<title type="display">vanamente</title>
adverbi vanament, en va, inútilment.
Es mostren 594844 resultats
vanar-se
<title type="display">vanar-se</title>
Body
-
- vanar
INFINITIU
-
- vanant
GERUNDI
-
- vanat
- vanada
- vanats
- vanades
PARTICIPI
-
-
- vano
- vanes
- vana
- vanem
- vaneu
- vanen
PRESENT
-
- vanava
- vanaves
- vanava
- vanàvem
- vanàveu
- vanaven
IMPERFET
-
- vaní
- vanares
- vanà
- vanàrem
- vanàreu
- vanaren
PASSAT
-
- vanaré
- vanaràs
- vanarà
- vanarem
- vanareu
- vanaran
FUTUR
-
- vanaria
- vanaries
- vanaria
- vanaríem
- vanaríeu
- vanarien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- vani
- vanis
- vani
- vanem
- vaneu
- vanin
PRESENT
-
- vanés
- vanessis
- vanés
- vanéssim
- vanéssiu
- vanessin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- vana
- vani
- vanem
- vaneu
- vanin
IMPERATIU
vanar-se
INFINITIU vanar GERUNDI vanant PARTICIPI vanat vanada vanats vanades INDICATIU PRESENT vano vanes vana vanem vaneu vanen IMPERFET vanava vanaves vanava vanàvem vanàveu vanaven PASSAT vaní vanares vanà vanàrem vanàreu vanaren FUTUR vanaré vanaràs vanarà vanarem vanareu vanaran CONDICIONAL vanaria vanaries vanaria vanaríem vanaríeu vanarien SUBJUNTIU PRESENT vani vanis vani vanem vaneu vanin IMPERFET vanés vanessis vanés vanéssim vanéssiu vanessin IMPERATIU vana vani vanem vaneu vanin
vanar-se
<title type="display">vanar-se</title>
verb pronominal [mostrar-se satisfet] vanagloriarse, gloriarse, jactarse, presumir intr, alardear intr.
vanar-se
verb pronominal mostrar-se satisfet vanagloriarse , gloriarse , jactarse , presumir intr , alardear intr
vanar-se
<title type="display">vanar-se</title>
verb reflexiu sich brüsten (de mit), prahlen (mit).
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
vanar-se
verb reflexiu sich brüsten de mit, prahlen mit © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
vanar-se
<title type="display">vanar-se</title>
Pronúncia: bənársə
verb pronominal vanagloriar-se.
vanar-se
verb pronominal vanagloriar-se
vanar-se
<title type="display">vanar-se</title>
verb pronominal vantarsi, gloriarsi, lodarsi.
vanar-se
verb pronominal vantarsi, gloriarsi, lodarsi
■
vanar-se
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vanar-se</title>
Accessory
Etimologia: del ll. td. vanare, arcaic vanari ‘enganyar; jactar-se’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
verb
pronominal Mostrar-se satisfet, lloar-se, de les qualitats, les accions, etc., pròpies o que hom s’atribueix. Es vanava d’haver arribar primer, per haver aconseguit aquella fita. Es vanava sense que hi hagués cap motiu real per a fer-ho.
■
vanar-se
verb pronominal Mostrar-se satisfet, lloar-se, de les qualitats, les accions, etc, pròpies o que hom s’atribueix Es vanava d’haver arribar primer, per haver aconseguit aquella fita Es vanava sense que hi hagués cap motiu real per a fer-ho
vanar-se
<title type="display">vanar-se</title>
verb usat amb pronom Vanagloriar-se.
vanar-se
verb usat amb pronom Vanagloriar-se
vanar-se
<title type="display">vanar-se</title>
Pronúncia: bənársə
verb pronominal s'enorgueillir, se vanter de, se glorifier de, se targuer de, tirer vanité de.
vanar-se
verb pronominal s'enorgueillir , se vanter de , se glorifier de , se targuer de , tirer vanité de
vanar-se [o vantar-se]
<title type="display">vanar-se<hi rend="plain"> [o </hi>vantar-se<hi rend="plain">]</hi></title>
lloar-se
vanagloriejar-se o vanagloriar-se
gloriar-se o gloriejar-se
bravejar de. Aquell braveja d'intel·ligent, i no li'n sobra gens.
blasonar. Blasonar de valent.
picar-se. Picar-se d'espavilat, de viu, d'entès.
jactar-se
presumir de. Presumeix d'entès en la matèria.
prear-se de
galejar o fer gala de
fer bocades (d'una cosa), vanar-se'n.
fer ostentació
ufanejar o fer ufana de
Compareu: vanejar
© Manuel Franquesa
vanagloriejar-se o vanagloriar-se
gloriar-se o gloriejar-se
bravejar de. Aquell braveja d'intel·ligent, i no li'n sobra gens.
blasonar. Blasonar de valent.
picar-se. Picar-se d'espavilat, de viu, d'entès.
jactar-se
presumir de. Presumeix d'entès en la matèria.
prear-se de
galejar o fer gala de
fer bocades (d'una cosa), vanar-se'n.
fer ostentació
ufanejar o fer ufana de
Compareu: vanejar
© Manuel Franquesa
vanar-se [o vantar-se]
lloar-se vanagloriejar-se o vanagloriar-se gloriar-se o gloriejar-se bravejar de Aquell braveja d'intelligent, i no li'n sobra gens blasonar Blasonar de valent picar-se Picar-se d'espavilat, de viu, d'entès jactar-se presumir de Presumeix d'entès en la matèria prear-se de galejar o fer gala de fer bocades d'una cosa , vanar-se'n fer ostentació ufanejar o fer ufana de Compareu vanejar © Manuel Franquesa