Es mostren 594844 resultats

vegetant

vegetant

adjectiu vegetierend © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

vegetant

vegetant

adjectiu botànica végétant -e
Diccionari Català Alemany

vegetar

vegetar

verb intransitiu també figuradament vegetieren © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Conjugador Català

vegetar


<title type="display">vegetar</title>

    1. INFINITIU

    1. vegetar

    2. GERUNDI

    1. vegetant

    3. PARTICIPI

    1. vegetat
    2. vegetada
    3. vegetats
    4. vegetades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. vegeto
      2. vegetes
      3. vegeta
      4. vegetem
      5. vegeteu
      6. vegeten

      2. IMPERFET

      1. vegetava
      2. vegetaves
      3. vegetava
      4. vegetàvem
      5. vegetàveu
      6. vegetaven

      3. PASSAT

      1. vegetí
      2. vegetares
      3. vegetà
      4. vegetàrem
      5. vegetàreu
      6. vegetaren

      4. FUTUR

      1. vegetaré
      2. vegetaràs
      3. vegetarà
      4. vegetarem
      5. vegetareu
      6. vegetaran

      5. CONDICIONAL

      1. vegetaria
      2. vegetaries
      3. vegetaria
      4. vegetaríem
      5. vegetaríeu
      6. vegetarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. vegeti
      2. vegetis
      3. vegeti
      4. vegetem
      5. vegeteu
      6. vegetin

      2. IMPERFET

      1. vegetés
      2. vegetessis
      3. vegetés
      4. vegetéssim
      5. vegetéssiu
      6. vegetessin

    6. IMPERATIU

    1. vegeta
    2. vegeti
    3. vegetem
    4. vegeteu
    5. vegetin

vegetar

INFINITIU vegetar GERUNDI vegetant PARTICIPI vegetat vegetada vegetats vegetades INDICATIU PRESENT vegeto vegetes vegeta vegetem vegeteu vegeten IMPERFET vegetava vegetaves vegetava vegetàvem vegetàveu vegetaven PASSAT vegetí vegetares vegetà vegetàrem vegetàreu vegetaren FUTUR vegetaré vegetaràs vegetarà vegetarem vegetareu vegetaran CONDICIONAL vegetaria vegetaries vegetaria vegetaríem vegetaríeu vegetarien SUBJUNTIU PRESENT vegeti vegetis vegeti vegetem vegeteu vegetin IMPERFET vegetés vegetessis vegetés vegetéssim vegetéssiu vegetessin IMPERATIU vegeta vegeti vegetem vegeteu vegetin
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vegetar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vegetar</title>

Etimologia: del ll. vegetare ‘animar, vivificar’
    verb intransitiu
  1. botànica
    1. Acomplir les plantes llurs funcions vitals.
    2. Desenvolupar-se una planta sense arribar a reproduir-se sexualment.
  2. figuradament Portar una existència passiva, sense emocions, sense altra activitat que la imprescindible per a subsistir. No vol fer res: només vegeta i així va passant.

■ vegetar

verb intransitiu botànica Acomplir les plantes llurs funcions vitals Desenvolupar-se una planta sense arribar a reproduir-se sexualment figuradament Portar una existència passiva, sense emocions, sense altra activitat que la imprescindible per a subsistir No vol fer res només vegeta i així va passant
Informació complementària
Traducció
Diccionari de sinònims Franquesa

vegetar

vegetar

fig anar tirant , anar fent o anar passant fer la viu-viu © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

vegetar

vegetar

verb intransitiu botànica to grow figuradament to vegetate , live like a vegetable
Diccionari Català Castellà

vegetar

vegetar

verb intransitiu botànica vegetar figuradament una persona vegetar
Diccionari Català Italià

vegetar

vegetar

verb intransitiu bot vegetare || fig una persona vegetare
Diccionari Castellà Català

vegetar

vegetar

verb intransitiu vegetar brotar brotar figuradament ir tirando vegetar