Es mostren 594827 resultats

■ vanitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vanitat</title>

Etimologia: del ll. vanĭtas, -ātis ‘buidor; vanitat’ 1a font: s. XII, Hom.
    femení
  1. Qualitat de va. La vanitat dels plaers del món.
  2. Orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o els propis mèrits, acompanyat d’un desig excessiu d’ésser notat i lloat de les gents. Una persona carregada de vanitat. Tenir una vanitat insuportable.

■ vanitat

femení Qualitat de va La vanitat dels plaers del món Orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o els propis mèrits, acompanyat d’un desig excessiu d’ésser notat i lloat de les gents Una persona carregada de vanitat Tenir una vanitat insuportable
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

vanitat

vanitat

femení vanità, futilità || orgull boria, burbanza, superbia, orgoglio m , vanagloria
DIDAC Diccionari escolar

vanitat

<title type="display">vanitat</title>

nom femení La vanitat és l'orgull de les persones que es pensen que tenen unes qualitats molt bones, que tot ho fan bé, i que els agrada molt que els altres les admirin i les lloïn. La vanitat d'algunes persones és insuportable.

vanitat

nom femení La vanitat és l'orgull de les persones que es pensen que tenen unes qualitats molt bones, que tot ho fan bé, i que els agrada molt que els altres les admirin i les lloïn La vanitat d'algunes persones és insuportable
Diccionari Català francès

vanitat

vanitat

femení vanité
Diccionari Francès Català

vanité


<title type="display">vanité</title>

Pronúncia: vanite
    femení
  1. vanitat.
  2. sans vanité sense vanitat (o sense jactància).
  3. tirer vanité de vanar-se (o gloriejar-se, o vanagloriar-se, o jactar-se) de.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vanité

femení vanitat sans vanité sense vanitat o sense jactància tirer vanité de vanar-se o gloriejar-se, o vanagloriar-se, o jactar-se de © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

vaniteusement

vaniteusement

adverbi vanitosament © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

vaniteux
-euse

vaniteux
-euse

adjectiu vanitós -osa © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català francès

vanitós
-osa

vanitós
-osa

adjectiu vaniteux -euse
Diccionari Català Castellà

vanitós
-osa

vanitós
-osa

adjectiu vanidoso -sa
Diccionari de sinònims Franquesa

vanitós


<title type="display">vanitós</title>

vanagloriós
ufanós
presumit
petulant
presumptuós
pretensiós
fatu
fatxender
merdós
entonat
immodest
bufat
inflat
estufat
botifler
bombat
jactador
fanfarró
satisfet de si mateix
tenir el cap ple de fum o tenir fums
no ésser-li el rei bon mosso
Compareu: orgullós, tibat, parencer. De vegades, hom usa, a tort, coquet, com a sinònim de vanitós, són dues idees diferents


© Manuel Franquesa

vanitós

vanagloriós ufanós presumit petulant presumptuós pretensiós fatu fatxender merdós entonat immodest bufat inflat estufat botifler bombat jactador fanfarró satisfet de si mateix tenir el cap ple de fum o tenir fums no ésser-li el rei bon mosso Compareu orgullós, tibat, parencer De vegades, hom usa, a tort, coquet , com a sinònim de vanitós, són dues idees diferents © Manuel Franquesa