Es mostren 594844 resultats

vanishing point

vanishing point

vanitas*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">vanitas</title>

Accessory
Pronúncia: bánitas
Etimologia: [mot llatí]
Body
femení [plural vanitates] art Composició pictòrica, generalment una natura morta, que per mitjà d’objectes simbòlics representa la caducitat de la vida, la fugacitat dels plaers terrenals i la ineluctabilitat de la mort, habitual en la pintura holandesa, francesa i espanyola del segle XVII.

vanitas*

vanitat

<title type="display">vanitat </title>

Body
    nòm f Orgulh inspirat per un naut concèpte des qualitats o des actes pròpris acompanhat deth desir excessiu d’èster reconeishut pes auti.

    Català: vanitat


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

vanitat

vanitat


<title type="display">vanitat</title>

  1. Qualitat de va (= buit, inútil)
    futilitat
    vacuïtat
    buidesa (→)
    inutilitat
    inanitat
    il·lusió
    mentida (fig.)
    bobanys
    pompes
  2. orgull (→)
    envaniment, acció d'envanir-se.
    infatuació
    bombament
    inflor (fig.)
    ínfules (fig.)
    presumpció
    fums (fig.)
    faroneria
    immodèstia
    presumptuositat
    petulància
    pretensió
    fatuïtat
    fanfàrria
    estufera
    suficiència
    Compareu: vanaglòria, ostentació, jactància
  3. Agafar vanitat: Envanir-se.
    Mostrar vanitat: Vanejar.



© Manuel Franquesa

vanitat

vanitat

vanitat

vanitat

vanitat

vanitat


<title type="display">vanitat</title>

Pronúncia: bənitát
    femení
  1. [orgull] vanity, vanities pl.
  2. [dels plaers] futility, uselessness.
  3. shallowness.
  4. inanity, pointlessness.
  5. per pura vanitat out of sheer vanity.
  6. afalagar-li a algú la vanitat to play up to someone’s vanity.

vanitat

vanitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vanitat</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vanĭtas, -ātis ‘buidor; vanitat’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
    femení
  1. Qualitat de va. La vanitat dels plaers del món.
  2. Orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o els propis mèrits, acompanyat d’un desig excessiu d’ésser notat i lloat de les gents. Una persona carregada de vanitat. Tenir una vanitat insuportable.

vanitat

vanitat

vanitat

vanitat

<title type="display">vanitat</title>

nom femení La vanitat és l'orgull de les persones que es pensen que tenen unes qualitats molt bones, que tot ho fan bé, i que els agrada molt que els altres les admirin i les lloïn. La vanitat d'algunes persones és insuportable.

vanitat