Es mostren 594823 resultats

veïnatge

veïnatge

veïnatge

veïnatge

veïnatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veïnatge</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ve_ï_nat_ge
Etimologia: de veí 1a font: 1272, CTort.
Body
    masculí
  1. Qualitat de veí, proximitat.
  2. dret administratiu
    1. Vincle que lliga entre ells els veïns d’un terme municipal per la comunitat d’interessos, drets atorgats al municipi i deures imposats per les lleis.
    2. mig veïnatge Dret que en alguns llocs tenen els habitants d’un municipi d’aprofitar-se dels prats d’un altre poble per a llur bestiar, pagant la meitat de la contribució.
  3. història En algunes poblacions catalanes, ciutadanatge.
  4. veïnatge civil dret civil Condició de veí o persona a la qual és aplicable un o altre dels ordenaments regionals subsistents a l’estat espanyol.
  5. veïnatge local dret civil Segons la legislació espanyola vigent, en les regions en les quals no és unificat el dret civil pel fet de declarar-s’hi vigents algunes particularitats jurídiques comarcals o locals, dependència personal respecte a una localitat que tingui unes especialitats amb relació al dret general de la regió.
  6. veïnatge universal sociologia Concepció del món com un espai interdependent des del punt de vista cultural, econòmic, social i polític, que és el resultat de la difusió immediata de la informació a través dels mitjans de comunicació de massa.

veïnatge

veïnatge

veïnatge

veiné
-ée


<title type="display">veiné</title>

Pronúncia: vene
    adjectiu
  1. art [bois, marbre] vinçat -ada.
  2. [bras, etc] ple -ena de venes.
  3. botànica [feuille, etc] nervós -osa.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

veiné
-ée

veine


<title type="display">veine</title>

Pronúncia: vɛn
    femení
  1. figuradament anatomia vena. Dans ses veines coulait du sang d’aristrocratie, per les seves venes corria sang d’aristòcrata.
  2. figuradament [inspiration] inspiració, vena. Il a la veine poétique, té la vena poètica.
  3. mineria vena, veta. Ils exploitaient une nouvelle veine dans la mine, explotaven una nova vena a la mina .
    • [dans une roche] vena, veta, vinça. Les veines du marbre, les venes del marbre.
  4. figuradament i familiarment sort, fortuna, xamba, llet. Il a de veine, està de sort .
    1. avoir une veine de cocu (ou de pendu) tenir una sort del dimoni (o haver nascut amb una flor al cul fam).
    2. ça c’est une (ou un coup de) veine ! quina sort (o potra, o xamba)!
    3. c’est bien ma veine estic de pega (o no estic de sort).
    4. être en veine [inspiré] estar (o sentir-se) de vena.
    5. [avoir de la chance] estar de sort (o tenir xamba).
    6. [de] [faire qqch] estar disposat -ada (a).
    7. pas de veine ! familiarment no estic de (o no tinc, o no hi ha) sort! (o ja és pega)!
  5. s’ouvrir les veines obrir-se (o tallar-se) les venes.
  6. interjecció
  7. fantàstic!, bé!



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

veine

veined

veined

veïner
-a

veïner
-a

veïner

veïner

veïner
-a