Es mostren 594823 resultats

vedruna2

vedruna2

veedor
-a

veedor

    adjectiu
  1. veedor -ra.
  2. masculí
  3. [inspector] veedor.

veedor
-a

veedor
-ra

veedor
-ra

veedor
-a

veedor
-a

veedor
| veedora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veedor</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ve_e_dor
Etimologia: deriv. del cat. arcaic veer ‘veure’ 1a font: 1242
Body
  1. adjectiu Que veu.
  2. masculí
    1. Inspector.
    2. especialment història del dret A l’edat mitjana, inspector públic municipal encarregat de vetllar el compliment de les normes gremials i d’inspeccionar les diverses oficines i obradors.
    3. veedor d’aigües dret administratiu Membre d’un tribunal andorrà format pels components del departament de serveis públics i el secretari del consell general, el qual judica les causes relatives a les aigües i als rius i dictamina sobre elles.

veedor
| veedora

veedor

veedor

veedor
-a

veedor
-a

veedor
-a

veedor
-a

veedoria

veedoria

veep

veep