Es mostren 594827 resultats

vantage point

vantage point

noun punt estratègic , posició avantatjosa
Diccionari Francès Català

vantail
-aux

vantail
-aux

masculí construcció batent © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari der aranés

vantar

<title type="display">vantar </title>

    v tr
  1. Manifestar era admiracion per quauquarren o per quauquarrés, en tot remercar es sues qualitats o merits Ex.: Hilha vantada, ei miei maridada.
  2. Remercar es pròpris merits un madeish. Ex.: Non te cau vantar d’aquerò qu’as.

    3. Català: 1. lloar, elogiar: Filla lloada és mig maridada; 2. vantar-se [de], vanar-se [de]: No cal que et vantis d’això que tens


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

vantar

v tr Manifestar era admiracion per quauquarren o per quauquarrés, en tot remercar es sues qualitats o merits Ex Hilha vantada, ei miei maridada Remercar es pròpris merits un madeish Ex Non te cau vantar d’aquerò qu’as Català 1 lloar, elogiar Filla lloada és mig maridada 2 vantar-se de, vanar-se de No cal que et vantis d’això que tens © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari de sinònims Franquesa

vantar-se

vantar-se

→ vanar-se © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

vantar-se

vantar-se

verb pronominal vanar-se
Conjugador Català

vantar-se


<title type="display">vantar-se</title>

    1. INFINITIU

    1. vantar

    2. GERUNDI

    1. vantant

    3. PARTICIPI

    1. vantat
    2. vantada
    3. vantats
    4. vantades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. vanto
      2. vantes
      3. vanta
      4. vantem
      5. vanteu
      6. vanten

      2. IMPERFET

      1. vantava
      2. vantaves
      3. vantava
      4. vantàvem
      5. vantàveu
      6. vantaven

      3. PASSAT

      1. vantí
      2. vantares
      3. vantà
      4. vantàrem
      5. vantàreu
      6. vantaren

      4. FUTUR

      1. vantaré
      2. vantaràs
      3. vantarà
      4. vantarem
      5. vantareu
      6. vantaran

      5. CONDICIONAL

      1. vantaria
      2. vantaries
      3. vantaria
      4. vantaríem
      5. vantaríeu
      6. vantarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. vanti
      2. vantis
      3. vanti
      4. vantem
      5. vanteu
      6. vantin

      2. IMPERFET

      1. vantés
      2. vantessis
      3. vantés
      4. vantéssim
      5. vantéssiu
      6. vantessin

    6. IMPERATIU

    1. vanta
    2. vanti
    3. vantem
    4. vanteu
    5. vantin

vantar-se

INFINITIU vantar GERUNDI vantant PARTICIPI vantat vantada vantats vantades INDICATIU PRESENT vanto vantes vanta vantem vanteu vanten IMPERFET vantava vantaves vantava vantàvem vantàveu vantaven PASSAT vantí vantares vantà vantàrem vantàreu vantaren FUTUR vantaré vantaràs vantarà vantarem vantareu vantaran CONDICIONAL vantaria vantaries vantaria vantaríem vantaríeu vantarien SUBJUNTIU PRESENT vanti vantis vanti vantem vanteu vantin IMPERFET vantés vantessis vantés vantéssim vantéssiu vantessin IMPERATIU vanta vanti vantem vanteu vantin
Diccionari Català Alemany

vantar-se

vantar-se

verb reflexiu vanar-se © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

vantar-se

vantar-se

verb pronominal vanagloriar-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vantar-se

■ vantar-se

verb pronominal Vanar-se
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

vantar-se

vantar-se

verb pronominal vanar-se