Es mostren 594828 resultats

vèlit

vèlit

masculí mil hist velite
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vèlit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vèlit</title>

Homòfon: bèlit
    masculí història militar
  1. A l’antiga Roma, soldat d’infanteria lleugera, equipat de llança i espasa, que obria el combat.
  2. Nom donat modernament a cadascun dels soldats que integraven cossos especials, com els creats per Napoleó I per a la guàrdia imperial (1805) o els voluntaris hongaresos de l’exèrcit austríac (1813).

■ vèlit

masculí història militar A l’antiga Roma, soldat d’infanteria lleugera, equipat de llança i espasa, que obria el combat Nom donat modernament a cadascun dels soldats que integraven cossos especials, com els creats per Napoleó I per a la guàrdia imperial 1805 o els voluntaris hongaresos de l’exèrcit austríac 1813
Traducció
Diccionari Català francès

vèlit

vèlit

masculí història i ciències militars vélite
Diccionari Castellà Català

vélite

vélite

masculí ciències militars i història soldado vèlit
Diccionari Francès Català

vélite

vélite

masculí història i ciències militars vèlit © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

vélivole

vélivole

adjectiu i masculí i femení esports practicant del vol sense motor © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari de sinònims Franquesa

vell


<title type="display">vell</title>

  1. adj. (Dit d'una persona)
    vellós, que comença a ésser vell.
    ancià
    gueto
    provecte, avançat en edat (o en experiència)
    madur, que ja no és jove, sense que sigui molt vell.
    gran (euf. i fam.). És jove, aquest home? ‒No, ja és gran.
    caduc. Un vell caduc, decrèpit, que ja fa catúfols.
    decrèpit. Un home decrèpit.
    senil, dèbil de tan vell.
    xaruc, que ja repapieja.
    renoc, es diu d'un solter vell. Un oncle renoc.
    ésser d'edat (o de molta edat). Era un senyor d'edat. Una dona de molta edat.
    ésser més vell que Matusalem
    tenir molts anys
    estar carregat d'anys
    caure de vell
    tenir una cama al fossar (o al calaix), ésser molt vell.
    ésser collidor, que està en edat de morir-se, que és molt vell.
    Compareu: veterà
  2. (Dit d'una cosa) → antiquat.
    antic (→)
    arcaic, es diu d'una cosa vella i en desús. Una expressió arcaica.
    primitiu. Art primitiu.
    secular (edifici, institució, costum, etc., de més de cent anys). Compareu: multisecular
    mil·lenari, íd. de més de mil anys.
    immemorial (llei, costum, etc.)
    antediluvià (hiperb.)
    fòssil (fig.)
    anyenc, que té molts anys. Vi anyenc.
    ranci. De rància noblesa.
    inveterat (costum, vici)
    ésser més vell que anar a peu (acció, costum)
    ésser més vell que la tinya (o que el mal pa)
    ésser més vell que escopir (o pixar) a terra
    ésser més vell que cagar ajupit
    Compareu: reescalfat (fig.): que ja no és nou, dit d'una idea, d'una opinió, etc., rònec
  3. m. i f. Persona vella.
    gueto (fam.)
    jai o jaio
    iaio
    vellard
    ancià
    padrí (fam.)
    avi (fig.), persona d'edat molt avançada.
    patriarca (m. fig.), vell venerable, de gran autoritat moral.
    antanyàs
    renoc, fadrí vell. A can Bruguera sempre hi ha renocs.
    carronya (f.), mot injuriós per a designar una persona vella fastigosa, peresosa, avara.
    Compareu: veterà: antic en una professió, etc.
    Antònims: Jove. Nou.
  4. Ésser vell: Vellotejar, començar a ésser vell. Repapiejar (→).
    Fer-se vell: Envellir. Revellir-se, tornar-se vell prematurament. Inveterar-se (un mal).



