Es mostren 594823 resultats

vantar-se

vantar-se

verb pronominal vanar-se
Conjugador Català

vantar-se


<title type="display">vantar-se</title>

    1. INFINITIU

    1. vantar

    2. GERUNDI

    1. vantant

    3. PARTICIPI

    1. vantat
    2. vantada
    3. vantats
    4. vantades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. vanto
      2. vantes
      3. vanta
      4. vantem
      5. vanteu
      6. vanten

      2. IMPERFET

      1. vantava
      2. vantaves
      3. vantava
      4. vantàvem
      5. vantàveu
      6. vantaven

      3. PASSAT

      1. vantí
      2. vantares
      3. vantà
      4. vantàrem
      5. vantàreu
      6. vantaren

      4. FUTUR

      1. vantaré
      2. vantaràs
      3. vantarà
      4. vantarem
      5. vantareu
      6. vantaran

      5. CONDICIONAL

      1. vantaria
      2. vantaries
      3. vantaria
      4. vantaríem
      5. vantaríeu
      6. vantarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. vanti
      2. vantis
      3. vanti
      4. vantem
      5. vanteu
      6. vantin

      2. IMPERFET

      1. vantés
      2. vantessis
      3. vantés
      4. vantéssim
      5. vantéssiu
      6. vantessin

    6. IMPERATIU

    1. vanta
    2. vanti
    3. vantem
    4. vanteu
    5. vantin

vantar-se

INFINITIU vantar GERUNDI vantant PARTICIPI vantat vantada vantats vantades INDICATIU PRESENT vanto vantes vanta vantem vanteu vanten IMPERFET vantava vantaves vantava vantàvem vantàveu vantaven PASSAT vantí vantares vantà vantàrem vantàreu vantaren FUTUR vantaré vantaràs vantarà vantarem vantareu vantaran CONDICIONAL vantaria vantaries vantaria vantaríem vantaríeu vantarien SUBJUNTIU PRESENT vanti vantis vanti vantem vanteu vantin IMPERFET vantés vantessis vantés vantéssim vantéssiu vantessin IMPERATIU vanta vanti vantem vanteu vantin
Diccionari Català Alemany

vantar-se

vantar-se

verb reflexiu vanar-se © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

vantar-se

vantar-se

verb pronominal vanagloriar-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vantar-se

■ vantar-se

verb pronominal Vanar-se
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

vantar-se

vantar-se

verb pronominal vanar-se
DIDAC Diccionari escolar

vantar-se

vantar-se

verb usat amb pronom Vanagloriar-se
Diccionari Català francès

vantar-se

vantar-se

verb pronominal vanar-se
Diccionari Francès Català

vantard
-arde


<title type="display">vantard</title>

Pronúncia: vɑ̃taʀ -aʀd
adjectiu i masculí i femení jactanciós -osa, jactador -a, fatxenda, fanfarró -ona, vanagloriós -osa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vantard
-arde

adjectiu i masculí i femení jactanciós -osa, jactador -a, fatxenda, fanfarró -ona, vanagloriós -osa © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

vantardise


<title type="display">vantardise</title>

Pronúncia: vɑ̃taʀdiz
    femení
  1. [caractère] jactància, fanfarroneria, fatxenda, vanaglòria.
  2. [propos] fanfarronada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vantardise

femení caractère jactància, fanfarroneria, fatxenda, vanaglòria propos fanfarronada © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç