Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594828 resultats

venerar

<title type="display">venerar </title>

v tr

Demostrar gran amor e respècte entà ua persona pr’amor dera sua vertut, dignitat o santetat.
Autrejar culte a Dieu, as sants o as causes sagrades.

Català:

venerar

v tr Demostrar gran amor e respècte entà ua persona pr’amor dera sua vertut, dignitat o santetat Autrejar culte a Dieu, as sants o as causes sagrades Català venerar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana

venerar

<title type="display">venerar</title>

1. venerar
1. venerant
1. venerat
2. venerada
3. venerats
4. venerades
1. 1. venero
  2. veneres
  3. venera
  4. venerem
  5. venereu
  6. veneren
2. 1. venerava
  2. veneraves
  3. venerava
  4. veneràvem
  5. veneràveu
  6. veneraven
3. 1. venerí
  2. venerares
  3. venerà
  4. veneràrem
  5. veneràreu
  6. veneraren
4. 1. veneraré
  2. veneraràs
  3. venerarà
  4. venerarem
  5. venerareu
  6. veneraran
5. 1. veneraria
  2. veneraries
  3. veneraria
  4. veneraríem
  5. veneraríeu
  6. venerarien
1. 1. veneri
  2. veneris
  3. veneri
  4. venerem
  5. venereu
  6. venerin
2. 1. venerés
  2. veneressis
  3. venerés
  4. veneréssim
  5. veneréssiu
  6. veneressin
1. venera
2. veneri
3. venerem
4. venereu
5. venerin

venerar

INFINITIU venerar GERUNDI venerant PARTICIPI venerat venerada venerats venerades INDICATIU PRESENT venero veneres venera venerem venereu veneren IMPERFET venerava veneraves venerava veneràvem veneràveu veneraven PASSAT venerí venerares venerà veneràrem veneràreu veneraren FUTUR veneraré veneraràs venerarà venerarem venerareu veneraran CONDICIONAL veneraria veneraries veneraria veneraríem veneraríeu venerarien SUBJUNTIU PRESENT veneri veneris veneri venerem venereu venerin IMPERFET venerés veneressis venerés veneréssim veneréssiu veneressin IMPERATIU venera veneri venerem venereu venerin

venerar

<title type="display">venerar</title>

verb transitiu venerare.

venerar

verb transitiu venerare

venerar

<title type="display">venerar</title>

verb transitiu

venerar.
religió venerar.

venerar

verb transitiu venerar religió venerar

■ venerar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">venerar</title>

Etimologia: del ll. venerari, íd. 1a font: c. 1460

verb

transitiu

religió Retre culte als àngels, als sants o a les coses sagrades.
1. Tenir algú, especialment un ancià, en gran reverència, honorar-lo devotament. Tot el poble venerava Macià.
2. per extensió Venera massa la memòria del seu difunt marit.

■ venerar

verb transitiu religió Retre culte als àngels, als sants o a les coses sagrades Tenir algú, especialment un ancià, en gran reverència, honorar-lo devotament Tot el poble venerava Macià per extensió Venera massa la memòria del seu difunt marit

venerar

<title type="display">venerar</title>

verb

Retre culte a Déu, als sants o a les coses sagrades. A l'Església catòlica es veneren les imatges de la Mare de Déu.
Sentir un gran afecte i respecte per algú. La majoria dels deixebles veneren els seus mestres.

venerable, veneració

venerar

verb Retre culte a Déu, als sants o a les coses sagrades A l'Església catòlica es veneren les imatges de la Mare de Déu Sentir un gran afecte i respecte per algú La majoria dels deixebles veneren els seus mestres venerable , veneració