Es mostren 594844 resultats

■ vell2
| vella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vell</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: bell
Etimologia: del ll. vĕtŭlus, -a, -um (pronunciat veclus), dimin. i substitut en ll. vg. de vetus, -ĕris, íd. 1a font: 1260
    1. adjectiu De molta edat. La seva mare ja és vella: té més de setanta anys. Tornar-se vell. És més vell que Matusalem. Només té seixanta anys? Jo el feia més vell. Un cavall vell.
    2. masculí i femení Persona vella. Un vell, una vella.
    3. masculí i femení Persona de més edat dins una família, besavi, avi. M’ho va contar el vell Roqueta.
    4. masculí Membre d’un consell, una corporació, una junta, un senat, etc., on preval l’edat, ancià. Fou condemnada pel consell de vells de la ciutat.
    5. masculí i femení Ocell pare o mare, en un niu. No t’acostis al niu: hi ha la vella que cova.
    6. ésser més vell que anar a peu (o que la picor, o que escopir a terra, o que cagar ajupit) col·loquialment Ésser molt vell, molt antic.
    7. que ens hi hem de fer vells, aquí? col·loquialment Pregunta que hom fa en impacientar-se d’estar molta estona al mateix lloc.
    8. vell xaruc (o arrossinat) Persona molt vella i decaiguda.
  2. adjectiu Dit de la persona que sembla un vell per l’aspecte, el seny, etc. Ésser vell abans d’hora.
  3. vell marí zoologia Foca caputxina.
  4. adjectiu
    1. Antic, del temps passat, anterior a l’actual. Segons el vell costum.
    2. Dit del més antic de dos artistes que tenen el mateix nom (oposat a jove). Hans Holbein el Vell.
  5. adjectiu
    1. Que ha durat molt (per oposició a nou). Una casa vella. El vi vell. Una vella amistat.
    2. Que ha servit molt de temps, que ja no és tan bo com quan era nou. Un cotxe vell. Un vestit vell.
    3. de vell Que ven mercaderies de segona mà, usades. Llibreter de vell.
  6. vell catòlic cristianisme Vellcatòlic.
  7. vell creient cristianisme En l’Església Russa, nom donat a cadascun dels membres del Raskol (cisma que es produí en 1652-67).



    8. Vegeu també:
    vell1

■ vell2
| vella

adjectiu De molta edat La seva mare ja és vella té més de setanta anys Tornar-se vell És més vell que Matusalem Només té seixanta anys Jo el feia més vell Un cavall vell masculí i femení Persona vella Un vell, una vella masculí i femení Persona de més edat dins una família, besavi, avi M’ho va contar el vell Roqueta masculí Membre d’un consell, una corporació, una junta, un senat, etc, on preval l’edat, ancià Fou condemnada pel consell de vells de la ciutat masculí i femení Ocell pare o mare, en un niu No t’acostis al niu hi ha la vella que cova ésser més vell que anar a peu o que la picor ,…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

vell2

vell2

masculí velló Vegeu també vell 1 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

vellard
-a

vellard
-a

masculí i femení home old man dona old woman femení antic spinster
Diccionari Català Castellà

vellard
-a

vellard

    adjectiu i masculí i femení
  1. [ancià] anciano -na, viejo -ja.
  2. [hiperbòlicament] solterón -ona.

vellard
-a

adjectiu i masculí i femení ancià anciano -na , viejo -ja hiperbòlicament solterón -ona
Diccionari Català Alemany

vellard


<title type="display">vellard</title>

    adjectiu
  1. alt, greisenhaft.
    2. masculí i femení
  2. Greis, p ext alte(r) Junggeselle m.
    • Greisin, p ext alte Jungfer f.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

vellard

adjectiu alt, greisenhaft masculí i femení Greis, p ext alter Junggeselle m • Greisin, p ext alte Jungfer f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

vellard
-a

vellard
-a

adjectiu i masculí i femení ancià vegliardo -a, anziano -a || hiperbòlicament scapolo m , zitella f
Diccionari Català francès

vellard
-a

vellard
-a

adjectiu i masculí i femení ancià vieillard m , vieille personne , personne âgée f , vieux vieille despectivament conco
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vellard
| vellarda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vellard</title>

Etimologia: mot més usat en cat. ant., amb un to respectuós, però amb deix commiseratiu, gairebé pejoratiu, propi del sufix (v. moscard) 1a font: s. XIV
    adjectiu i masculí i femení
  1. Ancià.
  2. hiperbòlicament Persona fadrina que ha passat del temps de casar-se.

■ vellard
| vellarda

adjectiu i masculí i femení Ancià hiperbòlicament Persona fadrina que ha passat del temps de casar-se
Traducció
Diccionari Català Alemany

vellcatòlic

vellcatòlic

adjectiu eclesiàstic altkatholisch masculí i femení Altkatholikin m f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

vellcatòlic
-a

vellcatòlic
-a

adjectiu i masculí i femení història i cristianisme vieux-catholique vieille-catholique