccionari Català Italià

vanagloriar-se

vanagloriar-se

verb pronominal vantarsi, vanagloriarsi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vanagloriar-se

■ vanagloriar-se

verb pronominal Mostrar vanaglòria, vanar-se
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Anglès

vanagloriar-se


<title type="display">vanagloriar-se</title>

Pronúncia: bənəɣluɾiársə
    verb pronominal
  1. to boast.
  2. to be vain, be arrogant.
  3. vanagloriar-se de to boast of.
  4. vanagloriar-se de + infinitiu to boast of + gerundi, to boast of being able to + infinitiu.

vanagloriar-se

verb pronominal to boast to be vain , be arrogant vanagloriar-se de to boast of vanagloriar-se de + infinitiu to boast of + gerundi , to boast of being able to + infinitiu
DIDAC Diccionari escolar

vanagloriar-se

<title type="display">vanagloriar-se</title>

[També vanar-se i vantar-se]
verb usat amb pronom Una persona es vanagloria quan està satisfeta de si mateixa i es lloa de les qualitats que té o de les accions que fa o que s'atribueix.

vanagloriar-se

També vanar-se i vantar-se verb usat amb pronom Una persona es vanagloria quan està satisfeta de si mateixa i es lloa de les qualitats que té o de les accions que fa o que s'atribueix