Es mostren 594827 resultats

Vehikel


<title type="display">Vehikel</title>

Pronúncia: v-
    neutre [-s, -] despectiu
  1. carretó m, carruatge m (iròn), carrossa f (), tartana f.
  2. vehicle m.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Vehikel

veí


<title type="display">veí</title>

  1. adj. Que és situat a prop. → pròxim.
    contigu
    adjacent
    circumveí, es diu dels llocs que envolten un indret. França i els països circumveïns.
    fronter (≠ fronterer). Dos territoris fronters.
    limítrof. Barcelona i les poblacions limítrofes.
    comarcà, de la mateixa comarca.
    immediat, no separat en l'espai.
    vorà o vorer, pròxim, a la vora.
  2. m. i f.
    conveí, el qui, amb un altre, és veí d'un mateix poble.
    comare (f.), nom familiar donat a una veïna. Les comares del carrer.
  3. habitant.



© Manuel Franquesa

veí

veí

veí

Pronúncia: bəí
    adjectiu
  1. neighbouring, adjacent, adjoining.
  2. nearby.
  3. [casa] next.
  4. masculí i femení
  5. neighbour.
  6. [resident] resident, inhabitant, citizen.
  7. una veïna del carrer Muntaner a resident in Muntaner Street.
  8. ser el veí d’algú to be someone’s neighbour.

veí

veí
-ïna


<title type="display">veí</title>

    adjectiu [pl.: -ïns, -ïnes]
  1. benachbart.
  2. Nachbar....
  3. an-liegend, -grenzend.
  4. les cases veïnes die Nachbarhäuser, die benachbarten Häuser n pl.
  5. (és)ser veí de Barcelona in Barcelona wohnhaft (oder ansässig) sein.
  6. masculí i femení
  7. Nachbar(in) m (f).
  8. Einwohner(in) m (f).
  9. els veïns d'un carrer die Anwohner (oder Anlieger) einer Straße.
  10. els veïns de la casa (del poble) die Haus-(Dorf-)bewohner.
  11. els nostres veïns de taula unsere Tischnachbarn.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

veí
-ïna

veí
-ïna

veí
-ïna

veí

<title type="display">veí</title>

    adjectiu
  1. Situat a prop. França i Bèlgica són dos països veïns.
  2. nom masculí i femení
  3. Persona que viu en el mateix poble, barri, carrer o casa que una altra. En edificis grans, és difícil conèixer tots els veïns.
veïnal, veïnatge

veí

veí
-ïna

veí

    [pl: -ïns -ïnes] adjectiu
  1. vecino -na. Cases veïnes, casas vecinas.
  2. masculí i femení
  3. [respecte a un altre] vecino -na. Em va venir a veure la veïna, vino a verme la vecina. Veí de taula, vecino de mesa.
  4. vecino -na. Els veïns d'un carrer, los vecinos de una calle.

veí
-ïna

veí
-ïna


<title type="display">veí</title>

Pronúncia: bəí
    [pl: -ïns -ïnes] adjectiu
  1. voisin -e. Camps veïns, champs voisins.
  2. masculí i femení
  3. voisin -e. Les veïnes del pis de dalt, les voisines (de l'étage) du dessus. Els meus veïns de taula, mes voisins de table.
  4. riverain -e. Tots els veïns del carrer, tous les riverains de la rue.
  5. habitant -e. Els veïns de Banyuls, les habitants de Banyuls.

veí
-ïna

veí
| veïna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veí</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ve_í
Etimologia: del ll. vīcīnus, -a, -um, íd., der. de vicus ‘barri, districte; poble’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
    [plural veïns veïnes]
  1. adjectiu Situat a prop. Territoris veïns. Una casa veïna al palau.
  2. masculí i femení
    1. Habitant d’una casa, d’un carrer, d’un barri, d’una població, etc., respecte a un altre que està en un altre estatge de la mateixa casa o en una casa situada a prop, en el mateix carrer, el mateix barri, la mateixa població, etc. La veïna del pis de dalt va treure el cap per la porta.
    2. per extensió Persona que en un lloc determinat es troba al costat. Els meus veïns de taula no paraven de xerrar.
  3. masculí i femení
    1. Cadascun dels habitants d’una casa amb diversos estatges, d’un carrer, d’un barri, una població, etc. Han firmat la carta tots els veïns del carrer.
    2. especialment dret civil Persona que té domicili en tal o tal població.
    3. història En algunes poblacions catalanes, fins al segle XVIII, persona que gaudia dels privilegis i obligacions inherents al veïnatge o ciutadanatge; ciutadà.
    4. història En els fogatges o censos fets fins al segle XIX, cap de casa.
    5. causa de veí a veí dret administratiu A Andorra, nom donat a aquelles qüestions rústiques i urbanes que són de la competència de l’anomenat tribunal de veedoria.

veí
| veïna

veïcul

<title type="display">veïcul </title>

Body
    nòm m
  1. Mejan de transpòrt que se desplace per tèrra, per aigua o per aire.
  2. Causa que servís entà transportar-ne o amiar-ne d’autes.

  3. Català: vehicle


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

veïcul