Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594823 resultats

veïnatge

<title type="display">veïnatge</title>

Pronúncia: bəinádʒə

masculí voisinage.

veïnatge

<title type="display">veïnatge</title>

masculí

Nachbarschaft f.
figuradament Nähe f.
política un bon veïnatge eine gute Nachbarschaft.

veïnatge

masculí Nachbarschaft f figuradament Nähe f política un bon veïnatge eine gute Nachbarschaft © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

■ veïnatge

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veïnatge</title>

Partició sil·làbica: ve_ï_nat_ge
Etimologia: de veí 1a font: 1272, CTort.

masculí

Qualitat de veí, proximitat.
dret administratiu
1. Vincle que lliga entre ells els veïns d’un terme municipal per la comunitat d’interessos, drets atorgats al municipi i deures imposats per les lleis.
2. mig veïnatge Dret que en alguns llocs tenen els habitants d’un municipi d’aprofitar-se dels prats d’un altre poble per a llur bestiar, pagant la meitat de la contribució.
història En algunes poblacions catalanes, ciutadanatge.
veïnatge civil dret civil Condició de veí o persona a la qual és aplicable un o altre dels ordenaments regionals subsistents a l’estat espanyol.
veïnatge local dret civil Segons la legislació espanyola vigent, en les regions en les quals no és unificat el dret civil pel fet de declarar-s’hi vigents algunes particularitats jurídiques comarcals o locals, dependència personal respecte a una localitat que tingui unes especialitats amb relació al dret general de la regió.
veïnatge universal sociologia Concepció del món com un espai interdependent des del punt de vista cultural, econòmic, social i polític, que és el resultat de la difusió immediata de la informació a través dels mitjans de comunicació de massa.

masculí Qualitat de veí, proximitat dret administratiu Vincle que lliga entre ells els veïns d’un terme municipal per la comunitat d’interessos, drets atorgats al municipi i deures imposats per les lleis mig veïnatge Dret que en alguns llocs tenen els habitants d’un municipi d’aprofitar-se dels prats d’un altre poble per a llur bestiar, pagant la meitat de la contribució història En algunes poblacions catalanes, ciutadanatge veïnatge civil dret civil Condició de veí o persona a la qual és aplicable un o altre dels ordenaments regionals subsistents a l’estat espanyol veïnatge local dret civil…

veïnatge

<title type="display">veïnatge</title>

masculí [qualitat de veí] vicinanza f. || dr cittadinanza f.

veïnatge

masculí qualitat de veí vicinanza f || dr cittadinanza f

veiné

-ée

<title type="display">veiné</title>

Pronúncia: vene

adjectiu

art [bois, marbre] vinçat -ada.
[bras, etc] ple -ena de venes.
botànica [feuille, etc] nervós -osa.

veiné

-ée

adjectiu art bois, marbre vinçat -ada bras, etc ple -ena de venes botànica feuille, etc nervós -osa © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

veine

<title type="display">veine</title>

Pronúncia: vɛn

femení

figuradament anatomia vena. Dans ses veines coulait du sang d’aristrocratie, per les seves venes corria sang d’aristòcrata.
figuradament [inspiration] inspiració, vena. Il a la veine poétique, té la vena poètica.
mineria vena, veta. Ils exploitaient une nouvelle veine dans la mine, explotaven una nova vena a la mina .
• [dans une roche] vena, veta, vinça. Les veines du marbre, les venes del marbre.
figuradament i familiarment sort, fortuna, xamba, llet. Il a de veine, està de sort .
1. avoir une veine de cocu (ou de pendu) tenir una sort del dimoni (o haver nascut amb una flor al cul fam).
2. ça c’est une (ou un coup de) veine ! quina sort (o potra, o xamba)!
3. c’est bien ma veine estic de pega (o no estic de sort).
4. être en veine [inspiré] estar (o sentir-se) de vena.
5. [avoir de la chance] estar de sort (o tenir xamba).
6. [de] [faire qqch] estar disposat -ada (a).
7. pas de veine ! familiarment no estic de (o no tinc, o no hi ha) sort! (o ja és pega)!
s’ouvrir les veines obrir-se (o tallar-se) les venes.

interjecció

fantàstic!, bé!

veine

femení figuradament anatomia vena Dans ses veines coulait du sang d’aristrocratie , per les seves venes corria sang d’aristòcrata figuradament inspiration inspiració, vena Il a la veine poétique , té la vena poètica mineria vena, veta Ils exploitaient une nouvelle veine dans la mine , explotaven una nova vena a la mina • dans une roche vena, veta, vinça Les veines du marbre , les venes del marbre figuradament i familiarment sort, fortuna, xamba, llet Il a de veine , està de sort avoir une veine de cocu ou de pendu tenir una sort del dimoni o haver nascut amb una flor al cul…