Es mostren 594823 resultats

velar 1

velar 1

adjectiu anat velare || ling velare Vegeu també velar 2
Diccionari Castellà Català

velar1


<title type="display">velar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    verb intransitiu
  1. vetllar. Velar hasta el amanecer, vetllar fins a la matinada.
  2. figuradament vetllar. Velar por el bienestar de la familia, vetllar pel benestar de la família.
    3. verb transitiu
  3. vetllar. Velar a un enfermo, vetllar un malalt.
  4. [cubrir con un velo] velar.
  5. figuradament [disimular] velar.
  6. fotografia velar.
  7. [en pintura] velar.
  8. velar las armas vetllar les armes.
    9. verb pronominal
  9. velar-se.



    10. Vegeu també:
    velar2

velar1

verb intransitiu vetllar Velar hasta el amanecer , vetllar fins a la matinada figuradament vetllar Velar por el bienestar de la familia , vetllar pel benestar de la família verb transitiu vetllar Velar a un enfermo , vetllar un malalt cubrir con un velo velar figuradament disimular velar fotografia velar en pintura velar velar las armas vetllar les armes verb pronominal velar-se Vegeu també velar 2
Diccionari Català Castellà

velar1

velar1

verb transitiu cobrir amb un vel velar velar La calitja velava el sol , la calina velaba el sol fotografia velar Un accident li va velar tots els rodets , un accidente le veló todos los carretes verb pronominal fotografia velarse Vegeu també velar 2
Diccionari Català francès

velar1

velar1

adjectiu anatomia del vel del paladar vélaire adjectiu i femení gramàtica vélaire Vegeu també velar 2
Diccionari Castellà Català

velar2

velar2

adjectiu i femení gramàtica velar , gutural , posterior del paladar velar Vegeu també velar 1
Diccionari Català Anglès

velar2

velar2

adjectiu lingüística velar Vegeu també velar 1
Diccionari Català Alemany

velar2

velar2

adjectiu anatomia Gaumensegel lingüística velar, Velar Vegeu també velar 1 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ velar2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">velar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: belar
Etimologia: del ll. velare, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    verb
  1. transitiu Cobrir amb un vel.
    1. transitiu Enfosquir la claredat, l’esclat, la sonoritat. La calitja velava el sol. Una veu velada.
    2. pronominal especialment fotografia Esborrar-se totalment o parcialment la imatge impressionada en una emulsió fotogràfica o inutilitzar-se una emulsió fotogràfica no impressionada, per l’acció indeguda de la llum.
    3. transitiu fotografia Un accident li va velar tots els rodets.



    3. Vegeu també:
    velar1

■ velar2

verb transitiu Cobrir amb un vel transitiu Enfosquir la claredat, l’esclat, la sonoritat La calitja velava el sol Una veu velada pronominal especialment fotografia Esborrar-se totalment o parcialment la imatge impressionada en una emulsió fotogràfica o inutilitzar-se una emulsió fotogràfica no impressionada, per l’acció indeguda de la llum transitiu fotografia Un accident li va velar tots els rodets Vegeu també velar 1
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

velar 2

velar 2

verb transitiu cobrir amb un vel velare Velar una imatge , velare una immagine || velare Els núvols velaven el sol , le nuvole velavano il sole || fotog velare, cancellare verb pronominal fotog velarsi Vegeu també velar 1
Diccionari Català Castellà

velar2

velar2

adjectiu anatomia del vel del paladar velar adjectiu i femení gramàtica articulació velar , gutural Vegeu també velar 1