© Manuel Franquesa

vell

adj Dit d'una persona vellós , que comença a ésser vell ancià gueto provecte , avançat en edat o en experiència madur , que ja no és jove, sense que sigui molt vell gran euf i fam És jove, aquest home ‒No, ja és gran caduc Un vell caduc , decrèpit, que ja fa catúfols decrèpit Un home decrèpit senil , dèbil de tan vell xaruc , que ja repapieja renoc , es diu d'un solter vell Un oncle renoc ésser d'edat o de molta edat Era un senyor d'edat Una dona de molta edat ésser més vell que Matusalem tenir molts anys estar carregat d'anys caure de vell tenir una cama al fossar o al calaix , ésser…
Diccionari Català Castellà

vell
-a

vell

    adjectiu
  1. viejo -ja. La seva mare ja és vella, su madre ya es vieja. Un cotxe vell, un coche viejo.
  2. [antic] viejo -ja, antiguo -gua. Un vell costum, una vieja costumbre.
  3. [escriptor, artista] viejo -ja. Plini el Vell, Plinio el Viejo.
  4. [envellit] viejo -ja.
  5. de vell [de segona mà] de segunda mano, usado, de viejo, viejo. Roba de vell, ropa de segunda mano.
  6. ésser vell ser viejo.
  7. ésser més vell que cagar ajupit (o que anar a peu) figuradament i familiarment ser más viejo que andar a pie (o que andar a gatas, o que la tos, o que la sarna).
  8. morir (o morir-se) de vell morir (o morirse) de viejo.
  9. tornar-se (o fer-se) vell [envellir] hacerse viejo.
    10. masculí i femení
  10. viejo -ja, anciano -na.
  11. [ocell] padre m, madre f. No t'acostis al niu: hi ha la vella que cova, no te acerques al nido: la madre está empollando.
  12. vell verd viejo verde.
  13. vell xaruc (o arrossinat) vejestorio, viejo chocho.

vell
-a

adjectiu viejo -ja La seva mare ja és vella , su madre ya es vieja Un cotxe vell , un coche viejo antic viejo -ja , antiguo -gua Un vell costum , una vieja costumbre escriptor, artista viejo -ja Plini el Vell , Plinio el Viejo envellit viejo -ja de vell de segona mà de segunda mano , usado , de viejo , viejo Roba de vell , ropa de segunda mano ésser vell ser viejo ésser més vell que cagar ajupit o que anar a peu figuradament i familiarment ser más viejo que andar a pie o que andar a gatas, o que la tos, o que la sarna morir o morir-se de vell morir o morirse de viejo…
Diccionari Català Italià

vell
-a

<title type="display">vell</title>

adjectiu vecchio -a. Tornar-se vell, diventare vecchio. Un gos vell, un cane vecchio. || [antic] vecchio -a, antico -a. Una ciutat molt vella, una città molto vecchia. || [artista] vecchio -a. Hans Holbein el vell, Hans Holbein il Vecchio. || [envellit] vecchio -a, invecchiato -a. || [superat] vecchio -a, trito -a, vieto -a, superato -a. || de vell di seconda mano, vecchio -a, usato -a. || ésser vell essere vecchio. || ésser més vell que cagar ajupit (o que anar a peu) fig fam essere vecchio come il (o più vecchio del) cucco. || ésser més vell que Matusalem essere più vecchio di Noè (o di Matusalemme).

masculí i femení anziano -a, vecchio -a. || [ocell] mamma f, papà m. || vell verd vecchio mandrillo (o satiro). || vell xaruc (o arrossinat) vecchio decrepito.

vell
-a

adjectiu vecchio -a Tornar-se vell , diventare vecchio Un gos vell , un cane vecchio || antic vecchio -a, antico -a Una ciutat molt vella , una città molto vecchia || artista vecchio -a Hans Holbein el vell , Hans Holbein il Vecchio || envellit vecchio -a, invecchiato -a || superat vecchio -a, trito -a, vieto -a, superato -a || de vell di seconda mano, vecchio -a, usato -a || ésser vell essere vecchio || ésser més vell que cagar ajupit o que anar a peu fig fam essere vecchio come il o più vecchio del cucco || ésser més vell que Matusalem essere più vecchio di Noè o di Matusalemme…
Diccionari Català Anglès

vell
-a


<title type="display">vell</title>

Pronúncia: béʎ
    adjectiu
  1. [tots els sentits] old.
  2. elderly.
  3. [costums] ancient.
  4. Hans Holbein el Vell Hans Holbein the elder.
  5. (fer-se \ tornar-se) vell to grow old.
  6. arribar a vell to live to be old.
  7. és massa vell per a fer-ho servir it’s too old to be of any use.
  8. un vell amic meu an old friend of mine.
    9. masculí i femení
  9. [home] old man.
  10. [dona] old woman.

vell
-a

adjectiu tots els sentits old elderly costums ancient Hans Holbein el Vell Hans Holbein the elder fer-se \ tornar-se vell to grow old arribar a vell to live to be old és massa vell per a fer-ho servir it’s too old to be of any use un vell amic meu an old friend of mine masculí i femení home old man dona old woman