Es mostren 594823 resultats

vencedor
-a


<title type="display">vencedor</title>

Pronúncia: bənsəðó
    adjectiu
  1. victorieux -euse. L'equip vencedor, l'équipe victorieuse.
  2. masculí i femení
  3. vainqueur m, triomphateur -trice. El vencedor d'un combat, le vainqueur d'un combat.

vencedor
-a

vencedor, -a

<title type="display">vencedor, -a </title>

Body
    nòm adj m f Que guanhe o venç.

    Català: vencedor -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

vencedor, -a

vencejo


<title type="display">vencejo</title>

    masculí
  1. [ligadura] vencill, lligam.
  2. ornitologia [Apus i Chaetura sp] falcillot, falciot, falcilla f, ballester.
  3. vencejo común ornitologia [Apus apus] falcillot negre, falcillot.
  4. vencejo pálido ornitologia [Apus pallidus] falcillot pàl·lid.
  5. vencejo real ornitologia [Apus melba] ballester de ventre blanc (o ballester gros).

vencejo

vèncer


<title type="display">vèncer</title>

Pronúncia: bɛ́nsə
    verb transitiu
  1. vaincre, battre. Vèncer l'enemic, vaincre l'ennemi .
    1. usat absolutament l'emporter sur, dans. Vèncer en una discussió, l'emporter dans une discussion.
    2. l'emporter, gagner, triompher.
  2. figuradament vaincre, surmonter. Vèncer les dificultats, els obstacles, surmonter les difficultés, les obstacles.
  3. verb intransitiu
  4. échoir, arriver à échéance, arriver à son terme, expirer. El pagaré venç avui, le billet échoit aujourd'hui. La lletra venç el dia trenta, la traite arrive à échéance le trente. El terme ha vençut, le délai a expiré.
  5. donar-se per vençut s'avouer (se tenir pour) vaincu -e.

vèncer

véncer

<title type="display">véncer </title>

Body
    v tr Hèr a cedir aqueth qu’ataque o resistís, gésser guanhador d’ua batalha, d’un jòc, etc.

    Català: vèncer


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

véncer

vèncer


<title type="display">vèncer</title>

  1. v. tr.derrotar.
    revèncer, vèncer el qui ens ha vençut.
    guanyar (en jocs, competicions, etc.)
    superar (obstacles, dificultats, etc.)
    sobrar. No el pogué sobrar per la força: el vencé amb enganys i afalacs.
    triomfar sobre (algú o alguna cosa).
    prevaler contra (algú)
    debel·lar, vèncer per les armes.
    desbordar (fig.). Ésser, un jugador, desbordat pel seu adversari.
    dominar. Per fi dominà els rebels.
    doblegar (fig.)
    copar, vèncer en unes eleccions, una competició, etc.
    aterrar (ant.) Aterraren l'exèrcit enemic.
    tombar (fig.). Ell és molt ferm en les seves conviccions: no aconseguiràs pas tombar-lo.
    domar o domtar. Domar les passions.
    salvar (un obstacle, una dificultat, etc.)
    destronar (fig.)
    subjugar. Subjugar les passions.
    guanyar el capítol, aconseguir allò que es disputava entre molts.
    cantar victòria
    posar (algú) fora de combat
    posar el peu al coll (d'algú)
    dormir sobre el camp de batalla
    romandre el camp (a algú)
  2. v. intr. Complir-se un terme: → acabar.
    complir. El dia tal compleix el primer termini.
    fer. D'aquell dia, avui fa un any.



© Manuel Franquesa

vèncer

vèncer


<title type="display">vèncer</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. vèncer
    1. GERUNDI

    2. vencent
    1. PARTICIPI

    2. vençut
    3. vençuda
    4. vençuts
    5. vençudes
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. venço
      3. vences
      4. venç
      5. vencem
      6. venceu
      7. vencen
      1. IMPERFET

      2. vencia
      3. vencies
      4. vencia
      5. vencíem
      6. vencíeu
      7. vencien
      1. PASSAT

      2. vencí
      3. venceres
      4. vencé
      5. vencérem
      6. vencéreu
      7. venceren
      1. FUTUR

      2. venceré
      3. venceràs
      4. vencerà
      5. vencerem
      6. vencereu
      7. venceran
      1. CONDICIONAL

      2. venceria
      3. venceries
      4. venceria
      5. venceríem
      6. venceríeu
      7. vencerien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. venci
      3. vencis
      4. venci
      5. vencem
      6. venceu
      7. vencin
      1. IMPERFET

      2. vencés
      3. vencessis
      4. vencés
      5. vencéssim
      6. vencéssiu
      7. vencessin
    1. IMPERATIU

    2. venç
    3. venci
    4. vencem
    5. venceu
    6. vencin

vèncer

vencer


<title type="display">vencer</title>

    verb transitiu
  1. vèncer. Vencer al enemigo, vèncer l'enemic.
  2. figuradament [obstáculos, dificultades] vèncer.
  3. figuradament vèncer, passar al davant. Te vence en rapidez, et venç en rapidesa.
  4. figuradament [una crisis] superar, vèncer.
  5. figuradament [una montaña] vèncer.
  6. verb intransitiu
  7. vèncer. La letra vence mañana, la lletra venç demà.
  8. [plazo, deuda, arriendo] vèncer.
  9. verb pronominal figuradament
  10. vèncer-se, dominar-se, contenir-se, reprimir-se.
  11. cedir intr, doblegar-se.

vencer

vèncer


<title type="display">vèncer</title>

    verb transitiu
  1. vencer, derrotar. Vèncer l'enemic, vencer al enemigo.
  2. usat absolutament vencer. Vèncer o morir, vencer o morir.
  3. [en una discussió, etc] vencer.
  4. figuradament vencer. Vèncer les dificultats, els obstacles, vencer las dificultades, los obstáculos.
  5. verb intransitiu
  6. [un terme, un deute, etc] vencer, cumplir. La lletra venç el dia deu, la letra vence el día diez.

vèncer

vèncer

<title type="display">vèncer</title>

verb transitiu vincere, sconfiggere, battere. Vèncer l'enemic, vincere il nemico. | usat absolutament vincere. Vèncer o morir, vincere o morire. || fig vincere, superare. Vèncer els obstacles, vincere gli ostacoli.

verb intransitiu scadere. La lletra venç el dia vint-i-tres, la cambiale scade il ventitrè.

vèncer