Es mostren 594844 resultats

vandellossenc
| vandellossenca

vandellossenc
| vandellossenca

adjectiu i masculí i femení De Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant Baix Camp
Diccionari Francès Català

vandoise

vandoise

femení ictiologia bagra © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Anglès Català

vane

vane

noun weathercock penell , gallet of mill aspa of feather barba
Diccionari Castellà Català

vanear

vanear

verb intransitiu poc freqüent vanejar
Diccionari de sinònims Franquesa

vanejar


<title type="display">vanejar</title>

  1. → divagar.
  2. Perdre les forces, un membre.
    Compareu: fallir, fer figa (fam.).
  3. Mostrar vanitat.
    fer-se veure
    gallejar o fer el gall
    pinxejar
    fanfarronejar
    fatxendejar o gastar fatxenda
    Compareu: envanir-se



© Manuel Franquesa

vanejar

→ divagar Perdre les forces, un membre Compareu fallir, fer figa fam Mostrar vanitat fer-se veure gallejar o fer el gall pinxejar fanfarronejar fatxendejar o gastar fatxenda Compareu envanir-se © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

vanejar

vanejar

    verb intransitiu
  1. [amb el pensament] divagar.
  2. [desvariejar] desvariar.
  3. [parlar frívolament] vanear p fr.
  4. [mostrar vanitat] ser (o mostrarse) vanidoso.
  5. medicina [un membre] flaquear, fallar.

vanejar

verb intransitiu amb el pensament divagar desvariejar desvariar parlar frívolament vanear p fr mostrar vanitat ser o mostrarse vanidoso medicina un membre flaquear , fallar
Conjugador Català

vanejar


<title type="display">vanejar</title>

    1. INFINITIU

    1. vanejar

    2. GERUNDI

    1. vanejant

    3. PARTICIPI

    1. vanejat
    2. vanejada
    3. vanejats
    4. vanejades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. vanejo
      2. vaneges
      3. vaneja
      4. vanegem
      5. vanegeu
      6. vanegen

      2. IMPERFET

      1. vanejava
      2. vanejaves
      3. vanejava
      4. vanejàvem
      5. vanejàveu
      6. vanejaven

      3. PASSAT

      1. vanegí
      2. vanejares
      3. vanejà
      4. vanejàrem
      5. vanejàreu
      6. vanejaren

      4. FUTUR

      1. vanejaré
      2. vanejaràs
      3. vanejarà
      4. vanejarem
      5. vanejareu
      6. vanejaran

      5. CONDICIONAL

      1. vanejaria
      2. vanejaries
      3. vanejaria
      4. vanejaríem
      5. vanejaríeu
      6. vanejarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. vanegi
      2. vanegis
      3. vanegi
      4. vanegem
      5. vanegeu
      6. vanegin

      2. IMPERFET

      1. vanegés
      2. vanegessis
      3. vanegés
      4. vanegéssim
      5. vanegéssiu
      6. vanegessin

    6. IMPERATIU

    1. vaneja
    2. vanegi
    3. vanegem
    4. vanegeu
    5. vanegin

vanejar

INFINITIU vanejar GERUNDI vanejant PARTICIPI vanejat vanejada vanejats vanejades INDICATIU PRESENT vanejo vaneges vaneja vanegem vanegeu vanegen IMPERFET vanejava vanejaves vanejava vanejàvem vanejàveu vanejaven PASSAT vanegí vanejares vanejà vanejàrem vanejàreu vanejaren FUTUR vanejaré vanejaràs vanejarà vanejarem vanejareu vanejaran CONDICIONAL vanejaria vanejaries vanejaria vanejaríem vanejaríeu vanejarien SUBJUNTIU PRESENT vanegi vanegis vanegi vanegem vanegeu vanegin IMPERFET vanegés vanegessis vanegés vanegéssim vanegéssiu vanegessin IMPERATIU vaneja vanegi vanegem vanegeu vanegin
Diccionari Català Anglès

vanejar

vanejar

verb intransitiu variejar to daydream membre to get weak , weaken mostrar vanitat vanagloriar-se
Diccionari Català Italià

vanejar

<title type="display">vanejar</title>

verb intransitiu [amb el pensament] vagare, vaneggiare [col pensiero]. || [desvariejar] vaneggiare, delirare, farneticare. || [parlar frívolament] frivoleggiare. || [mostrar vanitat] essere vanitoso, vaneggiare letter. || med mancare, venir meno.

vanejar

verb intransitiu amb el pensament vagare, vaneggiare col pensiero || desvariejar vaneggiare, delirare, farneticare || parlar frívolament frivoleggiare || mostrar vanitat essere vanitoso, vaneggiare letter || med mancare, venir meno
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vanejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vanejar</title>

Etimologia: de va 1a font: s. XIV, Llull
    verb intransitiu
    1. Vagar amb el pensament, variejar.
    2. Pensar o dir coses vanes. Sembla que digui coses assenyades, però en realitat vaneja.
  2. Mostrar vanitat. Si vaneges, molta gent et tindrà en mala consideració.
  3. patologia Perdre les forces un membre. Em sentia vanejar les cames.

■ vanejar

verb intransitiu Vagar amb el pensament, variejar Pensar o dir coses vanes Sembla que digui coses assenyades, però en realitat vaneja Mostrar vanitat Si vaneges, molta gent et tindrà en mala consideració patologia Perdre les forces un membre Em sentia vanejar les cames
Informació complementària
Traducció