Es mostren 594828 resultats

vell

<title type="display">vell</title>

    adjectiu i nom masculí i femení
  1. Que té molta edat. Els vells acostumen a explicar contes i històries als nets.
  2. adjectiu
  3. Que ha durat molt, que s'ha fet servir durant molt de temps. Els aparells vells s'espatllen sovint.
  4. Antic, del temps passat. Sempre fa il·lusió trobar-se amb vells amics.
  5. locució que fa d'adjectiu
  6. Una botiga de vell és una botiga on venen coses de segona mà, coses fetes servir. A les llibreries de vell pots trobar llibres del segle passat.

vell

vell
-a


<title type="display">vell</title>

Pronúncia: béʎ
    adjectiu
  1. [persona] vieux (vieil) vieille. Un home vell, un vieil homme. Ets més vell que jo, tu es plus vieux que moi.
  2. [una cosa, un animal] vieux vieille. Una casa vella, une vieille maison. Un burro vell, un vieil âne.
  3. [antic] vieux vieille, ancien -enne. Segons un vell costum, d'après une coutume ancienne.
  4. [envellit] vieux vieille.
  5. [escriptor, artista] ancien -enne. Plini el Vell, Pline l'Ancien.
  6. de vell [de segona mà] d'occasion. Llibreter de vell, marchand de livres d'occasion.
  7. ésser més vell que el cagar ajupit (que l'anar a peu) figuradament i despectivament être vieux (vieille) comme le monde (comme les rues).
  8. ésser més vell que Matusalem (Adam) figuradament être vieux comme Mathusalem (comme Hérode).
  9. morir (morir-sede vell mourir de vieillesse.
  10. tornar-se (fer-sevell [envellir] prendre de l'âge (vieillir).
  11. masculí i femení
  12. [ancià] vieux vieille, vieil homme (vieille femme), vieillard m.
  13. vell xaruc (arrossinat) despectivament vieille baderne f, vieille barbe f.
  14. masculí
  15. indústria tèxtil velló.

vell
-a

vell1


<title type="display">vell</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    adjectiu
  1. alt.
  2. Vegeu antic.
  3. un home (gos) vell ein alter Mann (Hund).
  4. la ciutat vella die Altstadt.
  5. Plini el Vell Plinius der Ältere.
  6. un cotxe vell ein altes Auto.
  7. les sabates velles die alten Schuhe.
  8. roba de vell gebrauchte Kleidung, com auch Secondhandkleidung f.
  9. llibreria de vell Antiquariat n.
  10. llibres de vell antiquarische Bücher n pl.
  11. una vella amistat eine alte (oder langjährige) Freundschaft.
  12. (és)ser més vell que Matusalem älter als Methusalem sein.
  13. fer-se (od tornar-se) vell alt werden.
  14. masculí i femení
  15. alter Mann, Alter m.
    • alte Frau, Alte f.
  16. els vells alte Leute, die Alten pl.



  17. Vegeu també:
    vell2



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

vell1

vell1

vell1

vell2
| vella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vell</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Homòfon: bell
Etimologia: del ll. vĕtŭlus, -a, -um (pronunciat veclus), dimin. i substitut en ll. vg. de vetus, -ĕris, íd. 1a font: 1260
Body
    1. adjectiu De molta edat. La seva mare ja és vella: té més de setanta anys. Tornar-se vell. És més vell que Matusalem. Només té seixanta anys? Jo el feia més vell. Un cavall vell.
    2. masculí i femení Persona vella. Un vell, una vella.
    3. masculí i femení Persona de més edat dins una família, besavi, avi. M’ho va contar el vell Roqueta.
    4. masculí Membre d’un consell, una corporació, una junta, un senat, etc., on preval l’edat, ancià. Fou condemnada pel consell de vells de la ciutat.
    5. masculí i femení Ocell pare o mare, en un niu. No t’acostis al niu: hi ha la vella que cova.
    6. ésser més vell que anar a peu (o que la picor, o que escopir a terra, o que cagar ajupit) col·loquialment Ésser molt vell, molt antic.
    7. que ens hi hem de fer vells, aquí? col·loquialment Pregunta que hom fa en impacientar-se d’estar molta estona al mateix lloc.
    8. vell xaruc (o arrossinat) Persona molt vella i decaiguda.
  1. adjectiu Dit de la persona que sembla un vell per l’aspecte, el seny, etc. Ésser vell abans d’hora.
  2. vell marí zoologia Foca caputxina.
  3. adjectiu
    1. Antic, del temps passat, anterior a l’actual. Segons el vell costum.
    2. Dit del més antic de dos artistes que tenen el mateix nom (oposat a jove). Hans Holbein el Vell.
  4. adjectiu
    1. Que ha durat molt (per oposició a nou). Una casa vella. El vi vell. Una vella amistat.
    2. Que ha servit molt de temps, que ja no és tan bo com quan era nou. Un cotxe vell. Un vestit vell.
    3. de vell Que ven mercaderies de segona mà, usades. Llibreter de vell.
  5. vell catòlic cristianisme Vellcatòlic.
  6. vell creient cristianisme En l’Església Russa, nom donat a cadascun dels membres del Raskol (cisma que es produí en 1652-67).



  7. Vegeu també:
    vell1

vell2
| vella

vell2

vell2

vellard
-a

vellard
-a

vellard
-a

vellard

    adjectiu i masculí i femení
  1. [ancià] anciano -na, viejo -ja.
  2. [hiperbòlicament] solterón -ona.

vellard
-a

vellard


<title type="display">vellard</title>

    adjectiu
  1. alt, greisenhaft.
  2. masculí i femení
  3. Greis, p ext alte(r) Junggeselle m.
    • Greisin, p ext alte Jungfer f.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

vellard

vellard
-a

vellard
-a