Es mostren 594815 resultats

vanament

vanament

adverbi uselessly , vainly
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vanament

vanament

adverbi D’una manera vana, en va.

■ vanament

adverbi D’una manera vana, en va
Informació complementària
Traducció
Diccionari Castellà Català

vanamente

vanamente

adverbi vanament, en va, inútilment.

vanamente

adverbi vanament , en va , inútilment
Conjugador Català

vanar-se

vanar-se

    1. INFINITIU

    1. vanar

    2. GERUNDI

    1. vanant

    3. PARTICIPI

    1. vanat
    2. vanada
    3. vanats
    4. vanades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. vano
      2. vanes
      3. vana
      4. vanem
      5. vaneu
      6. vanen

      2. IMPERFET

      1. vanava
      2. vanaves
      3. vanava
      4. vanàvem
      5. vanàveu
      6. vanaven

      3. PASSAT

      1. vaní
      2. vanares
      3. vanà
      4. vanàrem
      5. vanàreu
      6. vanaren

      4. FUTUR

      1. vanaré
      2. vanaràs
      3. vanarà
      4. vanarem
      5. vanareu
      6. vanaran

      5. CONDICIONAL

      1. vanaria
      2. vanaries
      3. vanaria
      4. vanaríem
      5. vanaríeu
      6. vanarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. vani
      2. vanis
      3. vani
      4. vanem
      5. vaneu
      6. vanin

      2. IMPERFET

      1. vanés
      2. vanessis
      3. vanés
      4. vanéssim
      5. vanéssiu
      6. vanessin

    6. IMPERATIU

    1. vana
    2. vani
    3. vanem
    4. vaneu
    5. vanin

vanar-se

INFINITIU vanar GERUNDI vanant PARTICIPI vanat vanada vanats vanades INDICATIU PRESENT vano vanes vana vanem vaneu vanen IMPERFET vanava vanaves vanava vanàvem vanàveu vanaven PASSAT vaní vanares vanà vanàrem vanàreu vanaren FUTUR vanaré vanaràs vanarà vanarem vanareu vanaran CONDICIONAL vanaria vanaries vanaria vanaríem vanaríeu vanarien SUBJUNTIU PRESENT vani vanis vani vanem vaneu vanin IMPERFET vanés vanessis vanés vanéssim vanéssiu vanessin IMPERATIU vana vani vanem vaneu vanin
Diccionari Català Castellà

vanar-se

vanar-se

verb pronominal [mostrar-se satisfet] vanagloriarse, gloriarse, jactarse, presumir intr, alardear intr.

vanar-se

verb pronominal mostrar-se satisfet vanagloriarse , gloriarse , jactarse , presumir intr , alardear intr
Diccionari Català Alemany

vanar-se

vanar-se

verb reflexiu sich brüsten (de mit), prahlen (mit).


© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

vanar-se

verb reflexiu sich brüsten de mit, prahlen mit © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

vanar-se

vanar-se

verb pronominal vanagloriar-se
Diccionari Català Italià

vanar-se

vanar-se

verb pronominal vantarsi, gloriarsi, lodarsi.

vanar-se

verb pronominal vantarsi, gloriarsi, lodarsi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vanar-se

vanar-se

Etimologia: del ll. td. vanare, arcaic vanari ‘enganyar; jactar-se’ 1a font: s. XIV, Llull
verb pronominal Mostrar-se satisfet, lloar-se, de les qualitats, les accions, etc., pròpies o que hom s’atribueix. Es vanava d’haver arribar primer, per haver aconseguit aquella fita. Es vanava sense que hi hagués cap motiu real per a fer-ho.

■ vanar-se

verb pronominal Mostrar-se satisfet, lloar-se, de les qualitats, les accions, etc, pròpies o que hom s’atribueix Es vanava d’haver arribar primer, per haver aconseguit aquella fita Es vanava sense que hi hagués cap motiu real per a fer-ho
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

vanar-se

vanar-se

verb usat amb pronom Vanagloriar-se.

vanar-se

verb usat amb pronom Vanagloriar-se