Es mostren 594827 resultats

vassalité


<title type="display">vassalité</title>

Pronúncia: vasalite
    femení
  1. literàriament submissió, subjugació, servitud.
  2. història i dret vassallia, vassallatge m.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vassalité

vassall

vassall

vassall

vassall

vassall
-a

vassall

adjectiu i masculí i femení vasallo -lla.

vassall
-a

vassall
-a

vassall
-a

vassall
-a

vassall
-a

vassall

<title type="display">vassall</title>

nom masculí i femení A l'edat mitjana, persona noble que depenia d'un senyor. Els vassalls servien els senyors a canvi de protecció i d'altres beneficis.
vassallatge

vassall

vassall
-a

vassall
-a

vassall
| vassalla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vassall</title>

Accessory
Etimologia: del b. ll. vassallus, íd., ‘servidor’, der. de vassus ‘servidor, criat’, i aquest, del cèlt. vassos, íd. (com també vassallus té una probable base cèlt. *vassallos ‘semblant a un criat’), relacionat amb l’indoeuropeu upo-stho- ‘el qui està a sota’ (cf. vailet) 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Súbdit.
  2. masculí història Home de condició noble que, mitjançant jurament de fidelitat envers un altre noble o bé envers el rei, contreia amb ells una relació de vassallatge, amb tots els deures que li eren inherents, basada fonamentalment en l’ajuda guerrera.

vassall
| vassalla

vassallatge

vassallatge