Es mostren 594823 resultats

vanar-se


<title type="display">vanar-se</title>

    1. INFINITIU

    1. vanar

    2. GERUNDI

    1. vanant

    3. PARTICIPI

    1. vanat
    2. vanada
    3. vanats
    4. vanades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. vano
      2. vanes
      3. vana
      4. vanem
      5. vaneu
      6. vanen

      2. IMPERFET

      1. vanava
      2. vanaves
      3. vanava
      4. vanàvem
      5. vanàveu
      6. vanaven

      3. PASSAT

      1. vaní
      2. vanares
      3. vanà
      4. vanàrem
      5. vanàreu
      6. vanaren

      4. FUTUR

      1. vanaré
      2. vanaràs
      3. vanarà
      4. vanarem
      5. vanareu
      6. vanaran

      5. CONDICIONAL

      1. vanaria
      2. vanaries
      3. vanaria
      4. vanaríem
      5. vanaríeu
      6. vanarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. vani
      2. vanis
      3. vani
      4. vanem
      5. vaneu
      6. vanin

      2. IMPERFET

      1. vanés
      2. vanessis
      3. vanés
      4. vanéssim
      5. vanéssiu
      6. vanessin

    6. IMPERATIU

    1. vana
    2. vani
    3. vanem
    4. vaneu
    5. vanin

vanar-se

INFINITIU vanar GERUNDI vanant PARTICIPI vanat vanada vanats vanades INDICATIU PRESENT vano vanes vana vanem vaneu vanen IMPERFET vanava vanaves vanava vanàvem vanàveu vanaven PASSAT vaní vanares vanà vanàrem vanàreu vanaren FUTUR vanaré vanaràs vanarà vanarem vanareu vanaran CONDICIONAL vanaria vanaries vanaria vanaríem vanaríeu vanarien SUBJUNTIU PRESENT vani vanis vani vanem vaneu vanin IMPERFET vanés vanessis vanés vanéssim vanéssiu vanessin IMPERATIU vana vani vanem vaneu vanin
Diccionari Català Castellà

vanar-se

vanar-se

verb pronominal mostrar-se satisfet vanagloriarse , gloriarse , jactarse , presumir intr , alardear intr
Diccionari Català Alemany

vanar-se

vanar-se

verb reflexiu sich brüsten de mit, prahlen mit © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

vanar-se

vanar-se

verb pronominal vanagloriar-se
Diccionari Català Italià

vanar-se

vanar-se

verb pronominal vantarsi, gloriarsi, lodarsi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vanar-se


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vanar-se</title>

Etimologia: del ll. td. vanare, arcaic vanari ‘enganyar; jactar-se’ 1a font: s. XIV, Llull
verb pronominal Mostrar-se satisfet, lloar-se, de les qualitats, les accions, etc., pròpies o que hom s’atribueix. Es vanava d’haver arribar primer, per haver aconseguit aquella fita. Es vanava sense que hi hagués cap motiu real per a fer-ho.

■ vanar-se

verb pronominal Mostrar-se satisfet, lloar-se, de les qualitats, les accions, etc, pròpies o que hom s’atribueix Es vanava d’haver arribar primer, per haver aconseguit aquella fita Es vanava sense que hi hagués cap motiu real per a fer-ho
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

vanar-se

vanar-se

verb usat amb pronom Vanagloriar-se
Diccionari Català francès

vanar-se

vanar-se

verb pronominal s'enorgueillir , se vanter de , se glorifier de , se targuer de , tirer vanité de
Diccionari de sinònims Franquesa

vanar-se [o vantar-se]


<title type="display">vanar-se<hi rend="plain"> [o </hi>vantar-se<hi rend="plain">]</hi></title>

lloar-se
vanagloriejar-se o vanagloriar-se
gloriar-se o gloriejar-se
bravejar de. Aquell braveja d'intel·ligent, i no li'n sobra gens.
blasonar. Blasonar de valent.
picar-se. Picar-se d'espavilat, de viu, d'entès.
jactar-se
presumir de. Presumeix d'entès en la matèria.
prear-se de
galejar o fer gala de
fer bocades (d'una cosa), vanar-se'n.
fer ostentació
ufanejar o fer ufana de
Compareu: vanejar


© Manuel Franquesa

vanar-se [o vantar-se]

lloar-se vanagloriejar-se o vanagloriar-se gloriar-se o gloriejar-se bravejar de Aquell braveja d'intelligent, i no li'n sobra gens blasonar Blasonar de valent picar-se Picar-se d'espavilat, de viu, d'entès jactar-se presumir de Presumeix d'entès en la matèria prear-se de galejar o fer gala de fer bocades d'una cosa , vanar-se'n fer ostentació ufanejar o fer ufana de Compareu vanejar © Manuel Franquesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

vancomicina

vancomicina

femení farmàcia, indústria farmacèutica Antibiòtic produït per Streptomyces orientalis , emprat especialment contra els estafilococs