<title type="display">vanar-se</title>
verb usat amb pronom Vanagloriar-se.
Es mostren 594827 resultats
vanar-se
<title type="display">vanar-se</title>
Pronúncia: bənársə
verb pronominal s'enorgueillir, se vanter de, se glorifier de, se targuer de, tirer vanité de.
vanar-se
verb pronominal s'enorgueillir , se vanter de , se glorifier de , se targuer de , tirer vanité de
vanar-se [o vantar-se]
<title type="display">vanar-se<hi rend="plain"> [o </hi>vantar-se<hi rend="plain">]</hi></title>
lloar-se
vanagloriejar-se o vanagloriar-se
gloriar-se o gloriejar-se
bravejar de. Aquell braveja d'intel·ligent, i no li'n sobra gens.
blasonar. Blasonar de valent.
picar-se. Picar-se d'espavilat, de viu, d'entès.
jactar-se
presumir de. Presumeix d'entès en la matèria.
prear-se de
galejar o fer gala de
fer bocades (d'una cosa), vanar-se'n.
fer ostentació
ufanejar o fer ufana de
Compareu: vanejar
© Manuel Franquesa
vanagloriejar-se o vanagloriar-se
gloriar-se o gloriejar-se
bravejar de. Aquell braveja d'intel·ligent, i no li'n sobra gens.
blasonar. Blasonar de valent.
picar-se. Picar-se d'espavilat, de viu, d'entès.
jactar-se
presumir de. Presumeix d'entès en la matèria.
prear-se de
galejar o fer gala de
fer bocades (d'una cosa), vanar-se'n.
fer ostentació
ufanejar o fer ufana de
Compareu: vanejar
© Manuel Franquesa
vanar-se [o vantar-se]
lloar-se vanagloriejar-se o vanagloriar-se gloriar-se o gloriejar-se bravejar de Aquell braveja d'intelligent, i no li'n sobra gens blasonar Blasonar de valent picar-se Picar-se d'espavilat, de viu, d'entès jactar-se presumir de Presumeix d'entès en la matèria prear-se de galejar o fer gala de fer bocades d'una cosa , vanar-se'n fer ostentació ufanejar o fer ufana de Compareu vanejar © Manuel Franquesa
vancomicina
<title type="display">vancomicina</title>
Body
femení farmàcia, indústria farmacèutica Antibiòtic produït per Streptomyces orientalis, emprat especialment contra els estafilococs.
vancomicina
femení farmàcia, indústria farmacèutica Antibiòtic produït per Streptomyces orientalis , emprat especialment contra els estafilococs
vàndal
Compareu iconoclasta Fig → bàrbar © Manuel Franquesa
vàndal
-a
<title type="display">vàndal</title>
Pronúncia: bándəl
-
masculí i femení
- Vandal.
- figuradament vandal.
vàndal
-a
masculí i femení Vandal figuradament vandal
vàndal
<title type="display">vàndal</title>
adjectiu vandalico -a, vandalo -a.
masculí i femení vandalo -a. || fig vandalo -a.
masculí i femení vandalo -a. || fig vandalo -a.
vàndal
adjectiu vandalico -a, vandalo -a masculí i femení vandalo -a || fig vandalo -a
Vandal
<title type="display">Vandal</title>
- noun
- vàndal m, -a f. adjective
- vàndal, vandàlic.
Vandal
noun vàndal m , -a f adjective vàndal , vandàlic
■
vàndal
| vàndala
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vàndal</title>
Accessory
Etimologia: nom d’un poble germànic saquejador de Roma
Body
- adjectiu Relatiu o pertanyent als vàndals.
-
masculí i femení
- història Individu d’un poble germànic, instal·lat a la vora esquerra del curs mitjà del Vístula, que, amb els sueus i els alans, s’escampà per l’Europa meridional i el nord d’Àfrica (segles IV i V).
- figuradament Persona donada al vandalisme.
■
vàndal
| vàndala
adjectiu Relatiu o pertanyent als vàndals masculí i femení història Individu d’un poble germànic, installat a la vora esquerra del curs mitjà del Vístula, que, amb els sueus i els alans, s’escampà per l’Europa meridional i el nord d’Àfrica segles IV i V figuradament Persona donada al vandalisme