Es mostren 594823 resultats

vàndal
-a

vàndal

    adjectiu i masculí i femení
  1. vándalo -la.
  2. masculí i femení
  3. figuradament vándalo -la, bárbaro -ra, salvaje.

vàndal
-a

vàndal

vàndal

vàndal
-a

vàndal
-a

vàndal

vàndal

Vandal

Vandal

vàndal
| vàndala


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vàndal</title>

Accessory
Etimologia: nom d’un poble germànic saquejador de Roma
Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als vàndals.
  2. masculí i femení
    1. història Individu d’un poble germànic, instal·lat a la vora esquerra del curs mitjà del Vístula, que, amb els sueus i els alans, s’escampà per l’Europa meridional i el nord d’Àfrica (segles IV i V).
    2. figuradament Persona donada al vandalisme.

vàndal
| vàndala

vàndal

<title type="display">vàndal</title>

    adjectiu
  1. Dels vàndals, que està relacionat amb els vàndals.
  2. nom masculí i femení
  3. Persona que era d'un poble germànic que durant els segles IV i V va envair la Gàl·lia, Hispània i el nord d'Àfrica i va causar moltes destruccions.
  4. Diem que algú és un vàndal quan destrueix o fa malbé les coses per gust.
vandàlic

vàndal

vàndal

vàndal

vàndal
-a

vàndal
-a

vandale


<title type="display">vandale</title>

Pronúncia: vɑ̃dal
adjectiu i masculí i femení figuradament i despectivament història vàndal -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vandale