Es mostren 594844 resultats

vegetar

<title type="display">vegetar</title>

    verb
  1. Una planta vegeta quan creix, s'alimenta i es desenvolupa.
  2. Diem que una persona vegeta quan porta una vida totalment passiva, sense participar en cap activitat.
vegetatiu, vegetativa

vegetar

vegetar

vegetar

vegetarià


<title type="display">vegetarià</title>

vegetalista
Compareu: herbívor: que es nodreix de plantes, dit d'un animal, fitòfag: íd.
Antònims: Carner o carnisser: que menja preferentment carn.


© Manuel Franquesa

vegetarià

vegetarià
-ana

vegetarià

adjectiu i masculí i femení vegetariano -na.

vegetarià
-ana

vegetarià
-ana

vegetarià
-ana

vegetarià
-ana

vegetarià
-ana

vegetarià

<title type="display">vegetarià</title>

    adjectiu
  1. Que està relacionat amb els vegetarians o amb la seva manera de menjar. Hi ha restaurants vegetarians.
  2. nom masculí i femení
  3. Persona que no menja cap tipus de carn i que s'alimenta sobretot de vegetals. Alguns vegetarians més estrictes no mengen cap aliment d'origen animal, ni llet, ni formatge, ni ous, ni mel, etc.

vegetarià

vegetarià
-ana

vegetarià
-ana

vegetarià
-ana

vegetarià
-ana

vegetarià
| vegetariana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vegetarià</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ve_ge_ta_ri_à
Etimologia: de l’angl. vegetarian, íd., format irregularment sobre vegetable ‘vegetal’ en ocasió de la fundació de la “Vegetarian Society” a Ramsgate el 1847
Body
    dietètica
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al vegetarianisme.
  2. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que practica el vegetarianisme.

vegetarià
| vegetariana